Podrà usar mil i un tòpics i fer de la modèstia el seu escut preferit, però tothom té molt clar que els gols d'Alfredo Ortuño (Iecla, 1991) va ser clau, juntament amb les aturades d'Isaac Becerra, perquè el Girona salvés la categoria la temporada 2013/14. En va fer prou amb mig any a Montilivi per marcar 9 gols, guanyar-se l'estima del públic i, de passada, fer un salt cap a Primera. Les experiències a Granada i Las Palmas l'han fet madurar i ara, al Saragossa, s'ha convertit en el davanter titular per a Ranko Popovic. Dissabte, tornarà a Girona per primer cop. Té molt clar que, si marca, no ho celebrarà pas. I?no amaga que, «tan de bo» algun dia pugui tornar a vestir la samarreta del conjunt de Montilivi.

No em negarà que el Saragossa arribarà a Montilivi en un gran moment de forma.

Sí, estem bastant bé. No és gens fàcil encadenar tres victòries seguides a Segona A; i menys si una d'elles és fora de casa. Estem molt contents. Només pensem en continuar tan bé com fins ara.

L'equip està bé. Alfredo Ortuño també?

Cada cop millor, sí. Vaig començar amb poc protagonisme. Últims minuts, segones parts... Va ser ara fa tres setmanes que el míster (Popovic) va decidir posar-me de titular. Uns retocs al sistema, quatre canvis i l'equip ha millorat. I jo content, si he pogut aportar el meu granet de sorra.

Esperi. El Saragossa porta tres partits seguits guanyant. Curiosament, els mateixos en els que vostè ha estat titular. Té clar qui és el gran revulsiu?

Ha coincidit així, res més. Hem entrat més d'un jugador a l'onze i l'entrenador va fer uns retocs. Jo estic satisfet de poder jugar i també que les coses vagin bé d'una vegada, perquè ens ha costat arrencar.

Ve de Las Palmas, una de les ciutats més futboleres i que més apreten. I?aterra a Saragossa. Tres quarts del mateix. Ni cas a la pressió?

Doncs jo hi estic de meravella. La vida aquí és espectacular. Saragossa és una ciutat molt còmoda, on tot et queda a la mà. És cert que hi ha pressió, perquè la gent té unes expectatives molt altes amb l'equip. Crec que té raons suficients per mantenir-les.

Dissabte torna a Girona. Ja ho ha rumiat?

Evidentment. Serà un partit molt especial. Girona em va donar l'oportunitat de convertir-me en futbolista professional. Sempre he dit que li estic molt agraït per tot el que em va donar el club. Tan de bo algun dia hi pugui tornar.

Ostres, veig que ho té molt clar.

I tant. Ja ho vaig dir el mateix dia que vaig anunciar que marxava. Tan de bo pugui tornar al Girona.

De moment, on tornarà és a Montilivi, on encara no hi ha posat els peus.

Sí, i en tinc moltes ganes. Des que vaig marxar que no hi he tornat més. No és el mateix jugar contra el Girona a Las Palmas que fer-ho en un camp i una ciutat on guardo moltíssims records i on em retrobarè amb antics companys.

La temporada passada, vestint la samarreta del Las Palmas, vostè va marcar un gol al Girona i no el va celebrar. Ja sap què farà si veu porteria aquest dissabte?

Ja vaig dir que mai celebraria els gols que marqués durant la meva carrera al Girona i ho mantinc. Li tinc massa estima a aquest club. Em va donar la petita empenta que necessitava per fer un pas endavant i li estaré eternament agraït per tot el que em va fer viure.

Li dóna molta importància a aquells mesos. Què creu que el va ajudar a fer mig any tan bo?

En aquella etapa van unir-se moltes coses que van anar al meu favor. No només estava molt a gust a la ciutat, sinó que hi havia un molt bon equip. La necessitat de quedar-se a Segona va fer que el Girona s'acabés salvant. Ens ho mereixíem moltíssim. Tota la plantilla confiàvem que ho aconseguiríem.

I ho van fer. Gràcies a moltes coses, però en especial als seus 9 gols. Això no va passar desapercebut pel Granada, que es va afanyar a lligar-lo. Quin canvi, no?

Un gran canvi, sí. Quan et truca a la porta l'oportunitat de jugar a Primera no la pots refusar, però esperava que les coses m'anessin d'una altra manera. Hi havia un pressupost gran, jugadors importants... No m'ho vaig pensar. Imaginava que tot m'aniria igual de bé que a Girona, però no va ser així.

Per què?

Perquè el club era una mica inestable. La situació no era la ideal. A més, hi havia moltíssims jugadors. Érem més d'una trentena a la pretemporada. Coses així no ajuden pas. Es van unir massa circumstàncies negatives. Jo no vaig tenir oportunitats i l'equip va patir moltíssim per salvar-se, quan aquest no era l'objectiu.

Té una espina clavada?

Sí i espero poder-me-la treure algun dia.

Abans comentava que li agradaria tornar a Girona. Aquesta possibilitat va existir en l'últim estiu?

Sí. Hi va haver alguna conversa, però des del Las Palmas se'm van delimitar força les opcions per escollir un destí. Només podia triar entre el Saragosssa i un altre equip que no era el Girona. No vaig poder tornar per aquestes circumstàncies.

Creu que es va desestimar l'opció per una qüestió econòmica o perquè hi havia clubs amb més entitat darrere seu?

Estic convençut que va ser més per una qüestió econòmica. Tornar a Girona no hauria estat una passa enrere. Sobretot perquè l'equip venia de quedar-se a les portes de pujar a Primera.

Com va viure aquell ascens fallit del seu exequip?

Quan vam enfrontar-nos a Las Palmas ja els vaig dir que tan de bo pugessin ells i nosaltres. Se'ls va escapar pels pèls. Va ser un pal molt dur. I?injust. El que va passar al play-off no mereix la pena ni valorar-lo. Ho considero una autèntica loteria en la que pot passar de tot.

Al vestidor del Saragossa es parla d'aquella eliminatòria amb els gironins?

Sí, se'n parla. No és el tema estrella, però s'ha comentat. Crec que és un al·licient més per motivar-nos.

Com encaren aquesta sortida tenint en compte que el Girona encara no ha guanyat a casa?

Això és indiferent. Penso que és una de les sortides més complicades de l'any. És cert que els està costant una mica, però crec que al final de la temporada estaran amunt a la classificació. Encara és aviat per fer valoracions. Nosaltres hem estat sis setmanes ben fomuts i ara estem amunt; tot pot canviar.

Què me'n diu del seu germà Juanto?

Estic molt content perquè les coses li van molt bé a Llagostera. Va començar una mica fora de l'equip, però ell sempre ha confiat en el seu treball i, de moment, va entrant en joc i fa gols. Espero que tot li vagi de meravella.