Amb l'orgull per bandera, com ha demostrat ser des que va posar els dos peus a Girona, segurament que a Richy Álvarez li hauria agradat més jugar aquest dissabte contra el Mallorca per mèrits propis. Que Pablo Machín, com va fer cada cap de setmana de la passada temporada i també de l'anterior, no ho dubtés ni un moment a l'hora de posar-lo a l'onze. Però no ha estat així. Ha hagut d'esperar algun contratemps, en forma de sanció o lesió, per treure el cap. Després de molt reclamar-ho i repetir, una i altra vegada, que està resignat al veure que no és la prioritat de l'actual cos tècnic, Richy sap que dissabte li tocarà vestir-se de curt. Amb Marcelo Djalo a l'UCAM Múrcia després d'un pas més que testimonial, Carles Mas recuperant-se d'una greu lesió i Pedro Alcalá sancionat, el gallec serà l'acompanyant de Kiko Olivas i Florian Lejeune a l'eix de la defensa. Richy farà d'Alcalá i, per fi, veurà complert un desig que fa setmanes que persegueix.
Va poder-se treure l'espina diumenge passat, quan l'expulsió del de Mazarrón al Martínez Valero d'Elx el va permetre jugar durant una mitja hora. Es va sentir bé, però en vol més i l'oportunitat que fa setmanes que busca per fi li ha arribat. «Tenia moltes ganes de jugar, des que vaig rebre l'alta mèdica. La meva intenció era poder-ho fer com més aviat millor i arribarà ara, desgraciadament per l'expulsió d'un company. Jo sempre estic a disposició de l'entrenador i entenc que els que juguen és perquè ho estan fent bé», deia ahir el defensor, just després de l'entrenament que l'equip va celebrar a Montilivi. Té molt clar Richy que «he d'estar el millor possible i rendir al cent per cent» perquè quan li toqui jugar, com és el cas d'aquest dissabte, «fer-ho el millor possible». «M'agradaria entrar per mèrits propis, però ara que ha vingut així intentaré aprofitar l'oportunitat. En definitiva el futbol és això:oportunitats», confessava.
Està preparat per dissabte, però també per si li toca entrar en qualsevol dels altres tres partits que queden. La posició de central ha quedat un xic minvada amb l'adéu de Marcelo i la baixa de Mas; a més, Alcalá ha estat ara sancionat i Lejeune es troba a una targeta de la suspensió. Un panorama que recorda al de fa un any quan, amb Ramalho lesionat, es va encarar l'últim i decisiu partit amb el Lugo sense Mas ni el mateix Richy, expulsats. «No penso en el que va passar. Tothom diu que faltàvem dos centrals i que tot hauria estat diferents, però potser si hagués jugat amb el Lugo igualment no hauríem guanyat. Ara som quatre centrals disponibles i, si hi ha sancions, jugarà un altre. Hem de fer-ho el millor possible perquè no es noti cap baixa».
Jugarà dissabte, però encara que no ho fes, Richy té entre cella i cella guanyar el Mallorca per mantenir encara ben viu el somni de jugar el play-off d'ascens a Primera. Sobretot després d'haver sumat només un punt en dues sortides consecutives, als camps del Còrdova i Elx. Un bagatge que el gallec considera insuficient. «Hem merescut més, sobretot a Còrdova. Crec que no ha estat just. Però ara hem de fer bo aquest últim punt a casa». Contra els balears, la fam per jugar la promoció «ha de pesar més que la necessitat del Mallorca per salvar-se. En l'any del seu centenari estic convençut que no s'imaginaven pas estar tan avall. Sobretot perquè a la plantilla hi ha noms importants, com Acuña, Ortuño, Coro, "scar (Díaz) i molta altra gent. Juguem a casa i amb la nostra afició hem d'anar a totes. Ho donarem tot. Seguim amb opcions i lluitarem fins al final».
«Si ho sé, no renovo»
Ho ha repetit mil i una vegades, però Richy és d'aquells que no es cansen mai de dir el que pensen. I quan se li pregunta pel que li sembla haver tingut una participació més aviat testimonial (12 partits i només 857 minuts a la lliga) després d'haver estat indiscutible només uns mesos abans, el gallec no es mossega mai la llengua. «Estic resignat», diu una altra vegada, recordant que «no m'esperava viure aquesta situació» sobretot «després de jugar-ho gairebé tot» la temporada passada. «Quelcom així es viu malament, no m'esperava que les coses anessin d'aquesta manera», assevera
Més mal li fa haver-se passat gairebé tota la temporada en un segon o tercer pla després d'haver acceptat, aquest passat estiu, l'oferta de renovació que des del club se li havia traslladat. A més, de manera insistent. «Si ho arribo a saber, no hauria renovat. Sempre ho vull jugar tot i si hagués sabut el paper que em tocaria viure, hauria dubtat moltíssim abans d'acceptar. Però ha estat així i és el que hi ha. Ara només espero acabar l'any de la millor manera possible», diu. Però posa el fre de mà quan se li pregunta si la seva intenció és la de canviar d'aires, ja que encara té un any més de contracte: «Quan vaig renovar ja vaig dir que estava molt content a Girona. Hi he estat cinc anys i hi estic molt a gust. Esportivament aquest no és el meu millor any, però tinc contracte i espero complir-lo».
