A?la recerca d'un nou Ortuño

El Girona ha incorporat Dejan Lekic amb la intenció de repetir l'exitosa fórmula d'ara fa dos anys amb el davanter de Iecla, una de les poques excepcions en un mercat, el d'hivern, que no sol donar massa bons fruits a l'entitat de Montilivi

14.01.2016 | 07:18
Alfredo Ortuño celebra el gol que va marcar contra el Deportivo de la Corunya, el dia de la salvació.

Més val fer els deures a temps i no encomanar tota la sort a un mercat, el d'hivern, que sol ser com una ruleta russa. Els invents, al gener, són més arriscats que no pas al juny. Pedaços que arriben com si d'un meló sense obrir es tractés, per intentar arreglar o reforçar allò que s'hauria hagut de fer uns mesos enrere. A?Montilivi, la pesca al gener no sempre ha sortit bé. Hi ha hagut resultats per a tots els gustos. En qüestió de davanters, ha passat tres quarts del mateix. Hi ha directors espor?tius que l'han vessada, però d'altres que han sabut prémer la tecla encertada. Amb la incorporació de Dejan Lekic, Quique Cárcel i també el cos tècnic esperen poder cantar bingo. El Girona necessita gol i s'espera que el serbi n'aporti. O?el que és el mateix:?el club creua els dits perquè Lekic sigui una mena d'Alfredo Ortuño. Perquè en matèria de davanters arribats a l'hivern a Montilivi, el murcià n'és el veritable nom propi. Amb majúscules. I?si cal, ben subratllat. Ortuño és l'atacant que, fitxat al gener, ha aportat un millor rendiment de tots els que han aterrat al club. Perquè de casos, n'hi ha uns quants. De bons i de no tan bons. En quin grup hi acabarà anant a parar Lekic?
Què té Alfredo Ortuño per ser considerat com un dels millors davanters que han arribat a l'hivern a Montilivi??Bàsicament, uns números envenjables. Aquell curs, el Girona navegava sense rumb. A la deriva. Havia caigut en descens abans del Nadal i s'havia gastat la bala del canvi de banqueta (Javi López havia rellevat Ricardo Rodríguez). El llavors director esportiu, Oriol Alsina, va decidir moure fitxa i va portar cares noves. Una d'elles va funcionar a la perfecció. Alfredo Ortuño acumulava uns excel·lents números a Segona B?amb La Hoya Lorca. Tan bé ho feia, que al gener el va fitxar el Granada, per cedir-lo uns mesos al Girona. El murcià va explotar. Va jugar 22 partits i va marcar 9 gols, i es va convertir en un dels principals protagonistes d'una agònica i espectacular permanència. El mateix dia que va debutar, contra l'Eibar, va marcar l'únic gol dels gironins en l'empat amb els bascos (1-1).
De casos com l'Ortuño només n'hi ha hagut un, però no ha estat l'únic atacant incorporat a l'hivern que ha donat un bon resultat. L'altre nom propi és el de Felipe Sanchón. Després d'una primera experiència a Montilivi a la Tercera Divisió, el català va decidir abandonar el futbol grec per provar fortuna al club gironí. Aquest cop, a la Segona Divisió A. Era el mes de gener del 2009 quan Felipe va iniciar uns mesos en els quals va rendir a un alt nivell. També va marcar el dia que va debutar (va fer un dels dos gols del 2-0 davant l'Eibar) i en va tenir prou amb els 17 partits que va jugar per convertir-se en el pitxitxi de la plantilla, amb 6 dianes.
Un esglaó per sota d'Ortuño i Felipe hi trobem dos noms propis més. El primer és el de Gerard Bordas. També incorporat al mercat d'hivern procedent del Vila-real, el manresà va acumular 15 partits amb la samarreta blanc-i-vermella i va veure porteria en tres ocasions:?un doblet contra el Lugo (4-0) i el gol que confirmava l'espectacular remuntada a casa davant l'Alcorcón (3-2). Era la temporada 2012/13, amb Rubi a la banqueta, i Bordas no va deixar el club fins aquest passat estiu. També va marcar 3 gols en la seva etapa gironina el brasiler Ígor de Souza. Va explotar al Pontevedra, a la Segona Divisió B, abans d'iniciar una aventura fallida a l'Ipatinga, del seu país. Al gener va rebre la trucada del Girona i no s'ho va pensar dues vegades. Igor va jugar 15 partits i va marcar 3 gols. Un d'ells, com en els casos d'Ortuño i Felipe, també va marcar el dia que va debutar. I?sí, va ser amb l'Eibar com a rival (2-0).
Tot baixant l'escala, hi ha dos futbolistes més que van estar-se mig any a Girona. No van veure tanta porteria com els Ortuño i companyia, tot i que van acumular, entre tots dos, gairebé una trentena de partits. El 2009, l'aragonès Germán Beltrán reforçava l'atac provinent de l'Eibar. Va col·leccionar 13 partits (302 minuts) i va marcar un gol, al camp del Rayo Vallecano (0-3). Dos anys més tard, el 2011, va ser el basc Asier Goiria l'home escollit per apuntalar la davantera. El d'Amorebieta tot just va jugar 13 partits (6 d'ells com a titular) i va anotar una diana ben estèril al camp del Las Palmas (3-2).
Més fluixos han estat els registres dels tres altres atacants fitxats al gener. El japonès Ibusuki Hiroshi tan sols va jugar 6 partits el 2009 i no va veure porteria. Tampoc va marcar "scar Díaz, que va passar sense pena ni glòria per Girona:?9 partits i 0 gols. Tres quarts del mateix li va passar a Jesús Rodríguez Tato. Va arribar amb Ortuño, però els seus números van quedar-se a anys llum dels del murcià. 12 participacions i ni un sol gol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema