PABLO MACHÍN · Entrenador del Girona FC

«Seré un tècnic de Primera quan assolim l'objectiu de la temporada»

El març vinent farà 4 anys de la seva arribada al club. I res té a veure ja amb aquell Girona que tenia un peu i mig a Segona B. Machín analitza la primera volta de l'equip en l'any del seu històric debut a l'elit. També té temps per detallar quins reforços caldrien al bloc en aquest mercat d'hivern i per valorar diversos noms propis de la plantilla.

19.01.2018 | 07:17
«Seré un tècnic de Primera quan assolim l'objectiu de la temporada»

Deia després de l´ascens que el seu primer objectiu seria poder-se asseure a les banquetes de tots els camps de Primera. Va per bon camí?

Tant de bo, i tant de bo que el següent objectiu pugui ser conèixer els camps de tots els equips que pugin a Primera, i repetir-me molts cops en aquests estadis de l´elit. Els objectius que em marco són sempre ambiciosos però reals, accessibles, encara que hagis de treballar molt. Ara potser sembla poc que quan vam pujar digués que l´objectiu era poder estar a les banquetes de tots els camps de Primera, però vaig dir allò perquè si ho aconseguia volia dir que havíem salvat la categoria i, probablement, de forma folgada. No s´ha d´oblidar que soc un tècnic novell a Primera, i que aquí a Girona hi tinc un valor afegit perquè fa molt temps que hi soc.

Desens, amb 26 punts. Més de la meitat de la feina està feta?

Sí. Jo crec que si féssim 26 punts més a la segona volta seria una barbaritat. Però les segones voltes són sempre més difícils. Els equips que tenim aquesta il·lusió com la nostra de debutar a Primera al principi som els desconeguts i podem ser la sorpresa, ara ja ens coneix tothom. Els bons equips arribaran ara al seu nivell Top. A vegades els nou ascendits, com nosaltres, tenen un pic molt alt quan comença la competició però després els costa mantenir aquest nivell a mesura que la lliga va avançant.

Ara l´error seria pensar que el Girona ja està salvat?

Sí, és clar. Però això ho portem bé. Els futbolistes són prou intel·ligents i tenen ben clar l´objectiu. Quan vam començar èrem un equip amb futbolistes i un entrenador normals, i de mica en mica hem aconseguit ser més reconeguts. I el més important és que estem aconseguint que aquests jugadors formin un bon bloc, fonamental per competir i assolir els objectius.

Aquell Eibar dels 27 punts a la primera volta que hauria baixat si no fos pel descens administratiu de l´Elx és la prova que no es pot badar?

Sí. A vegades l´entrenador ha de ser una mica tocapilotes. I quan les coses van bé, posar-hi seny, i quan tot és pessimisme, buscar l´equilibri i demostrar que no tot és tan dolent. L´exemple de l´Eibar és visual, clar i objectiu. I des d´allò, evitant el descens als despatxos, han anat creixent i han pogut flirtejar amb Europa. Són l´exemple que no es pot badar, però també que si fem les coses bé tenim tant o més potencial per ser un altre Eibar.

Las Palmas i Màlaga ja estan sentenciats?

En futbol no hi ha res sentenciat a aquestes altures. Si mirem l´hemeroteca, segur que trobaríem casos d´equips que s´han salvat. I si no n´hi ha, sempre n´ha de sortir un. Quan jo vaig arribar a Girona tothom ens donava per descendits i d´una manera o altra, ara no entrarem en com, ens vam salvar. El Las Palmas no dista gaire d´aquell equip que enamorava, els futbolistes són molts els mateixos. I el Màlaga té futbolistes que fa anys que competeixen bé a Primera. Hi ha la possibilitat que se salvin i si ho fan, serà perquè d´altres ho hauran fet pitjor. Ara, és indubtable que ho tenen difícil.

L´equip ha rendit per sobre del que esperava?

Ara els podria dir que jo esperava que rendíssim així... però no ho faré. Jo tenia clar que seríem un equip competitiu, potser no tan aviat ni tant com ho hem estat fins ara. Si nosaltres ara estiguéssim en la situació del Deportivo, penso que ningú diria que és un desastre perquè en teoria se´ns hauria d´ubicar allà. Però si el futbol fossin teories, hauríem de ser els últims. Al final el futbol et dona l´oportunitat de guanyar-te el lloc i, fins ara, ens hem guanyat el desè.

Quins partits l´han deixat més satisfet i quins menys?

El que més em va satisfer, per ser rodó, per la repercussió, per com va anar i per contra qui vam guanyar va ser el del Madrid. I el que menys, per la mala imatge i, sobretot, perquè no hi vam entrar bé i mai vam tenir opcions, el d´Eibar.

I el de l´Alabès?

Sí, aquest em va fer mal en l´aspecte classificatori, pels punts. Precisament perquè si haguéssim sigut capaços, ja no dic de gua­nyar, sinó de no perdre un partit que teníem encarrilat, no hauríem tingut la possibilitat d´haver vist com ha ressucitat l´Alabès. No vam saber donar-li la importància que tenia no perdre. També em va fer ràbia el 2-2 contra el Betis, però aquelles eren unes altres circumstàncies.

El dia del Girona-Barça es va parlar molt del marcatge de Maffeo a Messi. El repetiria? Tornaria a fer el mateix onze?

Una de les ràbies que tinc és saber com hauríem competit contra el Barça en una setmana normal, perquè segurament l´onze hauria estat diferent. Què va passar? Que teníem tres partits en una setmana. El partit contra el Barça ens va caure entre les visites al Leganés i el Celta i vam pensar que era més fàcil tirar endavant el partit contra els madrilenys, que són un rival directe nostre. Ho vam posar tot per fer un bon partit a Butarque, i el vam fer, encara que no vam guanyar. Després d´allò, per competir contra el Barça ens calia frescor. No va ser el millor partit. De seguida ens vam fer dos autogols. Havíem de dosificar i no me´n penedeixo en absolut. Tampoc em penedeixo del pla d´actuació, que era minimitzar el joc del millor jugador del món. El partit en què menys presència ofensiva ha tingut Messi en els últims anys, i amb poca incidència en el resultat, va ser el de Girona. Quan arribi el partit del Camp Nou ja em tornareu a preguntar per tot això...

S´esperava que tingués tanta repercussió el marcatge de Maffeo a Messi?

Sí, sincerament sí. Perquè jugàvem contra un equip que surt a tots els mitjans contínuament. I així li ho vaig vendre a en Pablo (Maffeo) per motivar-lo. Li vaig dir que ell s´encarregaria de Messi i que s´havia de sentir important. Li vaig dir que passés el que passés, sortiria fins i tot al paper higiènic. Que tothom en parlaria, vaja, i que esperava que en parlessin bé. Com que era una cosa que no se solia fer, sabia que se´n parlaria, per bé o per mal.

Iraizoz va ser el primer fitxatge de Primera. Tan malament ho va fer en els primers partits per enviar-lo a la banqueta?

No ho va fer malament. Si ho hagués fet molt malament, l´hauria canviat al segon partit. Avui en dia no crec que s´hagin de valorar les alineacions per si ho has fet bé o malament. Només pot jugar un porter. Gorka va començar, tot i estant tots dos molt equilibrats, perquè pesava més la seva experiència en un equip que s´estrenava a Primera. Potser ens vam aprofitar d´això en els primers partits. Però tenim dos bons porters, també hi ha Bounou, i a Riazor vaig pensar que era convenient fer el canvi. Fins ara. Tot i que això no vol dir que hagi d´acabar la temporada ell.

Tenia molta pressió a sobre Pablo Machín abans de començar la temporada?

Un entrenador té pressió sempre. I hem de conviure-hi. Es parla de la pressió dels futbolistes, però la nostra es multiplica per deu perquè ets el responsable de tot, encara que no tinguis una incidència superdirecta en allò que passa. Més que pressió externa, era pressió interna meva per voler fer-ho bé. No volia que una oportunitat com aquesta, que m´havia costat molt d´aconseguir, s´esvaís per alguna cosa que tingués a veure en la meva capacitat de treball. Jo també tenia els meus dubtes de si podríem seguir de la mateixa manera a Primera, de si aquests futbolistes donarien un nivell de 10 com el que estan aportant o seria de 7, amb la qual cosa hi ha molta diferència. Temia que a Primera em trobés coses que no pogués dominar o resoldre. Però sempre he confiat en la meva capacitat. Havia estat a Primera com a segon entrenador i tampoc hi ha tanta diferència entre Primera i Segona a l´hora d´entrenar, de veure com juguen els rivals, de trobar solucions tàctiques... A Segona o en categories inferiors, els entrenadors estan igual de ben preparats. El problema és que és complicat arribar a Primera, més si no tens el pedigrí o el glamur de ser exfutbolista. Sempre és més fàcil apostar per un exjugador reconegut que per un tècnic que ho hagi pogut fer bé i que no tingui aquesta manta d´exfutbolista.

El 4 de juny el Girona va pujar. Però en quin moment es va adonar que era un entrenador de Primera Divisió?

Si ho diuen pels meus amics, fa temps que em diuen que soc un tècnic de Primera (Riu)... Alguna vegada he dit que seré un entrenador de Primera quan assolim l´objectiu que m´han marcat pel meu primer any a la categoria. Luis Aragonés deia que per ser considerat entrenador t´havien d´haver fet fora almenys tres cops d´un equip i jo això encara no ho he patit. Sempre he tingut clar que servia per això, des que estava en categories inferiors o era segon d´altres. He cregut en la meva capacitat. Jo sempre he pensat que era un bon entrenador, el que no sabia era si arribaria a Primera.

Stuani ha sigut una aposta guanyadora de l´estiu. Idea seva o de Quique Cárcel?

De tots dos. La majoria dels fitxatges són consensuats. Quan busquem davanter volem un perfil de futbolista dels que a mi m´agraden i quan va sorgir el seu nom, m´hi vaig llançar. Li vaig dir «Quique, ha de ser aquest», pensant també que per a un equip com el Girona, tenir un futbolista com Stuani tenia molt mèrit. A més de donar-nos gols com fa ara en un moment d´incertesa, a l´estiu, en un club acabat d´ascendir, tancar un fitxatge com aquest, que venia de la Premier, ajudava que d´altres ens prenguessin una mica més seriosament.

Han vingut d´altres jugadors però el mig de camp segueix sent per a Pere Pons i Granell. Quin és el seu secret?

Que són molt bons. Aquí ningú regala res. Podríeu dir que Granell i Pere són els protegits de Machín, però res de res. Machín no té protegits. I Machín dona a aquells que sap que li donaran rendiment a l´equip. Tenim d´altres futbolistes molt bons que han d´esperar la seva oportunitat. Segur que la tindran, perquè quan els ha tocat, no han desmerescut. Sempre és més fàcil fer-ho bé quan jugues amb un sistema i un entrenador que coneixes.

El moment d´Olunga va arribar dissabte. A la segona volta també el tindran Douglas Luiz, Kayode, Aleix...

El millor exemple és el d´Olunga. Que ningú s´enganyi, no és cap Van Basten, per molt que fes tres gols al Las Palmas, però demostra que si creus en les teves possibilitats, t´entrenes al màxim cada dia i mires d´entendre a què juga l´equip i quines són les teves funcions, quan t´arriba l´oportunitat estàs més ben preparat per rendir i reivindicar-te. A Olunga li va passar dissabte i li pot passar a tothom. D´altres jugadors també han aprofitat les seves oportunitats, tot i que és evident que la repercussió del gol és incomparable amb res més.

El City va pagar 13 milions per Douglas Luiz i no juga. Això li posa pressió a vostè? Ha notat mai pressió en aquest sentit o vostè és molt valent?

Diuen que el cementiri és ple de valents. Jo miro sempre de ser just. Primer de tot haig de tenir la consciència tranquil·la i ser just amb els futbolistes. Si vols gua­nyar-te el respecte, tu també l´has de tenir amb la resta. La pressió penso que la té més el jugador que l´entrenador. Des del City els agradaria que els seus futbolistes juguessin més, però encara els agradaria més que el Girona salvés la categoria. La pressió la té ell perquè és un futbolista de 18 anys, que sap l´aposta que ha fet un gran club per ell i sent que no pot donar el que té dins perquè el tècnic no el fa jugar. I sap que no el fa jugar perquè d´altres ho fan molt bé i que s´ha d´adaptar a un país, una lliga i un equip nou, totalment diferent al que feia fins ara.

Veurem en breu Pedro Alcalá sobre la gespa, després que estigui de baixa des de l´octubre?

Segur que sí. Va haver-se d´operar i en el seu cas van sorgir complicacions en forma d´infecció que li va fer fer passes enrere en la recuperació. Tot s´ha allargat. Però segur que aquesta temporada i moltes més jugarà amb el Girona.

Quines peces falten? Què ha demanat pel mercat d´hivern?

Tots els equips intentaran reforçar-se i si nosaltres no ens ho plantegem, els estem donant avantatge. A l´estiu no vam trobar el futbolista que volíem per a la davantera. Sabíem que podíem començar la Lliga i trobar-lo a l´hivern. L´estem buscant. També ens faria falta un jugador que fos ràpid, bàsicament. Allà tenim Portu amb molts minuts. Ens caldria un substitut per a ell, que no tenim. La secretaria tècnica pentina tot el mercat i si surt alguna cosa més, es valorarà.

Cárcel diu que mira més el futur que el present a l´hora de buscar reforços. Un entrenador ha de pensar més en el present?

Això sona malament, però un entrenador no té futur, només té present. I perquè hi hagi futur, ha de pensar en el present. De forma immediata, si ets una persona de club com jo em considero, també pots mirar una mica a llarg termini, però l´entrenador prou feina té en el present per gastar energia en el futur.

A punt de fer 4 anys de la seva arribada, què queda d´aquell Pablo Machín i en què ha evolucionat?

Tothom evoluciona. Espero que quedi molt d´aquell Pablo que va arribar, sobretot en l´aspecte més humà. Professionalment és evident que ha canviat el reconeixement que tinc, amb l´equip ara a Primera Divisió, però personalment tinc clar d´on vinc i sé que avui en el futbol ets a dalt i demà a baix. Encara que professionalment et vagi bé, com a persona no has de canviar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema