Vint punts en quinze partits, una novena posició i vuit punts de marge sobre els llocs de descens són dades importants per a un Girona que va tornar a competir i es va tornar a trobar amb la victòria. Els tres punts aconseguits a l'estadi de Cornellà-El Prat tenen molt mèrit. L'equip venia de passar-ho molt malament a nivell psicològic, els cinc punts que se li havien escapat en les darreres dues jornades feien mal i el que més desitjava el vestidor gironí era poder tornar a guanyar, sobretot poder aconseguir tres punts que li fessin oblidar la dura derrota de la setmana passada.

Primera part molt seriosa. El Girona va estar molt ben posicionat sobre el terreny de joc davant un Espanyol que li va cedir la pilota, el domini i la possessió. Els locals estaven molt estirats i amb les línies separades a l'hora de defensar. Aquest fet beneficiava els quatre jugadors interiors de l'equip de Pablo Machín. En alguns moments del joc Àlex Granell i Borja García disposaven d'espais per poder moure´s i pensar. Com que els centrals de l'Espanyol no saltaven de la seva posició i els davanters Gerard Moreno i Leo Baptistao es quedaven a dalt quedaven molts metres per cobrir al mig camp. Els costava molt a Javi Fuego i Sergi Darder poder arribar a pressionar i frenar la superioritat numèrica que creaven els gironins per dintre.

La intensitat i seriositat de tot el conjunt va servir per poder guanyar un primer temps on el millor dels locals va ser el seu porter. Les jugades d'estratègia van tornar a sorprendre, tan els córners com les faltes laterals es van executar molt bé. El Girona té molt treballades aquests tipus de jugades i els moviments d'engany i d'execució surten cada vegada. En les primeres jugades va faltar finalitzar correctament, en canvi, sí que va estar llest David Timor en l'última jugada del primer temps per poder marcar el zero a un. Va caçar una pilota que va quedar solta dins l'àrea d'un Pau López que minuts abans ja havia estat decisiu amb dues parades de mèrit, una a la seva dreta en un tir de Borja García i una altra de gran dificultat a la seva esquerra en un xut gairebé imparable de Pere Pons.

Pressionar sobre de l'adversari. El Girona podia recuperar la pilota amb certa facilitat quan el jugador més proper al posseïdor estava a prop del seu rival i sobretot quan els altres companys del seu darrere reduïen els espais. L'objectiu de la pressió es la recuperació de la pilota però també pot servir per condicionar el joc del rival, moltes vegades no recupera la pilota el primer jugador que inicia el moviment defensiu però sí que ho poden fer el de la segona línia. Les pilotes recuperades lluny de la porteria van facilitar la feina als tres centrals, d'aquesta forma David Timor, Juanpe i Ramalho van tenir més feina en controlar desplaçaments en llarg i de joc directe que no en espais curts. El que si calia controlar molt bé eren els espais que es podien generar a l'esquena dels tres centrals gironins, el locals jugaven amb dos davanters que esperaven en zones d'atac per poder sortir en velocitat.

La qualitat de jugadors com Sergi Darder, Gerard Moreno i Aaron Martin podien portar algunes jugades de desequilibri en un partit on pocs jugadors locals van destacar. Com que l'Espanyol buscava molt ràpidament les passades en profunditat cap a un dels seus davanters els seus jugadors de banda van participar molt poc del joc, tant Pablo Piatti a la dreta com Jurado per l'esquerra es mantenien desapareguts en atac i van estar molt pendents de defensar Johan Mojica i Maffeo, respectivament. L'Espanyol va ser un equip molt previsible en el seu joc i va mostrar molta dependència del seu golejador Gerard Moreno, el futbolista que donava sensació de més perill quan podia tenir la pilota prop de l'àrea de Yassine Bounou.

Tocava defensar el resultat. A la segona part el primer objectiu era defensar en ordre, situar-se en línies juntes per no donar espais i no deixar jugar l'equip de Quique Sánchez Flores, continuar pressionant l'inici del joc de l'Espanyol i saber jugar amb el resultat favorable i amb la precipitació dels locals.

A mesura que passaven els minuts a l'Espanyol li costava crear ocasions clares de gol, l'entrada de Granero per Javi Fuego podia aportar més qualitat tècnica pel centre però en poques ocasions podia trobar passades per connectar amb els puntes. El treball de Pere Pons, Àlex Granell i Borja Garcia a la zona de creació era molt important, mantenir la pilota servia per donar aire als defenses i facilitava que l'equip pogués sortir del darrere.

Ahir no va ser un bon partit per jugadors de la qualitat de Jurado i Pablo Piatti, van estar molta estona desconnectats, no van tenir continuïtat en el joc i van passar desapercebuts, per bandes van aportar molt més els dos laterals que ells.

Mantenir la concentració. En els últims deu minuts el partit va entrar en una fase decisiva pels gironins, les sensacions dels últims partits on es van perdre punts en els minuts finals podia crear dubtes en un partit que encara no estava tancat. Era el moment de tenir el cap fred, augmentar la concentració i no cometre errades, no calia prendre riscos innecessaris. El mal joc dels locals va beneficiar defensivament al Girona, la manca de precisió i efectivitat dels futbolistes de Quique Sánchez no va posar en dificultats a l'equip i es va poder mantenir el zero a la porteria per poder aconseguir la victòria. Ahir es van assolir tres punts que aporten tranquil·litat a l'equip, el gol de David Timor va servir per donar una victòria de molt mèrit. Desprès de la sensació estranya que li va quedar a l'equip pels punts perduts en els partits del Benito Villamarin contra el Betis i en el de Montilivi contra l'Alabés era bàsic poder trobar al més aviat possible una victòria que refermés la feina feta.