Amb 21 anys va debutar a Primera amb el Màlaga i, ara amb 27, somia tornar-hi amb l'Alcorcón. Dani Toribio, a qui el Barça va pescar de ben petit després de despuntar al planter del Salt i del Vilobí, no tindrà amics diumenge a Montilivi, on intentarà aixafar la guitarra al Girona. És l'equip de la seva terra i admet que serà especial enfrontar-s'hi. El premi és un bitllet gairebé assegurat per al play-off tot i que el saltenc -que va estar més de tres mesos aturat per una lesió al novembre- considera que res es decidirà fins a la darrera jornada. Amb contracte fins el juny del 2017, Toribio s'ha retrobat amb Muñiz, el tècnic que el va fer debutar a Primera, amb qui ara confia tornar-hi.
Es pot dir que el partit de diumenge és el més important de la temporada?
Segurament que sí. És el més important de la temporada perquè és el que toca però em sembla que no serà decisiu. Sí, però, que és molt important pels punts en joc.
La classificació està molt anivellada amb molts equips en pocs punts. Qui perdi es quedarà sense opcions de fer el «play-off»?
Per a nosaltres tot el que sigui negatiu a Montilivi faria que se'ns compliqués molt poder jugar el play-off. Com que està tot tan equilibrat, passaríem a dependre d'altres resultats i caldria mirar les matemàtiques.
L'empat els pot servir pel fet de guanyar el «goal average» particular al Girona?
No. No ens serveix. Només pensem a guanyar i guanyar.
Arriben forts després de guanyar a Albacete i contra el Tenerife.
És veritat. Estem guanyant partits que és el que compta a aquestes alçades de temporada. Arribem al tram final amb una situació anímica positiva i això és fonamental pels jugadors per encarar els partits.
L'Alcorcón ha estat pràcticament tota la temporada entre els 10 primers i en canvi el Girona ve de sota. Hi creu, en les dinàmiques?
Nosaltres hem estat entrant i sortint de les posicions de play-off d'ascens durant tota la temporadada. Hem mostrat una gran regularitat, sobretot al Santo Domingo, i aquesta ha estat la clau per arribar fins aquí. El Girona ve de baix, sí, però en futbol mai se sap què és millor per a les últimes jornades.
El destí ha volgut que el partit decisiu sigui a Montilivi contra l'equip de la seva terra.
Sí... És curiós i especial haver-se de jugar el play-off contra l'equip de la meva terra. Tinc molts amics que són del Girona i aprecio molta gent. Ara bé, en futbol no hi ha amics un cop l'àrbitre xiula el començament del partit.
La seva família no faltarà a la cita, suposo?
Hi seran tots. Ja m'han dit que els aconsegueixi entrades!
L'objectiu de l'Alcorcón a començament de temporada era disputar el «play-off» d'ascens a Primera?
A veure... L'objectiu era salvar-se al més aviat possible, suposo que com la gran majoria d'equips de la categoria. Després, quan la competició va evolucionant, el rendiment és positiu i queden moltes jornades per endavant, cal ser ambiciosos i anar a intentar disputar el play-off.
Va canviar l'Alabès per l'Alcorcón a l'estiu. El fet d'haver coincidit amb Muñiz al Màlaga hi va tenir a veure?
Tenia diverses propostes damunt la taula i al final vaig apostar per la més atractiva per continuar la meva carrera.
Sí que està tenint molta participació. El tècnic confia molt en vostè.
El míster confia en els que considera que estan més bé. A mi també m'ha tocat estar a la banqueta. Vaig patir una lesió al bessó que em va deixar fora de combat gairebé quatre mesos i després em va costar molt tornar a agafar el ritme de la competició. Ara ja torno a ser-hi i a donar guerra.
Els últims anys, gairebé cada estiu el seu nom ha sonat com un dels candidats a reforçar el Girona. Ara té 27 anys, es veu vestint de blanc-i-vermell alguna vegada?
Sempre és maco tornar a casa. M'agradaria tornar a casa algun cop, sí. Ara bé, en futbol mai se sap què pot passar i ara mateix jo sóc jugador de l'Alcorcón.
