A l'estiu passat i mentre es configurava la plantilla per aquesta temporada mai cap dels responsables esportius del Girona va dir amb veu alta que l'objectiu era l'ascens. La ferida del Lugo i del Saragossa era molt recent i, malgrat els reforços de renom que estava signant l'equip, que s'unien al bon bloc que continuava de l'exercici anterior, el discurs era el d'assegurar la permanència primer i després mirar de ser el màxim d'ambiciosos. Els resultats no van acompanyar a principi de temporada i de seguida vells fantasmes van sobrevolar Montilivi. Que si l'equip no s'havia refet del cop del Lugo, que si a Girona toca una temporada bona i una de dolenta... Tot plegat va fer que l'equip entrés en una dinàmica negativa que el tenia molt lluny de les posicions de privilegi. És més, el Girona va estar-se unes quantes jornades jugant amb foc i va tancar el 2016 fora del descens només gràcies a un gol en l'afegit de Kiko Olivas a Mallorca (1-1). El conjunt de Pablo Machín tancava l'any amb 19 punts, empatat amb el Mallorca i l'Albacete, primer equip que ocupava llocs de descens. El play-off el marcava l'Alcorcón amb 28 punts, 9 més que els blanc-i-vermells i ni els més optimistes s'haguessin jugat gaire res que l'equip arribaria al tram final amb opcions de classificar-s'hi.

Aquest 2016, tanmateix, el Girona és un altre. El gol de Kiko Olivas va ser la darrera pàgina del llibre del 2015 i va donar pas a un de nou, el d'un 2016 il·lusionant. Tot va començar la vigília de Reis a Montilivi quan un gol de Jairo derrotava el Valladolid (1-0). Era tot just la segona victòria a l'estadi del curs i aquells tres punts suposaven oxigen pur per a l'equip. Si bé en la jornada següent, els gironins perdrien per la mínima a Alcorcón (1-0) en un partit prou correcte, l'equip va aconseguir enllaçar dues victòries seguides a casa contra Ponferradina (4-0) i Bilbao Athletic (2-1) que suposarien la plataforma de llançament definitiva de l'equip. Els de Machín van canviar radicalment la dinàmica per entrar-ne en una de positiva i agafar embranzida per a la segona part de la Lliga. Només la increïble derrota a Almeria (1-0) i algun empat injust com contra Nàstic (1-1), Leganés (1-1) o Osasuna (0-0) han alentit la velocitat de creuer que ha agafat el Girona i que l'ha dut a situar-se a tan sols un punt de la zona de play-off. Tot plegat ha fet que el Girona hagi sumat 33 dels 51 últims punt en joc. O el que és el mateix, només ha cedit punts en 2 derrotes i 6 empats.

El Girona comença a recordar el de la temporada passada. Si més no pel que fa a aquella espurna que tenen els jugadors ara que fa que tot vagi de cara i rodat. Només cal veure com va resoldre l'equip el partit a Albacete. Endollats al màxim i amb l'ambició per bandera, els jugadors del Girona s'han marcat el repte d'arribar al play-off. Resten 7 jornades per al final de la competició regular i les opcions hi són. L'equip s'ha disparat i amb menys de quatre mesos ha retallat 8 dels 9 punts que el separaven de la sisena posició a principis d'any. Això ha fet que els de Machín hagin guanyat molt de terreny a la classificació a rivals a qui havia de mirar amb llargavistes per Nadal. És el cas per exemple de l'Alcorcón o el Còrdova, que els treien aleshores 9 i 14 punts respectivament i que aquest 2016 el Girona ha estat capaç d'eixugar-los tota la diferència. Els de Machín també han retallat fort la distància amb l'Osasuna, l'Oviedo o el Nàstic que ara només són un, un i dos punts respectivament, per sobre. Al Saragossa, un dels equips més en forma del moment, el Girona li ha tret 5 punts i el té tan sols 3 per sobre. Un cas especial és el del Ponferradina. Els del Bierzo han passat de viure tranquil·lament les festes de Nadal a enfonsar-se fins a entrar en descens. Tant és així, que el Girona ha sumat 20 punts més que els del Toralín en aquest 2016.

L'únic equip amb qui el Girona no ha pogut reduir la distància és amb l'ara líder, el Leganés. Els madrilenys eren abans d'Any Nou setens amb 8 punts més que els de Machín i en aquest 2016 no han afluixat gens. Al contrari, han premut l'accelerador al màxim i comencen a distanciar-se al capdavant de la classificació. Així, el Leganés és juntament amb el Girona el millor equip del 2016 amb 33 punts. Això fa que, el conjunt blanc-i-vermell no hagi pogut retallar-li cap punt als madrilenys, que mantenen els 8 de marge sobre els de Montilivi.

Amb el Leganés lluny, ja hi ha aficionats que, empesos per l'excel·lent trajectòria del Girona miren fins i tot més enllà de la sisena posició. Potser pequen d'optimisme sí, però amb 21 punts per disputar-se eixugar els 6 que té de marge l'Alabès tampoc és cap quimera. Ara bé, caldria una recta final de competició regular gairebé immaculada i superar, al mateix temps, tots els rivals que hi ha entremig (Saragossa, Nàstic, Oviedo, Osasuna i Elx).

La Lliga Adelante torna a plantejar un final d'alt voltatge. De moment sembla que un dels grans candidats com el Valladolid ja ha quedat descabalcat de la lluita pel play-off i la derrota de diumenge contra el Numància ha deixat el Mirandés ja a 5 punts. Els sorians fa temps que naveguen per terra de ningú. El proper rival del Girona serà diumenge el Tenerife abans del doble compromís a fora contra Còrdova i Elx. Mallorca, Valladolid, Alcorcón i Ponferradina seran els ultims rivals de la Lliga.