Va marxar com un ídol i ha tornat com un heroi. Fran Sandaza torna a ser jugador del Girona i ahir va trepitjar per primer cop la gespa de Montilivi després del fatídic desenllaç de la temporada 2014-15, que va deixar-lo a ell i al club sense ascens. Ho va fer rebut per més d'un centenar d'aficionats (la majoria participants del campus del club), en un acte de presentació insòlit a Montilivi. Només sortir del túnel de vestidors, el davanter va rebre els càntics personalitzats de suport i d'ànim per part dels seguidors que fins i tot el van fer emocionar.

«Tant jo com la meva família som del Girona i per això hem tornat. Estic orgullós de com em tracten i em van tractar. És el millor club on he estat i no tenia cap dubte de tornar. Espero compensar-ho amb feina i gols», va dir. Sandaza, que tenia un piló d'ofertes d'altres equips de Segona A, ha signat un contracte per dues temporades. Cap dubte va tenir Sandaza a l'hora de decidir-se per tornar al Girona. Després d'una experiència fallida al Japó, Sandaza tenia ganes «de tornar-me a sentir futbolista» i després d'esperar a veure si arribava alguna oferta de Primera, tenia clar que per jugar a Segona A, ho faria al Girona.

L'aventura japonesa no va ser gens reeixida i el davanter tan sols va disputar amb el Tòquio FC 11 partits i no va fer cap gol. És per això que ahir lamentava haver perdut un any. «No m'hi vaig sentir futbolista. No sé per què em van fitxar perquè no em van fer servir i no vaig gaudir de minuts. He estat un any quasi en blanc», deia sense manies. Sandaza explicava que des del mes d'abril que és a l'Estat després de rescindir. Malgrat venir d'un any gairebé aturat, el castellà recorda que no ha patit cap lesió i que està en plenes condicions i «moltes ganes» de començar la pretemporada. Ho farà de nou amb el Girona, el club «que més bé m'ha tractat» i on s'ha sentit «més a gust». Tot i això, el seu retorn es va fer esperar una mica perquè tenia la il·lusió de complir el somni de jugar a Primera. «Entre les ofertes de Segona A tenia clar que tornaria aquí. Sóc del Girona i per això he tornat», deia.

Un dels factors que també han ajudat a fer-lo venir de nou a Montilivi ha estat la continuïtat de Pablo Machín a la banqueta. «És clau. Vaig parlar amb ell abans de signar i em va transmetre la seva confiança. Això sí, me l'hauré de guanyar al camp», matisava. Fa dos anys, Sandaza va ser indiscutible a l'onze fent parella amb Mata o bé amb Felipe Sanchón. Ara, el de Toledo s'haurà de guanyar el lloc amb Herrera, Longo, Lekic i Felipe. «És important conèixer-nos ben aviat».

Sandaza ja té ganes de calçar-se les botes i vestir-se de curt divendres per començar a treballar. Amb tot, no es vol marcar cap fita excessivament elevada. «L'objectiu és recuperar la forma i anar fent grup al vestidor. No em marco cap meta a llarg termini sinó que només penso en el Sevilla Atlètic», va dir. L'ex del Tòquio arriba amb la màxima ambició a un Girona que passa actualment per un projecte seriós i d'allò més il·lusionant per a l'afició. Tot i això, el davanter té clar que no és bo que des de l'entorn s'assenyali el Girona com un dels candidats a l'ascens. «Parlar de pujar no és bo. Només cal pensar a treballar, posar-se en forma i anar pas a pas. No és del tot bo parlar-ne obertament», considera.

De la seva banda, el director esportiu, Quique Cárcel, va voler destacar el compromís de Sandaza amb el Girona. «Ha volgut venir aquí de bon començament. Té moltes ganes de tornar a fer un any bo amb el Girona. Sent el Girona i em fa la sensació que li deu quelcom al club», assegurava. El retorn de Sandaza s'afegeix als de Ramalho i Cifuentes, tres peces clau del curs 14-15, en què es va fregar l'ascens a Primera. En aquest sentit però, Cárcel defuig de qualsevol favoritisme. «Si han volgut tornar és perquè s'han sentit estimats. A més a més, aquí tenim una forma de jugar que requereix uns jugadors molt específics. Van donar molt de si llavors, però ara comencen tots de zero», recordava.