Cristian Gómez, amb un compte pendent per saldar al Benito Villamarín

20.02.2015 | 07:25

Era el seu primer partit com a titular amb la samarreta del Girona. Tenia ganes de fer-ho bé. El rival, tot un Betis, convidava a la il·lusió. No només el seu equip va perdre (1-3, en una tarda inspirada de Rubén Castro), sinó que Cristian Gómez va ser substituït al descans, quasi sense massa temps per demostrar res. "Encara dono voltes a aquell partit i tinc una espina clavada", admet el jugador, que des d'aquell dia ha aparegut amb comptagotes, fins que el passat dissabte va jugar més de 75 minuts per la lesió d'Eloi Amagat al tram inicial del duel amb l'Sporting. Gómez no sap si dissabte tindrà una nova oportunitat a Sevilla, però jugui o no, té ganes de tornar la jugada al Betis, un rival que té encreuat.

"Em va doldre molt el que va passar a la primera volta. Ho tinc gravat a la memòria. Serà una mena de revenja. Vull guanyar i si em toca jugar, fer un partit complet", diu el migcampista, que dissabte viurà el seu tercer enfrontament com a professional al Benito Villamarín, d'on mai hi ha tornat amb una victòria sota el braç. "Hi he jugat dos cops. Un d'ells vam perdre amb un gol una mica estrambòtic; en l'altre, vam empatar en l'afegit amb una diana de Pandiani que mai oblidaré. Em quedo amb aquest últim record", explica. I afegeix: "A la tercera va la vençuda. Segur que guanyarem el dissabte i, si així ho fem, farem un pas molt important".

Veu, amb la lesió d'Eloi Amagat, una porta oberta per guanyar-se un lloc a l'equip titular. Com a mínim, admet que ara hi ha més opcions de tenir minuts però assegura que les circumstàncies actuals no el faran relaxar-se: "Vull seguir treballant per jugar. Estic, com sempre, a disposició de l'entrenador. Si m'escull per enfrontar-me al Betis, perfecte. I si no, intentaré ajudar l'equip des de la banqueta. A seguir treballant com fins ara perquè he vist que les oportunitats acaben arribant". La seva li va arribar diumenge passat, a Montilivi, on va ser el relleu del lesionat Eloi. "Per a mi el més important era jugar. Necessitava recuperar les sensacions de la competició. Sí, vaig participar a la Copa Catalunya, però l'ambient de Gavà era molt fred i em va costar entrar. Em va passar amb l'Sporting, que vaig sortir quasi sense escalfar, però crec que a la segona part vaig estar bé. Aquest és el camí", va valorar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema