Tot just ahir va fer una setmana que Samir Boudjemaa i Jean-Louis Doutaret treien el cap per Girona. Visita al notari, a l'Ajuntament, un passeig pel Barri Vell i una improvisada roda de premsa amb les seves primeres impressions com a nous màxims accionistes del club. Tot bones paraules: que si coneixen el sector, que si vénen amb il·lusió, que si l'equip fa patxoca i té joves talents, que es vol pujar tard o d'hora a Primera i tota la pesca. També van admetre que hi hauria canvis a l'organigrama. Que en «deu dies», textual, estaria tot enllestit. En aquest aspecte, van assegurar que mantindrien «la identitat» del club, tot portant gent de la demarcació. Amb aquestes paraules, era més que previsible la idea d'un canvi. Foc nou, en la majoria d'estaments. A la presidència, al Consell i pel també en algunes àrees de l'entitat. De moment, una setmana després, no hi ha notícies. A nivell extern, però tampoc intern. A les entranyes de Montilivi hi ha un cert neguit. Nervis, incertesa imalestar. El temps està passant i, si bé encara es troba dins del termini promès, la propietat encara no ha obert boca. Mentre paeix l'espera, Patxi Otamendi s'ho rumia. És conscient que amb l'entrada de gent nova, no té el càrrec gens assegurat. Sobre el seu futur, ell ja té una idea fixa. Però també vol escoltar què és el que se li proposa. Què pensen els nouvinguts. És el dilema d'Otamendi, qui només fa tres mesos es convertia en president per la sobtada marxa de Francesc Rebled i qui, a dia d'avui, no sap al cent per cent si tindrà o no un paper en el nou organigrama.
Nacho Mas-Bagà és l'única persona que pot fer de pont entre el club i la propietat. Un únic canal, pel qual no sol arribar tota la informació que agradaria. Malgrat això, Otamendi ja fa temps que té una idea prou ferma que li balla pel cap. S'hi ha trobat bé com a president, però posar el punt i final a aquesta etapa i dedicar-se als seus assumptes passa per davant. Ara bé, la decisió no està presa al cent per cent. És el camí que vol triar, però abans té molt clar que escoltarà què és el que vol d'ell la nova propietat. Entre totes dues parts acabaran de decidir. Per tant, hauria de ser aquesta mateixa setmana quan Otamendi confirmi el seu futur i, de passada, es conegui com queda per dins el club.
Queda feina per fer
La trigança dels nous propietaris a treure el cap i en dir la seva, sumat al dilema de saber si es jugaria a Primera o a Segona A que s'ha allargat fins fa tot just un mes, ha fet que tot vagi una mica més tard del normal a Montilivi. D'estiu encara en queda un munt i la Lliga no arrencarà fins el cap de setmana del 22 i 23 d'agost, però de calma, a Girona, n'hi ha molta. La direcció esportiva i les altres àrees del club continuen treballant, però les informacions i novetats apareixen en comptagotes. Només s'ha tancat la incorporació d'un futbolista, no s'ha confirmat cap de les renovacions que hi ha al damunt de la taula, el capítol de baixes tampoc està vist per sentència i ningú ha assegurat fermament que Pablo Machín sigui l'entrenador per aquest curs. Tampoc s'ha presentat un calendari de pretemporada amb cara i ulls (de manera oficial només estan confirmats els partits del 25 de juliol a Peralada i del 9 d'agost a Olot) i l'estada a Peralada del 20 al 25 d'aquest mes no està tancada, tot i que sí encarrilada. Encara que la primera equipació es retocarà poc (es recuperaran els pantalons blaus però la samarreta serà la mateixa de l'últim any), el club tampoc ho ha confirmat. L'anunci dels nous preus dels abonaments i l'arribada d'Alcaraz són les úniques grans novetats des que, ara fa gairebé un mes, s'acabava la temporada. De feina, en queda per fer.
