Segurament, quan donava puntades de peu amb els seus amics de tota la vida al barri de Villaverde, Borja García somiava, algun dia, poder triomfar en algun equip, sentir-se important i, si era possible, fer-ho a Primera, entre els més grans. No ho va trobar al Rayo, el primer club amb majúscules on va anar a parar; ni tampoc un anys després al Reial Madrid, on tret de guanyar-se un nom amb el filial i entrenar-se sota les ordres de Carlo Ancelotti (fins i tot se'l va arribar a inscriure a la Lliga de Campions), no va acabar de despuntar. En canvi, allà on el madrileny sí que va despuntar, on realment va sentir-se valorat i estimat per primera vegada, va ser a Còrdova. Sota la batuta de Paco Jémez, va enfilar-se fins la quarantena de partits i va marcar 16 gols, el seu rècord personal. Va jugar un play-off però no va rubricar l'ascens, encara que per primera vegada s'havia convertit en una peça imprescindible per al seu entrenador de torn i s'havia guanyat l'estima de l'afició i l'admiració de la categoria. La seva segona etapa a terres andaluses no va ser tan profitosa, tot i que se li va brindar l'oportunitat de debutar a Primera: 28 partits, 2 gols i un descens. Per tot això i més, ara que defensa uns altres colors no s'amaga quan assegura que sempre que li toca enfrontar-se als cordovesos el partit es converteix en una cita «especial». Ho serà la d'aquest diumenge. Un duel que servirà per tancar una «molt bona» primera volta. Però tot i la seva estima cap al rival, l'objectiu és clar: «Vull guanyar».

«El Còrdova és un d'aquells equips en els quals he fet amics, i també hi he passat una bona època. Per això sempre és especial enfrontar-m'hi. I ho serà cada vegada que em toqui jugar contra ells», diu Borja, qui apunta que «també sempre els voldré guanyar, com vam fer la temporada al play-off d'ascens». Precisament en aquella eliminatòria, amb victòria final gironina, es va veure la millor versió del futbolista, que havia signat un any força irregular, lluint les seves millors virtuts al tram final. Especialment en aquell 3-1 contra els cordovesos, quan el madrileny va excel·lir, afegint a la seva bona actuació un gol decisiu que obria la remuntada dels de Montilivi. «L'últim any és passat per a mi. Però és cert que el vaig acabar més o menys al nivell que s'esperava de mi. Aquesta temporada és diferent, perquè ja estic integradíssim a la ciutat, al club i als meus companys. He començat millor, sentint-me protagonista i tenint la confiança de l'entrenador, que això és molt important. A poc a poc vull millorar, però sé que el que he ofert fins ara és la línia que he de seguir», explica.

Després de tirar de tòpic i assegurar que «tots els partits a Segona A són molt complicats» perquè la «classificació està molt disputada», Borja no amaga que «tot i no haver començat l'any com s'esperava, el Còrdova és un equip al que s'ha de tenir molt en compte i estic convençut que anirà cap amunt amb el pas de les jornades». Per plantar-li cara, la recepta és ben senzilla: «Hem de seguir igual, creient amb les nostres idees com ho hem fet fins ara». Perquè Borja té molt clar que la trajectòria del Girona, tot i haver estat un pèl erràtica a les primeres jornades del campionat, ara ha agafat una velocitat de creuer que més val no deixar. «Hem viscut moments de tota mena i no vam esperar com tots esperàvem, perquè les peces no acabaven d'encaixar. Ara estem molt millor i acabarem la primera volta de manera òptima. Hem tornat de les vacances potser no tan bé físicament, però amb el mateix ofici de sempre i, també, amb una victòria importantíssima a Saragossa», conclou.