46 partits, tots ells com a titular. 4.156 minuts. 5 gols i només 4 targetes grogues. Important és poc. Indiscutible, això segur. La temporada passada, Kiko Olivas es va convertir en un dels pilars del Girona. Un futbolista vital. Essencial per a Pablo Machín. Fa mal als ulls veure com, uns mesos després, l'andalús només ha tingut l'oportunitat de jugar 5 partits passat l'equador de la lliga. La culpa l'ha tingut una maleïda lesió que li va afectar el peronè i tres lligaments del seu turmell dret. Ara, mesos després d'aquell fatídic 18 de setembre, una data que té enregistrada a la memòria, se li obre de bat a bat la porta de la titularitat. La baixa de Jonás Ramalho, sancionat, converteix Kiko Olivas en la millor peça per cobrir el costat dret de l'eix de la defensa. I ell, encantat de la vida.

«Ja sigui per lesió o per sanció, el futbol t'acaba donant tard o d'hora alguna oportunitat. Ho veig una mica més a prop i sembla que tinc opcions de jugar, però l'entrenador decidirà entre els que tingui disponibles. No em queda cap altre remei que treballar i esforçar-me al màxim», diu Kiko. L'entrenador, Machín, el triarà a ell. Amb Richy descartat i Mas al Gavà, la baixa de Ramalho la cobrirà el malagueny. Pablo Marí, esquerrà nat, es quedarà a la banqueta, mentre que Juanpe i Alcalá tenen el lloc assegurat.

Serà la segona alegria en pocs dies per a un Kiko Olivas que no ho ha passat gaire bé durant aquests últims mesos. La primera bona nova la va viure la setmana passada, quan va tornar a entrar a una convocatòria. No va jugar ni un minut a Elx, però com a mínim va viatjar amb l'equip. «Tenia moltíssimes ganes d'anar convocat, format part d'una expedició i ser al vestidor. Feia tant de temps que m'ho prenc com un nano jove que encara no ha debutat. Mai havia estat tant de temps lesionat i estic vivint totes aquestes sensacions com si fos la primera vegada», explica. Ara, l'últim pas és tornar a jugar: «Tinc marcat aquell 18 de setembre. M'he passat gairebé una volta sense jugar. La lesió de m'ha fet una mica llarga i la veritat és que em moro de ganes de jugar de nou», afegeix.

Compara també la seva situació actual amb la de l'any passat. Com la nit i el dia. De ser indiscutible a haver-se de passar un munt de setmanes apartat. «Gairebé cinc mesos sense jugar ho canvien tot. Anímicament ja he passat el pitjor. Ara em trobo bé, la lesió està oblidada i només penso a entrenar bé i tornar a jugar». Això, i també que el Girona funcioni tan bé com fins ara, exceptuant el partit d'Elx: «No vam fer un bon partit, però estem demostrant que som molt fiables, sobretot a casa. Hem de seguir així, guanyant tants partits com sigui possible per seguir a dalt». El proper, diumenge amb el Valladolid: «És un rival supercomplicat que ha superat un sotrac i que ara arriba en una dinàmica molt positiva».