Són menys de 600 caràcters. No arriba a les 100 paraules. És un escrit breu i clar, de to respectuós, que dóna per acabats, sense cap mena de resultat, quatre mesos de negociacions per comprar el Girona FC. És el darrer correu electrònic entre Ricardo Pini i el representant de l'actual màxim accionista del club. Enviat el 10 de febrer, quan a Buenos Aires s'havien superat les dotze del migdia i a Girona s'estava arribant a mitja tarda, el missatge no genera cap mena de dubte ni deixa cap porta oberta a una futura represa de contacte.

L'advocat de Buenos Aires que forma part del grup inversor argentí i que va ser el principal negociador per aconseguir comprar l'entitat de Montilivi va comunicar el dimarts passat que se li havia acabat la paciència. No estava interessat a continuar la negociació per adquirir el paquet majoritari d'accions de la SAE del Girona: el 51% de cop amb una inversió immediata superior al milió d'euros i la resta, fins al 81%, en un període de quatre anys arribant a un pagament total de 2,4 milions d'euros (més 4 més de prima en cas d'ascens). El correu electrònic que va sortir de Buenos Aires va tenir, com a destinatari, el representant de la propietat. Aquesta persona és qui ha servit d'enllaç entre la part compradora i venedora al llarg de més de cinc mesos de negociacions.

Diari de Girona va publicar el dijous 12 de febrer que el grup inversor argentí ja havia retirat la seva oferta de compra. La desconfiança entre la part venedora (argumentava que no estaven segurs del compliment del pagament) i la compradora (volia assegurar-se que no hi havia passius ocults) no van agilitzar gens les negociacions. Els canvis d'opinió de Delgado així com la seva forma de marcar el tempo del procés de venda tampoc hi van ajudar. En la formalització de la retirada de l'oferta de compra es conclou que, un dels principals motius de la renúncia, és que no s'hagués arribat a un acord el 10 de febrer. Aquesta és la data límit plantejada des d'Argentina, tenint en compte que el dia assenyalat pel Girona -abans que el jutge acceptès una pròrroga- per firmar la sortida del concurs de creditors era demà i que calia una immediata injecció de capital.

El grup inversor no estava disposat a allargar l'operació i esperar fins a la nova data fixada per sortir del concurs de creditors. Si es volia fer una entrada al club progressiva per planificar amb marge suficient la viabilitat econòmica i el potencial esportiu del proper curs, no era positiu aterrar a Montilivi amb la primavera ja iniciada i amb l'equip -si segueix la dinàmica de resultats- en plena lluita per pujar a Primera.

Després de contactar amb el representant de la propietat del Girona a la tardor, els primers interessos del grup inversor (format pels germans Ricardo i Sebastián Pini, un tercer argentí, un resident d'Estats Units i un suís amb un fons d'inversió a Malta) van anar evolucionant. Les primeres informacions sobre l'estat de les arques de l'entitat de Montilivi van ser un esglaó per avançar la negociació entre el grup inversor i la propietat. Ricardo Pini, acompanyat del seu auditor de confiança, va decidir desplaçar-se fins a Girona. Van arribar a l'habitació del seu hotel a la ciutat de Girona el 17 de gener, just ahir va fer un mes d'això, i el primer que van fer va ser veure l'enfrontament entre Lugo i Girona per televisió. En teoria, el tracte estava avançat i els argentins signarien quan haguessin comprovat els números des de les oficines de Montilivi, on van tardar cinc dies en poder entrar.

Al llarg de l'estada a Girona hi va haver de tot. Les negociacions van trencar-se en almenys dues vegades però l'acord definitiu també va estar molt a prop. Pel mig hi va haver, fins i tot, un desplaçament amb el mateix vol que l'equip i al costat de Francesc Rebled per presenciar el duel del Girona a Santander. A l'hora de la veritat, la venda va quedar congelada i Ricardo Pini va agafar el vol de tornada de Barcelona cap a Buenos Aires el 29 de gener. En 13 dies a Girona no s'havien acabat d'entendre amb Delgado i marxava cap a casa seva sense haver certificat l'entrada a la lliga espanyola.

Ja a Argentina, la resignació i la desconfiança de Ricardo Pini envers Delgado va anar en augment. Entre les dues parts no hi havia contacte i la part venedora no feia cap moviment. A més, el club estudiava la possibilitat d'allargar la data fixada per la sortida del concurs i apareixia un altre possible comprador, format per un possible grup inversor que també és d'origen sud-americà. A l'hora de comprar el Rangers de Talca el 2010, Ricardo Pini sí va participar en una subhasta que va inflar el preu de venda del club xilè. Ara no estava disposat a repetir l'experiència i, des d'un primer moment, ja havia advertit que no entraria en cap competició per convertir-se en el màxim accionista del Girona.

Hores abans d'enviar el correu electrònic en qüestió, el dia 10, va haver-hi un contacte entre la part venedora i la compradora. S'hauria plantejat certificar la venda i compra del Girona dimarts de la setmana passada al matí. Això no va succeir i passades les 12 del migdia (hora de Buenos Aires) va tancar-se la porta del grup de Pini. Set dies més tard, el missatge no havia tingut cap resposta per la part venedora.

Des de la part compradora es considera que l'oferta de 2,4 milions d'euros és considerable si es té en compte el deute del club i es creu que la propietat especula amb el resultats esportius de l'equip, esperant l'ascens a Primera. És per això que estaria allargant el màxim possible la sortida del concurs, al·legant que hi ha oberta una operació de venda.

La via del grup inversor en què hi havia els germans Pini no és, des de la setmana passada, una opció a tenir en compte i només quedaria una altra via (també d'origen sud-americà) interessada. Aquest segon grup va aconseguir contactar amb el Girona mitjançant l'ajuda de Pere Guardiola, però el responsable de Mediabase i germà de l'entrenador del Bayern de Munic ja va deixar clar que ell no té ni tindrà res a veure amb el club de Montilivi.