El calendari ha volgut que René Román tingui diumenge l'oportunitat de tornar a la titularitat contra l'equip de la seva terra, de la seva família i també el seu quan era petit. La baixa de Bounou li permetrà defensar el Girona al Ramón de Carranza, un estadi que "imposa" i "molt bonic per jugar-hi". Als 32 anys, no pensa en la possibilitat de pertànyer algun dia a l'equip que animava quan era un nen. És feliç i està content a Montilivi i malgrat que "sempre agrada ser a prop de casa", ara mateix no pensa en res més que sumar els tres punts diumenge.

Contra el Prat van encadenar un nou triomf i altre cop no es va encaixar cap gol. L'equip segueix creixent.

És que quan vam sortir estàvem mentalitzats que si no estàvem al 100% patíriem davant d'un rival de categoria inferior molt motivat. La gent va respondre bé.

Vostè va ser titular i protagonista amb aturades salvadores.

Vaig demanar jugar per agafar sensacions i fer porteria per Cadis.

La família i els amics ja el deuen esperar.

L'oportunitat m'ha arribat ara i per casualitat serà a casa. Segur que la família i els amics vindran a veure'm. Són molt cadistes. A Andalusia el futbol es viu diferent; a Cadis la gent és del Cadis, a Sevilla, del Betis o del Sevilla... Al poble, El Bosque, tothom és del Cadis.

Vostè era del Cadis de petit?

Sí. De petit tots hi somiàvem jugar. A Cadis sempre ha sigut la referència tot i que el Xerez també va tenir els seus moments.

Sempre ha dit que Buffon i Valdés són els seus referents però somiava ser algun dels porters del Cadis de l'època?

Doncs sí, de petit sempre tenia de referent Ángel Férez que ara és entrenador de porters de l'Almeria i sobretot Armando, que després va jugar a l'Athletic.

Li agradaria poder jugar al Cadis abans no pengi els guants?

És una il·lusió que es té de petit però que de mica en mica es va perdent. Ara sóc al Girona i no ho canviaria per res. Hi estic molt a gust i content. Sí que tothom vol ser a prop de casa però estic en un equip amb aspiracions i molt feliç.

Impressiona tant com diuen el Carranza?

Sí. És un estadi bonic per jugar-hi. Hi ha ambient i molta gent. Ara bé si l'equip contrari és llest, se'n pot aprofitar. Si ens avancem, l'afició collarà i pressionarà el Cadis. És un factor amb el qual hem de saber jugar. Si és al revés, la gent anirà a mort amb ells i els donarà ales.

Hi té amics al Cadis?

Sí, sobretot Servando amb qui vaig jugar al Jaén. També Garrido, company meu al Barakaldo.

El Girona arriba fort i més tranquil després de les victòries seguides.

Això és molt llarg. En dues setmanes pot canviar tot. Abans semblava que estiguéssim morts i ara que som molt bons. Ni una cosa ni l'altra. Hem d'anar a poc a poc. Venim de dos resultats molt bons, amb porteria a zero i bona imatge. Ara bé, d'aquí al juny passaran moltes coses i hi haurà alts i baixos. Nosaltres, com a mínim intentarem allargar la bona ratxa.

El Cadis ve de tres derrotes seguides. Els fa més perillosos?

I més amb la pressió que hi ha. L'afició no es recorda que l'any passat eren a Segona B. Vénen d'una derrota àmplia a Vallecas i no tenen bones sensacions. Malgrat tot, això va per ratxes. No ens en fiem ni un pèl.

Serà el seu segon partit de Lliga. Es vol treure una mica l'espina del dia de Valladolid?

Vull jugar i m'és igual com arribi l'oportunitat. Ara m'arriba perquè Bounou és amb la selecció. Confio a fer un bon partit i i treure quelcom de positiu.