Rubén Sobrino comença a complir les expectactives

El davanter manxec suma una assistència i un gol en dos partits després de passar-se pràcticament quatre mesos fora de combat per una lesió · "Encara em falta aquella espurna que em caracteritza" avisa el jugador, cedit pel Manchester City al Girona

02.12.2015 | 07:20
Rubén Sobrino comença a complir les expectactives

Amb només un parell de partits disputats, Rubén Sobrino ja està començant a demostrar per què va costar tant aconseguir el seu fitxatge a l'estiu. Una assistència contra l'Albacete i un pal i un gol a Tenerife diumenge són la carta de presentació d'un davanter diferent dels que té Pablo Machín a la plantilla. Un atacant molt ràpid, vertical, de qualitat, i que no defuig el contacte. "Marcarà diferències als espais i als contracops", assegurava el tècnic sorià després de l'empat a Tenerife. Amb 155 minuts no n'hi ha prou per valorar un jugador però de ben segur que han fet disparar les il·lusions d'una afició blanc-i-vermella que veia escèptica com el fitxatge estrella de la temporada no es recuperava mai d'una estranya lesió amb què va arribar de Ponferrada. Gairebé tres mesos va trigar a deixar enrere la ditxosa contusió a la cama que li ha fet la guitza fins fa ben poques setmanes. Sobrino ja és un més de l'equip i comença a somriure. Tot i això admet que vol retrobar "aquella espurna" que el caracteritza i la qual confia a recuperar a còpia de partits.

Acumula tan sols 155 minuts oficials amb el Girona i lògicament encara no està al cent per cent. Per aquest motiu, Machín hi té moltes esperances més. "Quan hi arribi veurem que té moltes coses que no té l'equip", assegura. Gairebé set mesos han passat des que Pablo Machín es va enamorar de Sobrino. Va ser en un dels pitjors partits del Girona de la temporada passada, a Ponferrada. Els gironins hi van sortir escaldats per 3-0 en bona part per culpa de l'actuació d'un Sobrino que va deixar tothom bocabadat. Tant, que Machín se'n va enamorar i va demanar-ne la incorporació al director esportiu Quique Cárcel. Era el 8 de març i precisament en aquell partit contra el Girona, Sobrino va aconseguir el seu darrer gol en partit oficial. Set mesos després, el davanter manxec va tornar a veure porteria. Va ser ja vestit amb la samarreta del Girona diumenge al camp del Tenerife. "Estic content però ha estat una llàstima l'ocasió que no ha entrat", deia el davanter en una clara mostra d'ambició. Malgrat que els seus números com a amateur no ho demostren del tot, Sobrino duu el gol a la sang. La seva millor marca són els 17 gols que va fer amb el Madrid juvenil (2010-11). Llavors amb el Madrid C (11-13) va marcar 16 gols en dos anys, la 13-14 no en va fer cap amb el Castella a Segona A i el curs passat 5 amb el Ponferradina.

El seu gran any amb el Ponferradina va despertar l'interès de diversos equips de Primera Divisió entre els quals el Betis, el Deportivo de la Corunya i l'Espanyol. Tanmateix, la connexió Manchester City-Pere Guardiola va fer que el club anglès obtingués els seus serveis pagant 550.000 euros (a repartir a parts iguals entre el Reial Madrid i el Ponferradina, amb possibilitats d'aconseguir-ne 200.000 cadascun més depenent d'objectius) i el cedís aquesta temporada a Girona. Va ser un estiu llarg i mogut, tal com el mateix jugador va reconèixer durant la seva presentació a Montilivi. I és que entre la demora del seu fitxatge i la lesió a la cama, Sobrino va estar-se quatre mesos sense competir. El seu darrer partit va ser durant la pretemporada amb el ?Ponferradina contra el Barco. Abans també havia participat en els duels contra el Toralense i el ?Deportivo de la Corunya a més a més d'un triangular amb el ?Compostel·la i el Bembibre. De fet el seu últim gol abans del de diumenge a Tenerife l'havia aconseguit en el 0-3 contra el Bembibre el passat 25 de juliol. Han passat 127 dies.

Amb l'assignatura del gol aprovada a les primeres de canvi, Sobrino ja només pensa a seguir posant-se a to físicament i ampliar els seus registres. El de Daimiel, des de la seva arribada, s'ha caracteritzat per ser optimista i de ben segur que més que mirar avall a la classificació, mira amunt. "És clar que el Girona és candidat a l'ascens. Si no, no seria aquí", deia en una de les seves primeres entrevistes com a jugador blanc-i-vermell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema