ra sí, ara els gironins ja poden dir que tenen un equip a Primera Divisió. La visita del Barça d'ahir ho certifica definitivament. El pes del rival, la proximitat geogràfica i les connotacions del partit pel moment que viu el país varen significar el primer gran partit a la màxima categoria. Més que el dia del debut contra l'Atlètic de Madrid, més que el dia de la primera victòria contra el Màlaga i més que en el darrer partit disputat a l'estadi de Montilivi, que s'havia jugat contra el Sevilla.

Ahir la ciutat es va mobilitzar per omplir per primer cop Montilivi. És veritat que amb diverses samarretes del Barça, però molt majoritàriament del Girona. Ahir hi va haver un ple absolut per una festa en què curiosament els locals varen marcar dos gols i els visitants només un, per bé que tots tres varen pujar al mateix costat del marcador, el del visitant.

Però perdre contra el Barça no va espatllar per res la festa local. Tampoc que Messi no obsequiés amb cap de les seves filigranes habituals i ni tant sols que Valverde decidís guardar Piqué i Busquets. Ahir es tractava de disfrutar del camp, del futbol i de l'ambient. Per això el partit va acabar amb un mar d'estrelles a la graderia, amb la gent sortint contenta perquè podrà dir sempre més que ells hi eren, i amb molts vailets joves que de grans recordaran la primera visita oficial del Barça a Girona com una nit inoblidable, sense saber que aquesta nit certificava definitivament l'arribada a l'olimp del futbol.

És clar que futbolísticament, això no treu que l'equip només ha sumat un punt dels dotze darrers, que fa quatre partits que no marca i que la seva posició a la taula s'ha anat acostant a la zona baixa. Vaja, que toca tornar a sumar amb celeritat per seguir vivint amb relativa tranquil·litat i poder-se plantejar més festes a Montilivi.

I si de celeritat es tracta, potser seria bona idea no deixar escapar l'oportunitat de sumar divendres vinent a Vigo, lloc on el Girona FC va viure la seva primera gran festa el dia que va debutar a Segona A.