n partit estrany, el que es va veure ahir a Montilivi, amb dos gols en pròpia porta del Girona, que va servir perquè el Barça s'emportés els tres punts de Montilivi. La diferència en el marcador, sobretot durant els primers seixanta minuts de partit, no es va reproduir en el terreny de joc. Tot i que individualment hi havia diferència entre els jugadors, col·lectivament el Girona podia plantar cara al seu rival. Ahir les jugades decisives van girar l'esquena als locals, el primer gol del Barça va arribar en una centrada de Jordi Alba que va rebotar en Aday Benítez fent impossible l'estirada de Gorka per poder aturar la pilota. Si era difícil per al Girona poder guanyar al Barça més complicat es posava el partit quan faltant mitja hora per al final el resultat ja era de zero a dos.
Avantatges i inconvenients del marcatge individual. Davant la dificultat que presentava el partit Pablo Machín va plantejar un sistema de joc diferent al que ens tenia acostumats. La idea de l'entrenador passava per poder anul·lar el millor jugador del Barça. L'objectiu era desconnectar Messi mitjançant un marcatge individual i intentar minimitzar-lo en tots els seus recursos. La responsabilitat va recaure en Pablo Maffeo, un jugador intens, que juga molt concentrat i que físicament podia aguantar el ritme per poder perseguir al seu adversari durant el temps que fos necessari.
Aquest tipus de marcatges tenen més inconvenients que avantatges. Ofereix la possibilitat de poder anul·lar a un jugador perseguint-lo per totes les zones, també pot servir per aconseguir que els posseïdors de la pilota no busquin tant el jugador que està marcat en tot moment. Ahir l'objectiu era que Messi participés poc del joc i que no pogués ser decisiu, objectiu que en part es va poder aconseguir. Tot i així per prendre la decisió l'entrenador va haver d'analitzar si és millor sacrificar un jugador per poder anul·lar-ne a un altre. Ahir l'esquema va quedar coix, la banda dreta del Girona va quedar per a Portu a l'hora d'atacar i per defensar tenia l'ajuda de Ramalho, que havia d'estar pendent d'ocupar el lateral dret.
Com que Maffeo estava desubicat quan el Girona recuperava la pilota mai es trobava en posició per poder rebre i ajudar ofensivament. L'equip no estava ordenat ofensivament i quan perdia la pilota tenia molts problemes per poder defensar les bandes. Sergio Roberto i Aleix Vidal per la dreta i Alba a l'esquerra disposaven d'espais per poder crear ocasions de perill. Un altre dels condicionants és que Pablo Maffeo va veure una groga molt aviat i va quedar molt limitat a l'hora de poder defensar amb més intensitat i agressivitat. També hi havia el problema que quan Messi sortia de zona deixava espais als companys que tenia prop d'ell per poder treure'n profit.
La dificultat de contrarestar el Barça. El Girona va sortir a pressionar a dalt al seu rival, independentment que els blaugrana fossin superiors la idea tornava a ser la de sempre i en alguns moments els de Pablo Machín quedaven en situacions d'u per u per tot el camp. La igualtat numèrica condicionava també la sortida de pilota dels d'Ernesto Valverde, tot i així encara eren capaços de continuar amb el control i la possessió. El que va fer bé el Girona per poder ajuntar les línies avançades en la pressió va ser la bona col·locació de la línia defensiva, es van moure molt sincronitzats els centrals per tal de poder deixar en fora de joc en moltes ocasions els davanters rivals. Una de les diferències és que al Girona li costava recuperar la pilota i en canvi quan el Barça pressionava els gironins tenien moltes dificultats, tots dos equips jugaven a condicionar el seu rival però un podia sortir i l'altre no. També hi havia diferències en les accions individuals, els canvis de ritme d'Andrés Iniesta eren difícils d'aturar, les arribades de Sergio Roberto creaven superioritats tan si entrava per banda com si ho feia pels passadissos interiors i les incursions de Jordi Alba i Aleix Vidal també portaven maldecaps. El partit es va acabar massa aviat, a l'inici de la segona part la qualitat individual d'Aleix Vidal en una jugada per la dreta va suposar el zero a dos, resultat que ja es posava massa difícil per als locals. Tot i així Douglas Luiz amb una arribada des del darrere va poder posar el Girona dins el partit, la seva rematada va sortir fora.
L'opció de l'estratègia. Quan a priori un rival és superior a un altre un dels recursos on es pot sorprendre és en les accions a pilota aturada. En les jugades de córner el Barça realitzava marcatge combinat, Andrés Iniesta i Luis Suárez es col·locaven en zona i els altres jugadors marcaven a l'home. Normalment el Girona crea moltes ocasions en aquests tipus de jugades, ahir es feien bé els moviments però en poques ocasions es va poder rematar amb comoditat. Li va costar molt al Girona arribar a l'àrea de Ter Stegen, els jugadors no es trobaven entre ells per connectar i perdien la pilota de seguida, va faltar continuïtat en el joc davant un Barça que tenia Ivan Rakitic molt ben posicionat al centre i Paulinho donant equilibri defensa-atac.
A pensar en el Celta de Vigo. Fins ara el Girona ha tingut un calendari duríssim; Atlètic de Madrid, Sevilla i Barcelona han passat per Montilivi, rivals amb que l'equip ha sumat un punt de nou. Després dels primers sis partits de lliga i d'una setmana molt dura el Girona ha sumat contra els adversaris que li correspon fer-ho, Màlaga i Leganés. Ara cal preparar bé la pròxima sortida continuant amb la mateixa idea de joc, sacrifici i treball. La lliga del Girona passa per treure punts contra els rivals contra els quals pot competir de tu a tu i el de divendres n'és un.
