Si ahir algú va mirar el partit amb imparcialitat, crec que en línies generals devia acabar prou satisfet del que va veure. Potser no del tot satisfet amb el futbol d'un i altre equip, però sí amb les dinàmiques del partit, les alternances del joc, els gols a totes dues porteries i amb l'emoció final.
Ben diferent deu ser la valoració si el partit es mirava amb els ulls de Montilivi o si es feia amb els de la Costa Brava.
El aficionats del Girona FC devien haver acabat prou descontents de les facilitats defensives donades pel seu equip en els dos gols rivals, sobretot en el segon, quan ja tot feia pensar que la victòria es quedaria a casa.
I just el contrari és el que més devien valorar en el bàndol llagosterenc, en veure la lluita de tots i cadascun dels seus homes fins al darrer minut i el rescat final d'un punt que semblava impossible.
De fet, la pel·lícula del derbi es va escriure amb les alternances descrites i amb el resultat de 2-2 final, però podia haver tingut un altre final si ?hagues?sin entrat alguna de les dues pilotes al pal que va enviar Jaime Mata, si Becerra no hagués estat miraculós en els minuts 88 i 93, o si el mateix Mata l'hagués encertat en la seva darrera rematada, instants abans que l'àrbitre xiulés el final del partit.
L'única cosa certa, amb tot plegat, és que el 2-2 va repartir un punt per a cada equip. Puntet insufient perquè el Girona FC sumés la primera victòria a casa, amb l'agreujant de veure com en volaven dos a cinc minuts del desenllaç.
També és cert que el punt sumat no permet a l'equip de la Costa Brava deixar la cua de la classificació, però pel fet de rescatar-lo al final i per sumar-lo a casa del veí, semblava més dolç.
La mostra més clara d'això va ser que Oriol Alsina va anunciar després del matx i a la sala de premsa que celebraria l'empat amb un bon entrecot per sopar -no va quedar clara la mida. Per altra banda, Machín va deixar clar que ell, d'entrecot per celebrar el punt sumat, no pensava menjar-ne.
