Girona 30Leganés
 

Aquest Girona enamora

El conjunt de Pablo Machín es torna a exhibir a Montiilvi amb clara victòria contra el Leganés gràcies als gols d´Stuani, Portu i Juanpe

17.02.2018 | 08:32

Aquest Girona enamora. L´estat de gràcia pel qual atravessa el conjunt de Pablo Machín és màxim i ahir davant el Leganés va aconseguir la quarta victòria consecutiva a l´estadi en una altra gran nit per al record. En un nou exercici que va fregar la perfecció d´efectivitat en atac i solidesa en defensa, els gironins van doblegar un conjunt madrileny que amb prou feines va fer-los pessigolles.

Una primera part sublim, possiblement una de les millors del curs, va encarar el partit amb els gols de, qui si no, Stuani i Portu. El pas endavant del Leganés a la represa no va fer que els gironins s´arronsessin i no només no es va patir sinó que Juanpe va sentenciar (m.84) només un minut després que Eloi Amagat disputés els seus primers instants a Primera Divisió. Un guió final de pel·lícula per a un equip que s´ha guanyat el dret a somiar amb fites majors. La salvació encara no és una realitat però, com bé deia una pancarta exhibida al gol sud abans del partit, aquest equip vol «fer realitat el somni». Europa? De temps n´hi ha i de sobra per intentar-ho. Primer, però, s´intentarà, per què no, l´assalt al Camp Nou dissabte que ve. I assaborir un any de pel·lícula.

L'entrada d'Aleix Garcia en el lloc d'un Pere Pons que finalment es va asseure a la banqueta va ser la novetat més destacada de l'onze que va presentar Machín respecte a l'equip que havia perdut a Sevilla. El retorn, també previst, d'Stuani va ser l'altra cara nova de l'onze d'ahir. L'objectiu era continuar amb la bona dinàmica a Montilivi i encadenar la quarta victòria consecutiva com a local. Al davant, però, esperava un Leganés fornit i rocós que, malgrat les baixes, arribava disposat a fer mal. L'equilibri dels minuts inicials evidenciava el respecte que es tenien ambdós ­equips de filosofia molt semblant. Va ser el Girona el primer d'avisar amb una centrada marca de la casa de Mojica per l'esquerra que Portu va rematar de cap llepant el pal esquerre. La pilota era del Girona, que s'havia apoderat del pes del partit i començava a animar-se en atac.

Així en una acció molt semblant a la de Portu però amb Granell i Stuani de protagonistes, l'uruguaià va estar a punt d'obrir el marcador. Només l'estirada estratòsferica de Cuéllar va evitar-ho. El Girona era reconeixible i arribava amb claredat a l'àrea rival. Només faltava el gol per posar-se de cara el partit. I no trigaria a arribar. Va ser, com davant l'Athletic i el Las Palmas, de penal. Mateu Lahoz no va dubtar a assenyalar els onze metres per unes mans de Mantovani després d'una centrada d'Aday. Cristhian Stuani no va perdonar i va superar Cuéllar per fer justícia als mèrits oferts pel Girona. L´uruguaià elevava el seu registre golejador a les tretze dianes.

La llauna estava oberta però la feina no estava pas per descomptat feta. El Leganés no renunciava a l'empat i, de fet, Mantovani a punt va estar d'aconseguir-lo amb un cop de cap que va fregar el pal dret de Bounou. La resposta del Girona va ser letal. De les que fan mal. Només tres minuts després, en una bona recuperació d'Aleix Garcia, Granell va fer una passda en profunditat cap a Portu, que es va fer tot el camp en solitari fins a entrar a­ l'àrea i batre Cuéllar amb un xut alt al primer pal. Un coast to coast ­espectacular i una demostració de ­potència i velocitat del murcià per ampliar l'avantatge dels gironins.

Montilivi xalava tot veient la millor primera part de la temporada a l'estadi i acomiadava l´equip a la mitja part amb una gran ovació. El partit estava encarrilat però l´exemple del dia de l´Alabès feia estar tothom alerta i no abaixar els braços. Gens content amb el que havia vist a la primera part Asier Garitano va decidir deixar a la banqueta Eraso per fer entrar un home més ofensiu com Naranjo per així donar llibertat de moviments a Amrabat i mirar de tenir més presència en atac. Els madrilenys buscaven un gol ràpid per entrar de nou al partit i ho van intentar als primers minuts amb xuts llunyans d´El Zhar i Amrabat i internades per la banda de Rico. El Girona es trauria la son de les orelles i despertaria amb dues accions de poc perill, un cop de cap d´Aday i una gardela llunyana desviada d´Aleix Garcia, que com a mínim van servir per ensenyar al Leganés que no renunciaven al tercer.

El partit s´escalfaria després d´una dura entrada de Gerard Gumbau a Aleix Garcia que encendria els ànims de l´afició local després que el conjunt madrileny no tornés la pilota al Girona, que l´havia llençat a fora perquè el d´Ulldecona fos atès. Els jugadors gironins anaven calents per la jugada i això va costar la targeta groga a Borja García. No li convenia, al conjunt de Machín, entrar en una espiral de tensió que acabés amb més targetes i possibles expulsions. El tècnic sorià va apostar per fer entrar el Choco Lozano -que debutava a Montilivi- en el lloc d´un Stuani fos i que durant la setmana havia estat malalt.

La pressió del Leganés havia afluixat una mica però el marcador continuava obert. El Girona no aconseguia tancar-lo i, mentrestant, els madrilenys buscaven amb pilotes llargues a les esquenes dels centrals mirar de retallar distàncies. El Girona ja no estava tan fresc com a la primera part i necessitava que els minuts corressin el més depressa possibles. Machín va fer entrar un home de refresc com ­Maffeo per intentar contenir la banda dreta on Naranjo i Amrabat estaven buscant les pessigolles a Aday.

Tot i pressionar més i tenir més presència que a la primera part, el Leganés no havia inquietat veritablement la porteria de Yassine Bounou.

S´arribava als minuts deci­sius i Machín prenia una decisió que faria esclatar i posar dempeus ­Montilivi. Eloi Amagat entrava al ter­reny de joc en el lloc de Borja García. En la jugada posterior, Juanpe remataria de cap un servei de falta des de ­l´esquerra i tancaria el partit amb el tercer gol de la nit. Ara sí, la festa era completa i rodona. El capità Eloi Amagat, per fi, podia celebrar no ja el seu debut a Primera Divisió, sinó també fer pinya amb el seus ­companys celebrant el gol. L´afició blanc-i-vermella botava, cantava i feia «olés» feliç de veure com el seu equip encadenava la quarta ­victòria consecutiva a l´estadi i s´enfilava fins als 34 punts. Una xifra que cada cop s´acosta més a la dels punts que fan falta per aconseguir el gran objectiu de la temporada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema