Posin el cava a la nevera, que ben aviat hi haurà motiu de celebració. No, no cal deixar-se anar per l'eufòria, però veient com va d'embalat aquest Girona, el primer i principal objectiu de cada temporada estarà lligat més aviat que no pas tard. Salvar-se, si no hi ha una catàstrofe de proporcions bíbliques, serà un fet en unes quantes setmanes. I això és per estar contents. El que passa és que Montilivi s'ha acostumat a fites encara més importants, per culpa de les últimes temporades, en les quals s'ha mirat molt més cap amunt que no pas avall, com passava abans. Salvar-se, per tant, quedarà en un no-res si es té en compte que afició, club i jugadors tenen entre cella i cella lluitar per l'ascens. De moment, es va pel bon camí i la culpa la té la segona millor arrencada en aquesta etapa moderna a la Segona Divisió A. Són 30 punts en 17 jornades, uns registres gairebé mai vistos i que si bé s'ha igualat una vegada, només s'ha superat en una ocasió.
L'actual balanç fa patxoca. Molta patxoca. En 17 partits, s'han aconseguit 8 victòries, s'han cedit 6 empats i només s'han hagut de lamentar 3 derrotes. El Girona és el màxim golejador amb 26 dianes a favor i n'ha encaixat 16, tallant la sagnia dels primers partits. En total, 30 punts que igualen els que va aconseguir l'equip de fa dues temporades passades les 17 primeres jornades del campionat. Aquell any, tot i marcar un gol menys (25), es va sumar una victòria més (9), per la qual cosa l'arrencada va ser gairebé calcada però potser un xic més positiva. Millors encara van ser els números del curs 2012/2013, amb Rubi a la banqueta. En els mateixos partits el balanç va ser de 33 punts i de fins a 10 victòries. Una barbaritat.
Veient els números, que l'equip és segon i la ratxa (5 victòries dels últims 6 partits), presentar candidatura a l'ascens seria el més fàcil. No amaguen des del vestidor que aquest és l'objectiu, però tots i cadascun dels jugadors aposten per no deixar-se anar per l'eufòria. Un dels capitans, Àlex Granell, és l'encarregat de transmetre aquest missatge amb un discurs optimista, però prudent. «Ningú es podia imaginar que la dinàmica seria tan positiva. No ho guanyarem tot, ni molt menys, però és important tenir aquest coixí de punts per a quan les coses no ens vagin tan bé», diu el gironí, qui assegura que ell i els seus companys «somiem» a guanyar l'Alcorcón i el Nàstic abans de les vacances del Nadal.
Amb aquests registres, n'hi ha que ja veuen possible igualar o fins i tot superar els 82 punts amb els quals es va tancar la temporada 2014/2015, en la qual l'ascens a Primera es va escapar per culpa del fatídic gol in extremis de Caballero, del Lugo. Granell no ho veu tan clar. «Aquell any és irrepetible. Sobretot per com van passar les coses, i perquè aquella plantilla estava formada per jugadors que no optaven a l'ascens. Comparar-ho no seria del tot correcte, però sí que és important valorar-ho. L'actual plantilla és molt bona, amb una competitivitat exagerada i preparada per guanyar molts punts. Ara, tinc clar que no tornarà a passar que un equip es quedi sense pujar amb 82 punts», valora. I afegeix: «Veient com pressionen els de sota, crec que amb 70 punts i escaig n'hi haurà prou. El Girona té l'ambició d'estar a dalt, però encara no ha passat ni una volta».
Veu encara «fort» el Llevant, tot i que els valencians «li han vist les orelles al llop» després d'aquesta mala ratxa de resultats, i recorda que «hi hi altres equips molt ben col·locats i poderosos que tenen ganes d'ocupar aquesta primera plaça. El Getafe, Oviedo... i també nosaltres».
Dos mesos avançat
Diuen que les comparatives són odioses, però mirar com li anaven les coses al Girona fa un any i fer-ho també ara demostra que l'inici de lliga d'un i altre equip no tenen res a veure. És cert que la temporada passada es va acabar en línia ascendent, atrapant el play-off a l'última jornada, però també és evident que l'arrencada de lliga va ser força irregular i no pas per llençar coets com l'actual. Aquest curs s'han necessitat només 17 jornades per plantar-se als 30 punts, una xifra que va costar molt més d'aconseguir en l'últim exercici. Concretament, dos mesos més. O el que és el mateix: 7 partits més tard. Aquell Girona va plantar-se a la trentena a la jornada 24, un 7 de febrer. Va fer-ho després de salvar un empat contra el Nàstic a Montilivi, jugant gairebé tot el partit amb deu homes per culpa de l'expulsió de Dejan Lekic. Amb aquells 30 punts, els gironins eren tretzens a la classificació i tenien les places de promoció d'ascens a Primera encara bastant lluny. El Mirandés marcava la frontera, amb 8 punts més. L'equip va acabar quart.
