Jonás Ramalho mai oblidarà el 20 de novembre del 2011. Aquell dia va complir el somni de tot futbolista: jugar a Primera. Tenia només 18 anys quan Marcelo Bielsa el va fer debutar amb l'Athletic, el club de la seva vida, al camp del Sevilla. Va jugar només uns minuts, però suficient perquè el basc confirmés que la seva carrera seguia en línia ascendent i que la sort li somreia. A partir d'aquell dia, tothom va començar a parlar d'ell. Els mitjans en destacaven la seva projecció, l'identificaven com el primer futbolista negre que s'havia estrenat amb el club basc en competició oficial. Es recordaven els seus orígens, que l'estiu anterior havia estat campió d'Europa amb Espanya sub19 i que havia estat a punt d'estrenar-se fins i tot en competició europea. Ramalho vivia un somni. Van venir més aparicions a Primera, enfrontant-se al Barça de Messi i també al Reial Madrid de Cristiano Ronaldo; fins que la vida li va mostrar que en el futbol no tot són flors i violes. Primer, quan el 2013 i a tocar de l'inici de la Lliga, Ernesto Valverde li va dir que no tenia cabuda al seu projecte. Després, amb la seva cessió al Girona, marxant per primer cop de casa i patint el que no està escrit per salvar la categoria. Més tard, una greu lesió al genoll i quedar-se a les portes de l'ascens a Montilivi. I per rematar-ho, el descens amb el Bilbao Athletic a Segona B just quan tornava a sentir-se futbolista. És per això que ara, després de patir tants cops i d'aixecar-se, té ganes de tornar a Primera i redreçar aquell camí que uns anys enrere havia decidit agafar.

Pujar no només seria una «gran alegria» per a Ramalho, sinó també «un premi» que, segons ell, li «deu el futbol». En cap moment li agrada fer-se la víctima, però no amaga que els últims anys ha hagut de sobreposar-se a unes quantes adversitats. «Fa dos anys, quan em trobava molt bé i jugava, em vaig lesionar. I l'any passat, quan m'havia recuperat, les coses en l'aspecte col·lectiu no ens van sortir bé, fins al punt de baixar. Ara estic feliç a Girona, content; vaig venir aquí perquè l'objectiu del club era pujar a Primera i ho tenim a tocar». Com si d'una mena d'au fènix es tractés, el de Barakaldo va tocar fons dos anys enrere, amb una greu lesió al genoll i la patacada històrica contra el Lugo que deixava un equip i una ciutat amb un pam de nas; però ara, diu trobar-se «molt bé físicament i mentalment». És més, reconeix que ha estat capaç de treure la part positiva de tot el que li ha passat. «M'ha fet créixer com a persona i futbolista. He madurat perquè durant els mesos que vaig estar sense tocar pilota vaig tenir temps per pensar. Estic convençut que soc millor jugador del que era abans de lesionar-me». I això que en el moment de trencar-se va témer el pitjor. «El primer que em va passar pel cap és si tornaria a jugar, a ser el d'abans. Em vaig mentalitzar ben aviat i això em va ajudar». Però no només la lesió va ser una autèntica bufetada. «Ens vam endur un pal molt gran el dia del Lugo. En un minut l'ascens se'ns va escapar de les mans», recorda. Això sí, té coll avall que «el futbol sempre et dona una altra oportunitat. La nostra ha arribat aquest any i la volem aprofitar».

Es mor de ganes Ramalho de tornar a jugar a Primera, com va tenir el privilegi de fer uns anys enrere. «Llavors era molt jove. Recordo que tenia un munt de nervis perquè volia demostrar el que podia fer i fer-ho el millor possible. Són partits molt bonics en una de les millors lligues del món, per no dir la millor». D'entre els partits que va acumular entre el 2011 i el 2013, quan combinava el primer equip de l'Athletic amb el filial, es va enfrontar al Barça i també al Reial Madrid. «Recordo que em va tocar marcar Cristiano Ronaldo. Vaig fer el que vaig poder, però és que és molt bo. Contra el Barça passaven pel meu costat Pedro, Messi... Vaig intentar fer-ho el millor possible, però és evident que són els jugadors que més m'han costat marcar de tota la meva carrera». Ara, el seu desig és tornar-los a marcar. Més madur. Amb més experiència. «Tinc ganes de jugar contra Messi, Cristiano Ronaldo i el munt de bons futbolistes que hi ha a Primera». Per complir el seu desig, la recepta és clara: «Hem de deixar estar el Getafe i fixar-nos en nosaltres. Anar a Tarragona a guanyar. Estem molt mentalitzats».