Quan el juny del 2013, el Girona entrenat per Joan Francesc Ferrer 'Rubi' es quedava a les portes de pujar a Primera tot caient a mans de l'Almeria en el seu primer play-off d'ascens, tothom coincidia que aquella havia estat la «millor temporada de la història» i que caldrien molts anys per repetir una experiència com aquella. No s'equivocaven amb la primera afirmació, però sí que ho feien, i de llarg, en la segona. Es va patir el curs següent, però després els gironins no han fet altra cosa que reiventar-se per seguir batent registres, acariciant una Primera Divisió que, fins ara, s'ha resistit al club de Montilivi. Dues promocions consecutives després, ningú es rendeix a Girona i tornar-ho a intentar és la consigna per al club. L'equip segueix embalat i disposat a trencar amb tots els seus registres a la recerca d'un final, aquest cop sí, feliç. És a només un pas de batre una nova marca. Ho aconseguirà si guanya aquest diumenge. En cas de fer-ho, tancarà la millor primera volta a la Segona Divisió A de la seva història. Batre el Còrdova a l'estadi és el requisit.
Amb una nova victòria per encetar l'any a Saragossa, el Girona és a punt de tancar la primera volta de la lliga. Li falta només un partit. A dia d'avui, suma 36 punts i és segon a la classificació, ocupant plaça d'ascens directe. Si guanya aquest diumenge, s'enfilarà fins als 39 punts, una xifra amb la qual mai s'ha plantat a l'equador del campionat. L'actual rècord és de 38 punts i l'ha aconseguit dos cops. El primer, va ser amb Rubi a la banqueta (12/13). El segon, arribaria dos cursos després (14/15) i amb Pablo Machín al timó. En totes dues ocasions, el balanç va ser d'onze victòries, cinc empats i les mateixes derrotes. El d'ara, és prou similar: 10 victòries, 6 empats i 4 ensopegades. Guanyar el Còrdova significaria cloure la primera part del calendari amb 39 punts; un empat, els duria fins als 37.
Tampoc van estar gens malament els 31 punts i l'onzena posició de la temporada del retorn (08/09), encara que no sempre tot han estat flors i violes. Sense anar gaire lluny, només fa un any que el Girona, després de 21 jornades, era setzè, ben a prop del descens i tenia 25 punts. Una mica millor va ser el balanç del curs 10/11, amb 26 punts. Però pitjor, el de les campanyes 13/14 (23 punts i vintè, en descens) i 09/08 (també 23 punts, però divuitè a la taula). El registre més dolent és el de l'exercici 11/12. La primera volta va acabar amb només 17 punts i el Girona penúltim.
Igualment, les millors 21 jornades consecutives que el club ha estat capaç de fer en aquesta categoria les va protagonitzar la temporada passada, aconseguint fins a 41 punts en una segona volta brillant.
Qüestió de gols
Són molts els ingredients que, una temporada més, estan portant el Girona a la part alta de la classificació. A la solidesa defensiva cal unir-li, aquest any sí, la seva facilitat per veure porteria. Ja no només és l'equip que més xuta de tota la categoria (216), sinó també el que més gols acumula (33). Aquest registre converteix aquest curs el segon millor en l'aspecte anotador d'un equip que segueix entonat de cara a porta. El rècord, en aquest àmbit, el té el Girona de Rubi (12/13). Aquell conjunt va tancar la primera volta amb 37 gols. Per igualar-lo, els de Machín haurien de batre fins a quatre vegades el porter del Còrdova aquest diumenge. Per superar-lo, cinc o més.
Defensivament, la cosa també rutlla. No tant com en les dues últimes temporades (15/16 i 14/15), quan els gironins tancaven la primera meitat del campionat amb només 19 gols en contra, però gairebé. A dia d'avui, a falta d'un partit per a l'equador, entre Yassine Bounou i René Román han hagut de collir la pilota de la seva porteria en 20 ocasions. És una de les millors marques d'aquests darrers anys; la següent més positiva són els 21 gols en contra de la primera volta del curs 08/09.
