Avui pot semblar un plat reescalfat i escàs, però fa deu anys es va celebrar com un àpat de luxe. El 24 de juny de 2007, avui fa 10 anys, el Girona ascendia per última vegada a Segona B, dues temporades després d´haver-ne descendit, obrint una dècada prodigiosa que va culminar el 4 de juny passat amb l´històric salt a Primera. En deu anys els blanc-i-vermells hauran passat d´una promoció que els va enfrontar al Mutilvera navarrès i a l´Alcalà, a fer-se amb la flor i nata del futbol espa­nyol. Perquè si algú encara no se n´ha fet la idea, Barça, Madrid, Atlètic, Sevilla, València i Espanyol, entre d´altres, passaran ens els propers mesos per Montilivi.

Aquell Girona, entrenat pel tàndem Ricardo Rodríguez-Javi Salamero, havia guanyat el partit d´anada a l´estadi per 2-1 (tenia el duel dominat i en els darrers instants l´exdavanter del Tenerife Pier va marcar un gol que podia haver sigut molt perillós). A l´estadi del Val les coses no podien començar més malament: als tres minuts Joselu feia l´1-o, que eliminava provisionalment els gironins. Amb l´equip grogui va emergir, aleshores, la figura de Rafa Ponzo a la porteria, fent aturades clau per evitar que l´Alcalà, dirigit per Paco Jémez, sentenciés. Però la jugada clau va produir-se poc abans del descans, quan el local Gonzalo Bonastre va ser expulsat amb vermella directa per una agressió a Sergi Raset.

Contra 10, a la segona part, el Girona va brillar i els gols de Planagumà i Xumetra van capgirar el marcador i els van donar l´ascens. En aquell equip també hi jugaven Serra, Jose, Pitu, Chechu i Miki Albert, entre d´altres.