Els errors de Quique Cárcel

El que potser cal començar a analitzar és el paper que han tingut aquestes nous fitxatges, tenint en compte que l'equip ha jugat regularment amb set, o vuit jugadors que ja hi eren la temporada passada. Per què? Aquesta seria la pregunta. D'entrada recordem les cares noves: Gorka, Carles Planas, Benardo, Muniesa, Douglas Luiz, Aleix García, Timor, Marlos Moreno, Stuani, Boulaya, Olunga i Kayode. Més, si ho volen, Maffeo i Mojica, que ja hi eren i han tornat. Doncs bé, d'aquestes cares noves, només Gorka -i ara ja fa tres partits que no-, Bernardo, Muniesa i Stuani s'han guanyat la condició d'indispensables. Que és el mateix que dir que vuit jugadors més han passat fins ara més o menys desapercebuts. I és aquí on molta gent assenyala la feina de Quique Cárcel. Hi ha qui diu que el director esportiu no ha fitxat del tot bé o que ha fitxat jugadors de perfil baix.

Crec sincerament que Cárcel només ha tingut un problema. Bé, diversos problemes, que tenen nom i cognoms. Aquests problemes es diuen Maffeo, Alcalá, Aday, Juanpe, Pons, Granell, Portu, Borja i, des de fa tres partits, Bounou.

Les seves ganes després de l'ascens, la seva il·lusió per jugar a Primera Divisió, el seu coneixement del sistema i, evidentment, la seva capacitat com a futbolistes és l'única cosa que ha impedit que fins ara juguessin el màxim golejador de la lliga austríaca de la temporada passada, un brasiler que apunta segons totes les enquestes a figura mundial d'aquí a uns anys o un migcampista amb cartell del Manchester City que té al davant dos gironins disposats a barrar-li el pas. Per posar alguns exemples.

Com he dit altres vegades en aquestes mateixes línies, tendim de manera natural a pensar que el que arriba nou és millor que el que ja teníem o que les noves cares han de partir amb avantatge. I aquesta vegada, com a mínim a criteri de Machin, no ha estat així. I vist els resultats cal pensar que de manera encertada.