El Girona ha encetat aquest curs la seva novena temporada consecutiva a Segona Divisió A, una categoria en què fa un parell d´anys es va convertir en l´equip amb més antiguitat de manera consecutiva. Cap club hi duu més anys seguits des que els gironins hi van ascendir el juny del 2008. Han estat anys plens de moltes emocions, alegries i també llàgrimes, sobretot els darrers temps amb els dos intents fallits d´ascens a Primera. Han estat fins ara 361 partits, en què un munt de futbolistes han defensat la samarreta blanc-i-vermella. Des de Migue, encara el que més n´ha jugat en aquesta etapa moderna (215) fins a Carbó, el darrer a debutar; passant per Kiko Ratón, Despotovic, Corominas, Matamala, Ortuño o Jandro. Tot plegat ha servit per consolidar-se a la categoria i fer del Girona un club clàssic del futbol professional. Sens dubte, quelcom impensable després dels primers anys de gestió a la categoria de plata, on es van aconseguir salvacions miraculoses tant sobre la gespa com també als despatxos. Durant aquests anys, els duels contra Las Palmas, Còrdova, Numància o Elx han estat els més repetits però arran del retorn a la categoria de l´Osca, el duel que es viurà diumenge a l´Alcoraz s´ha convertit també en un dels clàssics de la categoria.
El Girona i l´Osca van pujar el curs 07-08 a Segona A. En aquells play-off els altres triomfadors van ser, a banda del Girona de Raül Agné, l´Alacant, el Rayo i l´Osca. Els aragonesos van superar el Gavà i l´Écija per tornar a una categoria que, com el Girona, feia mig segle que no trepitjaven. D´ençà d´aquells ascensos, blanc-i-vermells i blaugrana van seguir trajectòries paral·leles amb unes quantes salvacions agòniques fins a estabilitzar-s´hi. Tot i això, l´Osca va relliscar el curs 2012-13, quan va caure a Segona B. Dirigits per D´Alessandro se la jugaven a l´última jornada a Huelva, on necessitaven guanyar un Recre amb tot fet però no van passar de l´empat (0-0) i van baixar a la categoria de bronze. L´estabilitat econòmica i institucional aconseguida les anteriors cinc temporades va permetre a l´Osca tornar al futbol professional només dos anys després. A la primera temporada a Segona B no es van classificar per al play-off, però a la segona van quedar campions i, malgrat perdre contra el Nàstic a l´eliminatòria directa, van superar després el Racing Ferrol i l´Huracán per celebrar l´ascens.
Enratxats a casa
El conjunt aragonès va decidir canviar a mig exercici passat d´entrenador fitxant Anquela en el lloc de Tevenet, el tècnic de l´ascens. Sense problemes per salvar-se el curs passat, enguany els aragonesos estan signant un inici de competició més que notable. Instal·lats a la zona de play-off, encadenen quatre victòries consecutives a l´Alcoraz contra Oviedo (4-0), Reus (2-1), Mirandés (3-0) i Almeria (2-0). Si molt no ho esgarrien d´aquí al juny, es pot dir ja que els blaugrana ha retrobat l´estabilitat de fa uns anys a la categoria i han deixat de ser un acabat d´ascendir per recuperar l´etiqueta de clàssic.
Diumenge el Girona tornarà a un estadi que ja ha trepitjat aquest curs. Va ser a la Copa del Rei al setembre quan els homes habituals de Machín van quedar-ne eliminats (1-0). Tot i això, l´Alcoraz és un estadi on el Girona hi ha viscut alguna bona tarda. Sense anar més lluny la temporada passada un gol de Borja García va donar un triomf que llançava els gironins a la recta final de la competició. La resta de duels en aquesta etapa moderna han estat una victòria (0-1, la 10-11), dos empats (2-2 la 09-10 i 0-0 la 12-13) i dues derrotes (3-1 la 08-09 i 2-1 l´11-12). En total, entre Montilivi i l´Alcoraz, han estat 14 -dos de Copa- els duels els darrers 8 anys.
Amb uns 3.500 socis i un pressupost de 3,8 milions d´euros, l´Osca no sol omplir l´Alcoraz. La mitjana d´espectadors no sobrepassa els 3.000 en un estadi que té capacitat per a 5.300 persones.
