El dilema dels davanters

El bon rendiment a Getafe amb Longo sol en atac no provocarà que el nou dibuix es consolidi perquè Machín recorda que el sistema és «amb dues puntes» · El preparador blanc-i-vermell recorda que «tots els nostres moviments estan pensats per jugar amb dues referències ofensives»

28.09.2016 | 07:28
El dilema dels davanters

El Girona va arribar de Getafe ahir a la matinada -ni la victòria va estalviar a la plantilla un llarg viatge de tornada amb autocar- però les incomoditats de provar de dormir en un seient es van fer més suaus aquesta vegada gràcies al somriure amb què els jugadors havien sortit del Coliseum Alfonso Pérez. Els tres punts de diumenge van trencar una mala ratxa de quatre jornades sense guanyar - esborrant
la funesta estadística de no deixar mai la porteria a zero- però, sobretot, van desterrar els dubtes que haurien començat a treure el cap diumenge vinent per Montilivi coincidint amb la visita del sorprenent Reus. «És important haver guanyat aquí, perquè si no ho haguéssim fet, aquesta setmana segurament s'haurien sentit coses que no haurien fet cap bé a l'equip», reconeixia amb sinceritat Pablo Machín just abans de sortir de l'estadi de Getafe, on el seu equip havia jugat el millor partit de temporada ben bé el dia que ell havia decidit esmenar parcialment el seu dibuix habitual sortint amb només un punta clar (Longo) i amb els hàbils Portu i Borja García generant futbol jugant entre línies per darrere l'italià.

El resultat, i la bona imatge, de l'equip a Getafe portaria a la conclusió fàcil que, d'ara endavant, el dibuix amb un única punta passaria a ser habitual al Girona. Però, Machín no n'extreu la mateixa conclusió. «El nostre sistema base és amb dues puntes i així seguirà sent, tot i que també està bé que tinguem alternatives que funcionen» assegurava Machín, que ho justificava argumentant que «tots els nostres moviments estan pensats per jugar amb dues puntes; juguem amb els dos carrilers pujant i els interiors per dins i per això necessitem tenir dos davanters».

El factor Alcaraz
Agafant les paraules de Machín en la seva literalitat sembla que el tècnic nascut a Gómara no pensi convertir el sistema de joc de Getafe com a norma i, per començar, podria tornar ja a les dues puntes aquest diumenge. La presència a l'equip titular de dos dels seus tres davanters (Longo, Sandaza i Cristian Herrera) en faria sortir un dels quatre migcampistes: Pere Pons, Alcaraz, Borja García i Portu. L'autor del 0-2 de diumenge a Getafe podria veure com torna a sortir de l'equip inicial en un inici de temporada un xic estrany per a ell: 90 minuts i dos gols a Sevilla; entre decisions de Machín i problemes físics es passa cinc jornades fora de l'equip i torna a jugar 90 minuts, amb un gol, diumenge a Getafe. «No ho sé si tindré continuïtat, això és una pregunta per a l'entrenador...», deia Alcaraz que, segons havia revelat Machín, ja hauria estat titular fa dues setmanes a Palma però la lesió del barceloní va obligar el tècnic a alterar els seus plans. «Jugar amb un pivot al costat de Pere Pons sempre és una possibilitat que tenim, la idea era que a Mallorca jugués Alcaraz però es va lesionar i vam fer el mateix amb Eloi Amagat tot i que no va sortir igual de bé que aquí a Getafe». A Palma, però, l'entrada d'Eloi no va ser per treure un davanter (Sandaza i Longo van ser titulars) i qui va començar a la banqueta va ser Portu. En altres paraules es va jugar amb el sistema més habitual de Machín.

Conscient que el bon paper de l'equip a Getafe jugant amb un únic davanter pot alimentar un debat, Pablo Machín es va esforçar per deixar clar que la victoria no havia arribat només per la modificació del dibuix i va recordar que a Osca «ja vam jugar així i no va anar bé, encara que amb jugadors diferents». A Osca, Sandaza va ser el davanter amb Felipe Sanchón i Juan Cámara per darrere seu, i Eloi Amagat i Alcaraz al mig del camp.

Lògicament, la plantilla no entra en el debat de com ha de jugar l'equip. Ni tan sols els davanters com Longo que, tot i admetre diumenge, «m'he trobat molt còmode amb aquest sistema d'un davanter», es va aferrar al clàssic discurs polítcament correcte dels futbolistes parlant sobre les decisions tècniques: «El míster és qui decideix si juguem amb un davanter, amb dos, amb tres o amb mil. A nosaltres ens és igual, els futbolistes el que volem és jugar». Sigui com sigui, la variant de jugar amb tan sols amb un davanter centre afavoreix la profunditat de banqueta de Machín ja que d'aquesta manera, comptaria amb dos atacants suplents per si necessita canviar la dinàmica del partit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema