L'estira-i-arronsa que el Girona mantenia amb l'Espanyol per Pol Llonch finalment ha caigut a favor del bàndol blanc-i-vermell, que ahir feia oficial l'arribada del jugador català a Montilivi, que es va convertir així en el setè fitxatge d'aquest estiu. El polivalent migcampista va ser presentat a primera hora de la tarda i signa per les dues properes temporades, amb opció a ampliar el vincle fins a una tercera. Això sí, al final de cada curs, l'Espanyol es guarda una opció de recompra a canvi d'una quantitat econòmica pactada entre totes dues parts. "Motivat" i amb moltes ganes de "fer el salt" a la Segona Divisió A, categoria que encara no ha tastat, Llonch es presentava en societat, afirmant que ja té "moltes ganes" de començar, que li "agrada" molt el "projecte" i també el "sistema de joc" de Pablo Machín i que pot jugar "allà on em diguin".

Escudat pel president Delfí Gelí i pel director esportiu Quique Cárcel, i acompanyat pels seus pares a la sala de premsa de l'estadi de Montilivi, Pol Llonch va explicar que les negociacions s'han ?desencallat "aquesta mateixa setmana" i que si bé ja feia "un temps" que coneixia l'interès del Girona, ha estat "molt ràpid" que tots dos clubs s'hagin acabat posant d'acord. Tanmateix, el principal obstacle perquè el barceloní es vestís de blanc-i-vermell era decidir si Llonch feia les maletes per marxar cedit o si acabava rescindint el seu contracte amb l'Espanyol. Al final, s'ha imposat aquesta segona opció. "Hi he estat molt bé aquest any (al club blanc-i-blau), però sóc futbolista i el que vull és créixer i millorar. El Girona m'ofereix la possibilitat de fer un gran salt a la Segona Divisió A i tenia moltes ganes de fer-ho. Per això sóc aquí", afirmava.

Llonch arriba "molt motivat" i també "en un gran moment" que confia a demostrar allà on el vulgui posar Machín. Perquè si per alguna cosa es caracteritza, a part de ser un jugador intens ("és una de les meves principals característiques", admetia) és per la seva polivalència. "Jo jugo on em posin. Però la meva posició natural és la de migcentre. Ara bé, també he ocupat moltes vegades el lateral dret. Em sento bé al carril, també. I si hi he de jugar, cap problema". Perquè per al barceloní, el 3-5-2 que sol dibuixar Pablo Machín és un sistema que l'atrau: "M'agrada aquesta manera de jugar".

Ser "a prop de casa" ha estat un dels factors que l'ha fet decantar-se per la proposta gironina, però no ha estat l'únic. "He conversat amb diversos jugadors que han estat aquí i tots m'han parlat bé del club. A més, la temporada passada els vaig seguir molt de prop i vaig veure'n molts partits", afegia. Per això, no va perdre cap detall d'alguns jugadors que, a partir d'ara, seran la seva principal competència al mig del camp. Un d'ells, Pere Pons. "El conec d'haver-m'hi enfrontat quan ell era a l'Olot, a Segona B. És un gran futbolista i estic encantat de poder jugar aquest any al seu costat".

Quique Cárcel, que coneix Llonch de la seva etapa a l'Hospitalet, va elogiar el talent del futbolista, de qui va dir que és la peça que li faltava al mig del camp del Girona. "El conec des de fa molts anys. S'ha anat guanyant el respecte del món professional. És un jugador molt competitiu, treballador i que té ganes de ser futbolista. Pot ocupar diferents posicions del mig del camp, adaptant-se allà on sigui necessari; aquesta és una de les seves grans qualitats. També pot jugar al carril i això, fins el nostre sistema, ens pot anar molt bé. És un futbolista força complet. Ara bé, sap que tindrà molta competència i que haurà de lluitar per fer-se un lloc", valorava. Pol Llonch sap que se les haurà amb homes com Pere Pons, Àlex Granell i Eloi Amagat, jugadors que la temporada passada van acumular molts minuts al mig del camp (sobretot els dos primers). A part, se li ha de sumar l'arribada de Rubén Alcaraz, un futbolista amb molta projecció que també dirà la seva per guanyar-se un lloc a l'onze titular.