Encara no fa tres anys, i la de coses que han passat des de la darrera vegada que el Girona FC va visitar l'estadi de los Juegos Mediterráneos. De fet, parlar de la darrera vegada vol dir, en la memòria dels aficionats del Girona FC, recordar dos partits pràcticament consecutius.
El de la penúltima jornada de la lliga de la temporada 2012/13, la sempre recordada lliga de Rubi. Partit jugat el 2 de juny amb dos noms propis: Acuña i Ocón Arraiz. El davanter paraguaià va ser objecte d'un dels penals més clars de la història del futbol. Va ser en el minut 6 de la segona part i amb empat a un al marcador. Ocón Arraiz no el va veure; i si el va veure es va fer l'orni engegant a rodar les opcions que els gironins tenien de pujar de directe.
Només vint dies després els gironins tornaven al mateix escenari per disputar la tornada de la segona eliminatòria d'ascens a Primera. Hi arribaven amb un 0-1 en contra de l'anada, però recolzats per una legió de seguidors que es varen mobilitzar com mai s'havia fet a Girona. A l'hora de la veritat, l'Almeria va ser molt superior i amb tres gols més, un d'ells fet per l'actual jugador del Barça Aleix Vidal, va sentenciar del tot la ronda.
L'Almeria va pujar i el Girona no; i mentre la temporada següent els andalusos es mantenien a Primera, el Girona lluitava fins el darrer sospir per no baixar. I un any després va anar de mig minut que els dos ?equips no es creuen mentre uns feien el camí de pujada i els altres el de baixada. Només un tal Caballero va impedir-ho. Ahir mateix escenari i mateix final que fa tres anys, però ?realitats molt diferents.
