Fa tot just un mes, la cosa no rutllava. No era per estirar-se els cabells, però estava clar que el Girona no carburava a fora com tenia tothom acostumat. Sobretot des que Pablo Machín va agafar les regnes de l'equip, convertint-lo en temible cada cop que li tocava jugar lluny de Montilivi. Tret d'alguna ensopegada per oblidar, com el dolorós 3-0 a Ponferrada de fa dos anys, els gironins sempre havien venut ben cara la seva pell a fora, convertint-se en un dels millors visitants cada temporada. Aquesta etiqueta, semblava que li quedava gran al conjunt blanc-i-vermell amb la disputa de les primeres jornades d'aquesta lliga, però els últims resultats han servit per fer un gir de 180 graus a la situació. El 0-1 al camp de l'UCAM Múrcia i l'1-2 a Osca els permeten presentar-se aquest diumenge a Alcorcón amb el convenciment d'haver recuperat aquella versió solvent a domicili que tant els caracteritzava fins no fa gaire.

Perquè a dia d'avui, tot i la irregularitat dels primers desplaçaments, l'actual Girona pot presumir de ser el segon millor visitant de tota la categoria. Ha esgarrapat 11 punts a fora, només superat pel líder Llevant. Però si els valencians han aconseguit aquest botí en 9 sortides, els de Machín han acumulat el seu botí en un desplaçament menys, 8. Per tant, de guanyar a Santo Domingo, igualarien en tot els de Juan Ramón López Muñiz. 11 punts de 24 possibles és una bona xifra que s'ha assolit amb un balanç més que acceptable: 3 victòries, 2 empats i 3 derrotes.

Les ensopegades, sempre han estat per la mínima: 2-1 al camp del Valladolid, 1-0 a Palma contra el Mallorca i 1-0 amb el Rayo Vallecano. Aquest últim resultat, d'ara fa un mes i mig, és la darrera desfeta dels gironins, fins llavors invictes i amb una espectacular ratxa de resultats que els ha catapultat fins a la segona posició, en places d'ascens directe a Primera. Els dos empats van arribar al camp del Sevilla Atlètic (3-3, salvant un 1-3 en contra quan tot semblava dat i beneït) i a Cadis (0-0). En canvi, s'ha guanyat a Getafe (0-2), UCAM Múrcia (0-1) i Alcoraz (1-2).

Amb aquests registres, el Girona ha pogut igualar la mateixa trajectòria a domicili que portava ara fa una temporada. Un any enrere, l'equip no funcionava a casa, però a fora encara es mostrava prou solvent i també després de 8 desplaçaments havia sumat els mateixos 11 punts: 3 victòries (Bilbao Athletic, Oviedo i Osasuna), 2 empats (Leganés, Tenerife) i 3 derrotes (Gimnàstic, Mirandés i Alabès).

Millors, en canvi, són els registres de fa dues temporades. I és que a l'exercici 2014/2015, si el Girona va tancar la lliga convertint-se en el millor visitant de la història de la categoria, va ser per alguna cosa. Llavors, també en 8 sortides, el bagatge va ser encara superior: 15 punts. Només va perdre un partit (2-1 a Valladolid), va ser capaç d'esgarrapar 3 empats (Sporting, Numància i Osasuna) i va guanyar fins a 4 partits (Alcorcón, Sabadell, Albacete i Leganés).

Aquest diumenge, a partir de les 6 de la tarda, els gironins tindran l'oportunitat d'augmentar la seva bona ratxa de resultats a fora, tot i que davant tindran una veritable prova de foc. L'Alcorcón, tot i fregar les places de descens, és un dels millors locals de la lliga: suma 17 punts de 24 possibles i només ha perdut un partit a casa.