Comencem a acceptar-ho, Becerra, Leujeune, Ramalho, Cifu, Pons, Granell, Juncà i potser Sandaza l'any que ve no jugaran a Montilivi, com a mínim com a locals. Serà el preu del magnífic paper que el Girona FC està fent i farà aquesta temporada, el preu de la fama. Alguns d'aquests homes ja han estat a l'aparador en aquest mercat d'hivern i el bon rendiment col·lectiu els portarà a revaloritzar-se encara més en l'aspecte individual. Seran fruita desitjada, com en el seu dia varen ser-ho José Martínez, Marcos Tébar, Luso Delgado, Javi Acuña o Benja Martínez, artífexs individuals de la millor tasca col·lectiva feta a Montilivi.
Cada cop seran més els equips que es fixaran en aquests jugadors, inicialment secundaris a la lliga, però que a base de bons partits han convertit el seu equip en el conjunt de moda de la competició i en un seriós aspirant a les eliminatòries d'ascens. Segueixo pensant que la temporada es farà molt llarga, però per contra, el bon rendiment de punts aconseguit fins ara -44-, fa que s'hagi obert un forat de quatre partits amb el setè classificat. O sigui que els de Machín poden fallar quatre setmanes seguides i només serien atrapats si el setè fa el 100% de punts. I a hores d'ara no fa pinta que passi ni la primera cosa, ni per descomptat la segona. O sigui, que aquest Girona FC perdrà partits, però tot i així es mirarà la lliga des de dalt. Com a mínim unes quantes -força- setmanes. Ah, i amb sis punts més, salvats.
