Després de la setmana més moguda de tota la temporada en l´àmbit institucional, amb canvi de president inclòs, i a punt de canviar de propietari, el Girona va parlar allà on ho ha de fer. Els jugadors gironins es van saber aïllar de tots els afers extraesportius i van donar un cop de puny important sobre la taula aconseguint un triomf d'or a Anduva. Un gol de Richy de falta directa va acabar sent suficient per sumar tres punts que tornen a situar de ple els gironins en la lluita per l'ascens directe. El que es presumia com un partit d'allò més complicat, sobretot per l'allau de baixes i a la dinàmica de l'equip, va acabar sent una tarda força plàcida per als gironins. Impecables en totes les línies, els homes de Machín van recuperar aquell esperit que els ha dut a lluitar amb els millors amb un matx barreja de solvència defensiva i màxima efectivitat. Una recepta màgica que els ha dut a ser el millor visitant de la lliga.

Amb només una victòria en sis partits i el més important de tot, unes sensacions molt allunyades de les que havia ofert durant tot el curs, el Girona es presentava a Anduva amb la intenció de sortir del sot en què havia entrat i tornar-se a mostrar com un aspirant a tot. La baixa definitiva del francès Lejeune arribava en el pitjor moment, el dia que calia defensar un dels davanters més corpulents i resolutius de la categoria com Urko Vera. L'encarregat de quedar-se amb el mort va ser Carles Mas, que va entrar en un onze on també hi tornava Eloi Amagat. El Mirandés és segurament el rival que més bé coneix el Girona, ja que el seu entrenador s'ha fet un tip de fer quilòmetres amunt i avall cap a Montilivi per espiar els següents rivals dels burgalesos. Els primers compassos de partit es va veure un Girona seriós amb un primer intent llunyà de Granell que Imanol Elías va desviar amb dificultats a córner. No perdonaria Richy en un llançament de falta des d'uns trenta metres que sorprendria el porter local. El gallec, que va camí de convertir-se en un autèntic especialista en aquest tipus de xuts, encarava d'allò més bé el partit al quart d'hora de joc.

El gol va donar molta tranquil·litat al Girona i, de passada, va descol·locar una mica el Mirandés, que no s'esperava el cop. Gairebé mitja hora van trigar els locals a rematar a porteria. Seria Vera amb un cop de cap que sortiria per sobre del travesser. El Girona tenia el partit controlat. Granell, Pons i Eloi Amagat guanyaven la partida al centre del camp dels locals, que s'estaven mostrant molt espessos. Amb l´avantatge per la mínima es va acabar una de les primeres parts més plàcides per al Girona dels últims partits.

Només començar la represa, Terrazas va introduir un doble canvi (Jordi Pablo i Ruper per Espín i Carnicer) ofensiu per mirar de canviar la dinàmica del mal partit dels seus homes. El Mirandés, amb els canvis, va estirar línies i va començar a arribar. Álex García, amb un xut creuat, va perdonar l´empat. El partit s´obriria i Machín va apostar per fer entrar al camp Jandro en el lloc de Felipe Sanchón. En una de les seves primeres aparicions, l´asturià va cedir perquè Aday, sol, rematés a l´exterior de la xarxa en una ocasió immillorable. El Girona seguia tenint el partit alla on volia i, el més important, els minuts anaven passant. El Mirandés ho provava amb la seva única arma: el cap d´Urko Vera. Isaac Becerra, tanmateix, es mostrava molt segur als intents del davanter biscaí.

El final s´acostava i com era d´esperar el Mirandés va començar a empènyer amb força a la recerca de l´empat. A còpia de córners, pilotes penjades i fins i tot una pilota al travesser, el Girona va acabar patint el que no està escrit. Més pel temor que en algun rebot arribés que no pas per les ocasions del Mirandés. Hauria estat massa cruel i sobretot injust. Tot i el neguit, cap concessió va permetre la defensa dels de Machín i els tres punts van acabar volant cap a terres gironines. El somni continua i està més viu que mai. El Girona és quart, amb 56 punts, a tres del líder i 11 per sobre del setè (Ponferradina).