Aquest últim mes ens ha permès corroborar diverses coses. Una d'elles, és que aquest Girona té ben poc gol. Una altra, és que l'equip segueix encallant-se a Montilivi quan més es necessiten els resultats. I una altra, per més impossible que semblava, és que hi ha vida més enllà de Pere Pons. Durant aquests dos últims anys, coincidint amb l'etapa de Pablo Machín a la banqueta, la presència del migcampista de Sant Martí Vell s'havia convertit en un fet indiscutible. Sí o sí, sempre jugava. No perquè fos la nineta dels ulls de ningú, sinó perquè a còpia d'un rendiment gairebé excel·lent i d'una entrega irrefutable, Pere Pons havia fet seva la posició de pivot defensiu. Aquest any, però, i acostumat a jugar-ho tot, el gironí ha hagut de conviure amb un escenari que fins ara li era del tot desconegut. Les lesions, que havien passat de llarg, han acabat trucant a la seva porta. I?més d'una vegada. A?banda d'un petit contratemps just abans de les vacances nadalenques, li ha tocat descansar durant aquest últim mes. El 5 de març jugava el seu darrer partit, contra el Mirandés a l'estadi. Allà va patir un fort cop que li va provocar una inflamació la part interna de la cuixa esquerra. El que semblava no tenir gaire importància, es va convertir en un problema més gros, fins al punt d'acabar amb el jugador ingressat durant uns dies a l'Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona. Drenatge sobre l'edema, tractament i recuperació. El cas és que, poc més d'un mes després, Pere Pons torna a tenir l'alta mèdica. S'entrena sense cap molèstia i està a disposició de Pablo Machín per dissabte.
Veient els seus números (26 partits aquesta temporada i 42 en l'anterior) molta gent posaria la mà al foc que el migcampista serà titular contra l'Alabès. Ell és el primer a admetre que es troba «bé» i que ja no té dolor a la zona afectada; no amaga que té «moltes ganes» de jugar el més aviat possible. Però també s'encarrega de tocar de peus a terra i d'entendre que no li serà tan fàcil recuperar el seu lloc a l'equip. «No em veig titular dissabte. L'equip està jugant molt bé», reflexiona. Sense ell, el Girona ha quallat bons partits, encara que el resultat no sempre ha estat l'esperat i el seu substitut, Rubén Alcaraz, se n'ha sortit amb força encert. «Ho està fent molt bé. És un jugador que ha anat de menys a més, que va arribar per jugar d'interior i que s'ha adaptat a la perfecció a la posició de pivot. Ha fet molt bons partits, té unes grans condicions físiques i ens aporta un bon desplaçament i molta disputa. Crec que és un bon jugador». Amb tot això, Pere Pons ho té ben clar: «Entendria no jugar. He tornat d'una lesió i estic lluitant per entrar de nou a l'equip. Si no puc ser titular, doncs pas a pas».
Jugui o no, el gironí per fi ha deixat enrere una lesió que li ha fet la guitza durant unes setmanes. «He patit», reconeix el jugador, a qui se li ha fet «complicat» haver de frenar en sec, sobretot quan no li havia passat mai una situaició similar. «Mai havia estat aturat tant de temps. Se m'ha fet difícil, però al veure que cada dia millorava, m'he anat animant», explica, alhora que admet que aquesta temporada «he fet un màster en lesions». Ho atribueix tot a la «mala sort» i li resta importància:?«Són coses del futbol. No sempre es pot estar al màxim perquè no sóc una màquina. Tinc una experiència més».
La promoció és l'objectiu
Amb Pere Pons en condicions, el Girona recupera un important efectiu per a les últimes jornades del campionat, en el que l'objectiu de l'equip és intentar jugar el play-off d'ascens. «Som els primers que volem estar a dalt i lluitar fins al final per estar a la promoció», adverteix el migcampista, qui no dubta al comprar l'actual plantilla amb la de l'any passat, que va quedar-se a les portes de Primera. «Hi ha una plantilla molt bona. Segurament més que no pas la de fa un any».
