Algú potser es pensava que pujar era bufar i fer ampolles i que abans de Setmana Santa el Girona ja seria matemàticament a Primera. Potser els 11 punts que tenia d´avantatge l´equip fa quinze dies podien fer que semblés fàcil però no ho és ni ho serà. L´equip sap de primera mà les dificultats que comporta lluitar amb els millors i ahir ho va tornar a patir a Oviedo en un partit en què va perdonar el que no està escrit i va veure com dues fuetades de Toché en set minuts eren suficients per tombar-lo. Una desconnexió només començar la represa que va resultar letal per a un Girona superior en joc i, sobretot, en nombre d´ocasions de gol. I ja se sap, qui perdona, ho paga. L´efectivitat va girar l´esquena ahir als de Pablo Machín, que poden veure reduït l´avantatge a 5 punts si el Cadis supera avui el Tenerife.
En un escenari i un ambient majestuosos i davant 16.000 persones, el Girona tenia el repte d´intentar girar full de seguida i fer que la derrota contra el Cadis de diumenge passat fos simplement una pedra en el camí cap a Primera. Un rival enratxat a casa (5 triomfs seguits) i davant una afició entregada no era segurament el millor per recuperar el camí de les victòries però el calendari ho havia dibuixat així i amb aquesta intenció va saltar el Girona al terreny de joc. Amb Samuele Longo únicament en punta, Machín va apostar per tornar al quadrat màgic que tan bon resultat li havia donat setmanes enrere amb Pons i Granell, i Portu i Borja García més avançats. Al davant, el Girona es va trobar amb un Oviedo més conservador del previst, amb Verdés a l´eix i Erice al pivot, que li va cedir la pilota només començar. Sense cap mania, Hierro apostava per esperar el Girona i mirar de fer-li mal a la contra. Els gironins, còmodes triangulant, van estar a punt d´avançar-se al marcador als sis minuts amb una rosca de Borja García que el pal va escopir a fora. El domini era clar però els asturians no renunciaven a la contra i poc abans Kiko Olivas va prendre la pilota a Nando dins l´àera jugant-se el penal. No s´hi valia a badar perquè, d´inofensius, no en tenien res. Toché ho demostraria passat el quart d´hora de joc després de rebre de Linares en una acció que entre René i el pal van evitar que suposés gol.
Abans de la mitja hora, el Girona va perdonar una claríssima ocasió mitjançant Portu. El murcià es va trobar sol davant el porter però no va saber resoldre bé amb una vaselina fàcil a les mans de Juan Carlos. Mentrestant l´Oviedo sortia amb velocitat cada cop que robava intentant agafar la defensa blanc-i-vermella amb superioritat numèrica. Els asturians també buscaven provocar faltes a prop de l´àrea per aprofitar la qualitat de Susaeta en els serveis. Sigui com sigui, era el Girona qui més a prop estava del gol. Sobretot quan Sebas Coris, en una galopada marca de la casa, es va plantar sol davant Juan Carlos. Amb tot al seu favor, però, el de Tossa de Mar va veure com la porteria se li va anar fent petita i el porter local li va desviar la rematada a córner quan el públic local ja lamentava el gol gironí. Encara abans del descans, entre Portu i Longo van tornar a topar amb Juan Carlos a mig metre de la ratlla de gol. Veure-ho per creure-ho. I més veient com per ben poc el Girona no se´n va anar per sota en el marcador després que l´assistent invalidés un gol de Toché per fora de joc (m. 43). La primera part va acabar amb una entrada a destemps de Longo, que va ser amonestat davant les protestes del Nuevo Tartiere que buscava influir en l´àrbitre perquè expulsés l´italià. Amb tot, el Girona arribava a la mitja amb tres targetes (Maffeo, Borja García i Longo) per cap de l´Oviedo.
El partit estava responent a les expectatives entre dos rivals de la part alta. Això sí, feia la sensació que era un dia d´aquells en què el primer que marqués es podia endur els tres punts. El Girona tenia quaranta-cinc minuts per intentar-ho però es va trobar amb una gerra d´aigua freda només començar la represa quan Toché, a la sortida d´un córner, rematava des del segon pal una pilota pentinada al primer a gol. René va intentar evitar-ho però quan va aturar-la, la pilota ja era a dins.
El Girona sortia dels vestidors amb un marcador en contra que no feia justícia als mèrits vistos durant la primera part. El gol suposaria un cop dur per als jugadors gironins, que veurien com els asturians, per acabar-ho de complicar, ampliarien l´avantatge poc després (m. 54), després que Maffeo cedís la pilota a Linares incomprensiblement en un servei de banda. El davanter va assistir a Toché, que no va perdonar. Ara sí que la cosa feia pujada i no pas poca.
Tot i el 2-0, el Girona no abaixaria els braços, assumiria riscos a la recerca d´un gol que el fiqués al partit. Toparia novament amb un Juan Carlos inspiradíssim que neutralitzaria una doble ocasió de Pons i Coris altre cop molt clara. Els darrers vint minuts, el Girona es va bolcar en atac, amb Fran Sandaza i Cristian Herrera al terreny de joc. L´Oviedo feia estona que tenia la feina feta i somreia veient la impotència d´un Girona negat de cara a porteria que no va tenir ahir aquells minuts finals de rauxa que en d´altres dies van servir per salvar punts. La segona derrota consecutiva activa les primeres alarmes independentment del que passi avui en l´enfrontament entre el Cadis i el Tenerife, que pot deixar el coixí en només 5 punts si els andalusos s´imposen. Dissabte, una nova final.
