Sala de premsa de la City Football Academy. En realitat, un auditori increïblement modern amb unes prestacions molt susperiors a les de qualsevol sala de premsa de la Segona o, fins i tot, Primera Divisió espanyola. Pablo Machín seu a la primera fila, amb vistes directes a la gespa de l'estadi de 7.000 localitats on juga el filial del City, i repassa la poc convencional pretemporada del seu equip i un curs que tot just fa les seves primeres passes. El tècnic sap que en breu tornaran a la rutina, la de l'annex de Montilivi i la de les dificultats d'un club encara petit, però aprofita per deixar clar que tan irreal és que el Girona treballi en unes intal·lacions d'aquest nivell com pensar que el seu equip està obligat a pujar a Primera Divisió aquesta temporada.

Fem una mica de memòria. Ara encara no fa ni dos anys i mig Pablo Machín aterrava a Montilivi per intentar salvar un equip que gairebé tothom veia acabat. I ara està aquí fent la pretemporada a la millor ciutat esportiva del món. Com ha canviat el panorama...

Han passat dos anys i mig i sembla que fos fa molt poc. És bo mirar el retrovisor per tenir clar que estar a Manchester no és la nostra normalitat. Aquí només hi poden accedir uns quants privilegiats que s'ho han guanyat amb el seu treball. Gràcies a la bona relació que tenim amb el City hem pogut gaudir d'aquestes magnífiques instal·lacions, però sabem que la nostra realitat és una altra. Tornarem a l'annex de Montilivi, a entrenar en un camp de 70x40, i a les nostres dificultats de cada dia que, coneixent-les, ens ha de fer valorar encara més el que hem fet aquests dos últims anys. En dues temporades hem crescut tots, el club, els jugadors i els entrenadors.

El Girona va deixant enrere part de les seves dificultats per consolidar-se i créixer com a club.?L'exigència cap a l'equip també creixerà? Ara li demanaran l'ascens sí o sí?

Des que vaig arribar aquí la meva pròpia exigència cap a la feina ha estat sempre màxima. Jo no em puc exigir més, ni a mi ni als jugadors. Hem fet dues temporades per emmarcar i el marge de millora és molt petit. Aquesta millora significaria pujar a Primera Divisió i hem de ser conscients que estar dos anys seguits lluitant fins al darrer segon per pujar a Primera és a l'abast de molts pocs equips. Ho va fer el?Las Palmas abans de pujar, però els que ho ?aconsegueixen són clubs amb una història i una massa social que no té el Girona. Amb el volum que té el Girona com a institució crec que lluitar un tercer any per pujar a Primera seria una proesa per emmarcar. Aquest és ara el nostre objectiu, però només es pot aconseguir des de l'exigència.

Tenen la gent mal acostumada. Ara acabar a mitja taula seria valorat com un fracàs?

No sé si la gent s'ha mal acostumat, però el que tinc clar és que s'ha il·lusionat amb l'equip i, com nosaltres, també ha patit dues decepcions molt fortes. Crec que la gent ha de valorar no només el resultat final sinó tot el procés que ens ha portat fins aquí. Els valors que transmet aquest equip, tant a casa com a fora, sense donar cap partit per perdut. A mi m'arriba que aquest esperit és el que més agrada a la gent. I el que a mi em sentir orgullós.

Pujar sí que seria un orgull...

Però és que a mi quan em van fitxar, ningú em va dir que l'objectiu era pujar a Primera divisió. Si ho haguessin fet els hauria dit que no tocaven de peus a terra i que no sabien on eren. Els equips que tenen com a objectiu pujar a Primera són diferents de nosaltres. Ara bé, com a professional jo sóc ambiciós i si hi ha un esport en què un equip petit pot guanyar a un equip gran, aquest és el futbol.

Parlem de la nova plantilla. Satisfet dels moviments que han pogut fer aquest estiu?

Sí. Estic content. Ara hi ha una gran diferència: els jugadors volen venir al Girona i alguns fan esforços per fer-ho, renunciant a millors ofertes econòmiques per jugar aquí. La gent que hi ha a la plantilla és aquí perquè volem que hi sigui. Dins del perfil de jugadors a què podem accedir, perquè tampoc ens podem tornar bojos, hem pogut escollir i això ens reconforta tot i que escollir no és sempre sinòmim d'encertar.

Plantilla més completa. Més jugadors per escollir i més que es quedaran fora de l'onze. La gestió del grup serà un dels seus grans cavalls de batalla aquesta temporada?

La feina d'un entrenador no és nomes entrenar, també ha de gestionar un grup humà. Un grup de futbolistes que tenen un ego molt gran que els porta a pensar a tots que han de jugar sempre. Aquest ego és bo perquè els fa ser ambiciosos, però la meva feina és que entenguin que si el seu treball individual repercuteix en el col·lectiu i, al mateix temps, que si el col·lectiu va bé, ells en surten beneficiats. Tots els jugadors que van acabar la temporada passada aquí van sortir revalorats i això no és perquè juguessin més o menys partits sinó perquè l'equip va lluitar fins al final per pujar a Primera Divisió.

Mirant la plantilla està clar que encara no ha arribat un substitut per a Clerc en el carril esquerre. Preocupat?

No. Preocupat, no. Sé que en Quique (Cárcel) està treballant molt bé i estic segur que arribarà un jugador o, segurament, dos. Seran primeres, o segones, opcions de la llista amb què treballem i repeteixo que estic satisfet de la plantilla que tinc ara i, sobretot, de la plantilla que tindrem quan comenci la Lliga.

Més enllà del carril esquerre pot haver-hi més fitxatges o la resta ja ho dóna per tancat?

Ara mateix en les altres posicions tenim dos jugadors per lloc, però tampoc descarto que en determinades posicions, com per exemple els carrils, que són molt exigents des del punt de vista físic, puguem tenir més de dos jugadors. I, personalment, jo sóc dels que crec que un davanter no sobra mai. Ara mateix no puc dir si tindrem una plantilla de 23 o de 25 jugadors quan comenci la Lliga.

A la porteria el canvi ha estat total. Isaac Becerra ja no hi és. Com veu Bounou i René, els encarregats de suplir-lo?

Són dos futbolistes que volíem fitxar des del primer moment. Són dos grans porters per a la categoria i, a més diferents, un amb més envergadura i l'altre més ràpid, i això ens permetrà escollir. Estic satisfet dels dos i també tenim a un tercer porter, Gianni, que ens ha d'ajudar molt i serà important per a nosaltres quan Bounou hagi de marxar per les convocatòries amb la seva selecció.

Ha marxat Lejeune. Juanpe arriba per jugar de central esquerrà, Kiko Olivas també jugarà en aquest costat?

No és fàcil fitxar centrals esquerrans. Lejeune era un jugador important i ara tenim Juanpe que, sent dretà, domina aquest perfil. Pel que fa Kiko Olivas ha jugat pel perfil esquerre en defenses de quatre molts cops en la seva carrera i amb la seva habilitat per posicionar-se i intel·ligència sobre el camp pot adaptar-s'hi molt bé. Ara ho estem provant i al llarg de la temporada jugaran els que estiguin millor i això no vol dir que si juga Juanpe no ho fagi Kiko o a l'inrevés.

Una aposta important ha estat el fitxatge de Samuele Longo. Com el veu? Explotarà definitivament a Girona després de cessions poc fructíferes en diversos clubs italians?

És una aposta del club. Una gran promesa del futbol italià que ve cedit per l'Inter de Milà i que en els dos últims anys no ha tingut moltes oportunitats perquè ha estat cedit en dos equips de Primera Divisió i, en part, perquè el futbol italià sempre ha estat reaci a donar oportunitats als més joves. És un jugador de molt talent que ja coneixiem del seu pas per l'Espanyol i que es pot adaptar bé a la nostra manera de jugar. Ell també ha apostat per venir aquí perquè ha vist jugar a l'equip i sap que li pot anar bé. Vaig parlar amb ell perquè tingués clar a on venia.