Al novembre del 2011, Jonás Ramalho (Barakaldo, 1993) vivia un dels moments més especials de la seva carrera. Després de passar-se tota la vida al seu Athletic Club, debutava amb el primer equip. El somni s'havia convertit en realitat. Uns anys més tard, al maig del 2015 i vestint la samarreta del Girona, li tocava sofrir la cara més amarga del futbol. A Vitòria, va patir una greu lesió al genoll que l'ha obligat a estar-se gairebé 8 mesos sense jugar. Just, quan millor es trobava. Quan el seu equip s'estava jugant pujar a la Primera Divisió. La sort, però, no li va girar del tot l'esquena;?l'Athletic el va renovar i li va permetre recuperar-se amb fitxa del filial. Un cop ha fet net, s'ha pogut sentir de nou futbolista. Ho va fer al camp del Tenerife el passat cap de setmana. I vol seguir-ho fent aquest dissabte, precisament, a Montilivi. Serà el retorn de Ramalho. Un Ramalho que està convençut que, tard o d'hora, tornarà a ser el de sempre. El mateix jugador que somia, algun dia, ser indiscutible a la defensa de l'Athletic. El primer equip, és clar.

I?per fi, s'ha pogut tornar a sentir futbolista.

Ja en tenia moltes ganes. Vaig jugar 90 minuts al camp del Tenerife i em vaig trobar molt bé. Anímicament i físicament. Em va sorprendre, perquè pensava que em trobaria pitjor. I?perquè creia que tindria més por de xocar. Però res, de por, gens ni mica. Estic totalment recuperat.

Tot aquest temps sense jugar se li ha fet llarg?

Quan em vaig lesionar i em van dir que m'havia d'estar 6 o 7 mesos sense jugar, vaig pensar: i ara què faré? Però no se m'ha fet pas llarg. Ha coincidit que l'Iker Muniain també ha estat lesionat. Això ha ajudat a fer-ho tot plegat més amè. Quan ell ja es va recuperar i a mi encara em quedava un mes, llavors ja se'm va fer més pesat. Però la resta ho vaig portar prou bé.

Són tan amics que es lesionen alhora!

Sí, això és el que ens deia tothom! Ha estat casualitat, però m'ha ajudat molt, la veritat.

No nota cap molèstia?

No, res. Està clar que entre el genoll bo i el lesionat hi ha diferències. Però el dolor ja és història. Puc fer-ho tot. Estic molt content. I això que no les tenia totes.

Ha estat el pitjor moment de la seva carrera?

Segurament, sí. Sobretot perquè just quan més estava jugant amb el Girona i quan millor em trobava, va ser quan em vaig lesionar. Em veia en un moment boníssim, amb molta projecció. Sol passar això i a mi la sort no em va acompanyar.

Creu que podrà recuperar aquest nivell tan bo que diu que tenia llavors?

En el moment de lesionar-me i quan vaig saber que m'estaria tan de temps sense jugar, tots els pensaments que em venien al cap eren d'allò més negatius. Va ser una putada, parlant clar. Però amb el pas dels dies he anat canviant la meva manera de veure les coses. Amb el pas de les setmanes he estat més positiu. Sóc jove i em queda molt per donar. M'he recuperat bé i tinc moltíssimes ganes de recuperar el meu millor nivell.

Dient-ho més clar:?té por de no ser el mateix d'abans de la lesió?

Al principi ho veia tot negre, però és qüestió de confiar en un mateix. I jo ho faig. Em queda tota la segona volta de la Lliga per demostrar que seré el jugador que era abans.

Aquest últim cap de setmana va tornar a jugar al camp del Tenerife. Estava nerviós?

Dos dies abans l'entrenador ja m'ho va comunicar perquè així em mentalitzés. Em va ajudar molt. Tenia moltíssimes ganes de jugar i vaig tenir uns dies per fer-me'n a la idea. Ara, també és cert que després de tant de temps sense trepitjar un camp de futbol, estava una mica nerviós. Va ser com tornar a debutar de nou. Durant el partit em vaig sentir a gust i molt còmode.

Dissabte torna a Montilivi. Què me'n diu?

En tinc moltes ganes. Sempre he dit que Montilivi és com la meva segona llar. El club em va tractar molt bé. Estic content de tornar-hi. I?si jugo, intentaré fer-ho el millor possible. Estaré molt agraït a tothom per la rebuda. Ja hi ha molta gent que, a dia d'avui, m'envia missatges dient-me que té ganes de veure'm jugar a Girona.

Aquesta és una pregunta obligada per als davanters, però a vostè també l'hi faré. Què farà si marca un gol?

Ho he estat pensant també!?És el típic partit en què acabes marcant. Sempre he dit que respecto moltíssim el Girona. És un lloc on se m'ha tractat de meravella. Per tant, si marco un gol, no ho celebraré, per respecte. Me n'alegraré, perquè a tothom li agrada marcar. Però res més.

El Bilbao Athletic visitarà Girona necessitadíssim.

Molt, és cert. Arribem molt necessitats. A ningú li agrada ser el cuer. Per això viatjarem a Girona a guanyar, amb moltes ganes. Hi anirem a mort. Volem els tres punts. Després ja es veurà què és el que passa, però la intenció és la de guanyar.

Per què creu que l'equip no se n'acaba de sortir?

Som un vestidor molt jove, amb poca experiència. Tot això ens està passant factura. Tenim moltíssima qualitat, correm i individualment som molt bons. Però ens falta aquella veterania tan necessària a la Segona Divisió A.

Vostè sempre ha sigut el més jove i ara, de cop, s'ha trobat que als 22 anys és el veterà de la plantilla. Com ho porta?

És força curiós, sí. Mai m'havia passat. Sempre havia estat el nen de l'equip. Ara, en canvi, passa tot al contrari. És un paper que m'agrada i que em crida l'atenció. Per a mi és un repte ajudar el vestidor i tirar del carro, com se sol dir.

Creu que se'n sortiran?

Tenim ganes, estem confiats i als entrenaments tot això es nota. Després, als partits, la història és una altra. Confiem que entre tots plegats ho podrem tirar endavant i ens acabarem salvant.

Què me'n diu del Girona?

Pel poc que els he vist m'han semblat un equip al qual li costa arrancar. Però també s'entén aquesta situació. És complicadíssim encadenar dues temporades lluitant per estar a dalt. Ara sembla que han despertat, sobretot amb aquest últim resultat (4-0 al Ponferradina).

Quin moment per despertar, no troba?

Doncs sí. Ja s'haurien pogut esperar un parell de setmanes més. No hi hem de pensar gaire. Anirem a guanyar. Ara, crec que el Girona anirà cap amunt. Hi ha un molt bon equip perquè així sigui. Confio que els vagi molt bé la segona volta.

Vostè acaba contracte aquest mes de juny. Quins són els seus plans de futur?

Ara mateix no penso en tot això. Queda encara tota la segona volta i després ja es veurà què passa. La meva idea és la de quedar-me molts anys més a l'Athletic i poder jugar amb el primer equip. Ara, si no compten amb mi, hauré de marxar a un altre lloc. No sé a on, això no...

No tornaria a Girona?

Home, una trucada del Girona sempre és interessant. Però s'hauria de valorar tot. Segur que més d'una opció tindria i intentaria escollir quina és la millor per a mi.

Ernesto Valverde li ha dit en algun moment que compta amb vostè de cara al futur?

No he parlat amb ell. De tot això en parlo amb el director esportiu. Ell em va dir de baixar al filial.?Ara, si algun dia em truca i he de pujar de nou, jo estaré encantat!