H

i ha derrotes, o partits, que marquen equips de per vida. El Tenerife ho va fer amb el Madrid (92 i 93), el Leverkusen amb l'Espanyol (88) o l'Steaua amb el Barça (86). L'empat contra el Lugo del curs passat que va frustrar l'ascens a Primera va fer que el conjunt gallec entrés a formar part de la història negativa del Girona. De passada, el Lugo es va convertir en el botxí del conjunt de Montilivi, que va veure com s'esvaïa el somni de tota la demarcació. Els gallecs, que des de llavors s'han limitat a treure's responsabilitats del damunt i negar que anessin primats per l'Sporting, tenen un historial força ample a l'hora de fer la guitza als rivals. El Mirandés i el Ponferradina ja van tastar el seu verí els cursos 13-14 i 12-13, respectivament, quan el Lugo va provocar el descens dels burgalesos i va impossibilitar que els del Bierzo disputessin el play-off.

El qualificatiu de botxí al Lugo no s'acaba aquí. Reculant una mica més en el temps, la temporada 1990-91, l'actual president del Girona, Delfí Geli, ja va viure a la seva pell una tarda tràgica contra el Lugo. Corria el mes de juny del 91 i el filial blaugrana, entrenat per Quique Costas, dipustava la lligueta d'ascens a Segona A contra Mèrida, Osasuna Promeses i Lugo. El Barça B va arribar amb tot al seu favor a la darrera jornada. Només havia de superar el Lugo al Miniestadi, amb Geli de titular, per pujar. En l'altre partit, el Mèrida necessitava guanyar a Pamplona i l'ensopegada del filial. Dos empats als dos partits feien que el Barça B també pugés. Tant Lugo com Osasuna ja no tenien opcions. Un pal d'Oliete i un penal fallat per Emilio Gutiérrez feien preveure que costaria més del previst doblegar la muralla gallega. "El Lugo estava primat per nosaltres perquè guanyés o empatés al Mini", reconeixia el president del Mèrida, José Fouto, al diari Hoy Extremadura que, d'altra banda, sospitava que l'Osasuna "també hi anava per part del Barça B".

"Vam tenir ocasions i les vam desaprofitar. Vam notar potser una mica els nervis", recorda un Geli que va ser substituït a la mitja part per Almagro. En aquell filial hi jugaven homes com Busquets, Guardiola, Jordi Roura, Pinilla o Sánchez Jara, però cap va ser capaç de superar el porter Domínguez, que curiosament era el cunyat de Migueli. El partit acabaria 0-0 però les notícies que arribaven des de Pamplona a través de les ràdios eren positives. El Mèrida tampoc era capaç de superar l'Osasuna Promeses. Estava fet. Tant, que el vicepresident Joan Gaspart va fer saltar els jugadors sobre la gespa del Mini a celebrar un ascens que mai es culminaria. I és que Gaspart s'havia confós pel resultat erroni d'una emissora. El Mèrida havia marcat de penal al minut 95 i l'ascens era seu. La notícia va caure com un gerro d'aigua freda als jugadors i tècnics del Barça B, que van canviar les rialles per llàgrimes en qüestió de segons.

Una llarga llista d'amics

Barça B, Ponferradina, Mirandés, Girona... El Lugo s'ha guanyat una bona colla d'amics els darrers vint anys. No s'acaben aquí, ja que el Sant Andreu també va patir una bona emboscada a Lugo la 91-92. Els quadribarrats havien de puntuar a l'Anxo Carro per pujar a Segona A, però un arbitratge molt sospitós de Japón Sevilla va fer-ho impossible. El col·legiat va expulsar Ramon Maria Calderé al minut 20 després de no xiular-li un penal d'allò més clar. El Lugo guanyaria 2-1 i aconseguira pujar a Segona A.

Uns anys més tard, (98-99) en la darrera jornada de Lliga i, sense res en joc, van superar el Talavera a l'Anxo Carro (3-2) i van deixar els manxecs sense opcions de disputar el play-off d'ascens a Segona A en benefici dels veïns del Racing de Ferrol.