Osasuna 01Girona FC
 

Golàs contra els dubtes

El Girona sap patir a El Sadar per fer bona la gran diana de Rubén Alcaraz a la primera part i sumar el triomf de prestigi que reclamava Pablo Machín en la prèvia

03.11.2015 | 07:13
Alcalá, Olivas i Mata intenten evitar que Miguel Flaño remati.

Pamplona va ser envaïda dissabte, en plena nit de Halloween, per tota mena de monstres, bruixes i dimonis. Aquell vespre també va arribar a la ciutat l'expedició del Girona, el visitant més terrorífic la temporada passada i que aquest any, amb el d'ahir a El Sadar, ja suma tres triomfs com a visitant (Bilbao Athletic, Oviedo i Osasuna). L'equip de Pablo Machín ja té la victòria de prestigi que anhelava. I gràcies al golàs de Rubén Alcaraz a la primera part, també ha pogut enviar un avís per a aquells rivals que ja havien deixat de comptar amb el Girona en les travesses de favorits. El visitant més temible ha tornat per la porta gran, coincidint amb la millor versió de l'equip, sobretot sabent patir en defensa a la segona part, quan els navarresos més van collar, i tallant una ratxa de cinc jornades sense vèncer que havien apropat massa els de Montilivi als llocs de perill. Una glopada d'aire a la taula i molta ambició per retrobar-se diumenge que ve amb el Lugo, en un partit amb molt de morbo a l'estadi.

Pablo Machín deia a la prèvia que res millor que el camp del fins ara líder, l'Osasuna, per fer el cop d'efecte que el Girona necessitava d'allò més en aquesta lliga. Podia sonar a fantasmada o podia ser la constació del sentiment que tenia l'entrenador després d'haver vist treballar els seus jugadors durant la setmana. A l'hora de la veritat, va ser cert: els gironins van sortir sense complexos a El Sadar -quin ambient!- i tot i no tenir ocasions excessivament clares, la millor notícia va ser que en els primers 45 minuts amb prou feines es va patir. L'Osasuna, amb Nino i el jove Javi Martínez de referències ofensives, va tenir molts problemes per arribar a l'àrea de Becerra i, en canvi, el Girona va fer intervenir Nauzet en un remat de Felipe des de fora l'àrea i va tenir un parell d'oportunitats en dues rematades de cap, de Kiko Olivas i Lejeune.

Per punts, el partit era del Girona. Però, és clar, això s'ha de concretar amb gols en el marcador i d'aquest detall se'n va encarregar Rubén Alcaraz. Corria el minut 24 del primer temps i l'exmigcampista de l'Hospitalet no s'ho va pensar dues vegades, després de tallar una pilota, per avançar uns metres i veient Nauzet avançat enviar-li la pilota al fons de la porteria. El 0-1 va deixar glaçat El Sadar, que sense acabar-ho d'entendre veia el seu equip perdent a casa per primer cop en tota la temporada. Alerta amb la meritòria victòria dels gironins: l'Osasuna duia quatre triomfs i un empat com a local i només el Leganés havia aconseguit marcar a Pamplona.

El primer repte era arribar al descans amb l'avantatge. Es va aconseguir, això sí, amb penes i treballs, més per demèrits del mateix Girona que no pas per l'encert local. Lejeune va veure una groga a dos minuts del final de la primera part després de concedir una perillosa falta a Torres, que afortunadament no va tenir conseqüències. Més increïble va ser, encara, la badada de Clerc. Una contra del Girona que podia haver representat el 0-2 va acabar en una altra falta, aquesta lateral, també d'extrema perillositat. I en una targeta a Mata i una altra a Nino per enganxar-se dins l'àrea abans que se servís. No hi va haver temps per a més i amb el 0-1 es va tancar la primera part. El públic local ja tenia la mosca darrere l'orella i va acomiadar amb molts xiulets l'àrbitre (innocent, de totes totes en la derrota de l'Osasuna).

La represa va començar amb un canvi local (Olavide per Adrián Cruz), crits apel·lant els navarresos a ser més intensos i una pressió encara més forta del públic cap a l'àrbitre i els gironins. Machín, aquesta vegada, va moure ràpid la banqueta i va fer sortir Aday al lloc de Clerc per intentar minimitzar les arribades dels navarresos per la banda dreta del seu atac. El Girona, poc abans, ja s'havia adonat que podria tenir en els contraatacs un bon aliat, però l'àrbitre va assenyalar un fora de joc inexistent de Mata en una acció que podia haver ampliat l'avantatge de l'equip visitant.

La segona part poca cosa tenia a veure amb la primera. L'Osasuna collava de valent i el partit començava a recordar perillosament el de la temporada passada a El Sadar, quan es va haver de suar sang, suor i llàgrimes per arrencar-hi un puntet. Les jugades de perill local es multiplicaven i els córners en contra anaven arribant, un darrere l'altre. Sí que és cert que, tot i el pas endavant que van fer els navarresos, Becerra amb prou feines havia d'intervenir, quan, en canvi, la temporada anterior va ser el gran salvador.

I el Girona? Superat el gas del primer quart d'hora de l'Osasuna en la segona part, els de Machín van asserenar-se i, buscant contres, haurien pogut sentenciar. Mata ho va fer molt bé, cedint la pilota a Pol Llonch, que no va saber definir. Uns instants més tard qui es va embolicar va ser Felipe. Machín, a un quart per al final, va donar entrada a Eloi i va treure Felipe. Mata es quedava com a referència ofensiva. Ja només es tractava d'acabar de sobreviure com es pogués amb l'extraordinari botí del gol d'Alcaraz i mirar si qualsevol badada local es podia convertir en una contra que sentenciés. Mata la va tenir a deu minuts del final amb un intent de xilena, i el local Álex també hauria pogut fer l'1-1 quan en faltaven cinc. En el descompte Granell també va tenir el 0-2 a les botes, quan es va quedar sol davant la sortida de Nauzet i li va enviar la pilota al cos. Es va fer llarg, l'Osasuna encara ho va provar, però el triomf era per al Girona, que ho va celebrar com mai. Feia molta falta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema