23 de febrer de 2018
23.02.2018
JOAN FRANCESC FERRER «RUBI» · Entrenador de l'Osca, extècnic del Girona i exmembre de l'àrea tècnica del FC Barcelona

«Pere Pons és un gran professional, té la mentalitat adequada i sempre ho dona tot»

Centrat com ho està a conduir l'Osca cap a fer realitat el somni de l'ascens a Primera, Rubi té temps de recordar el seu passat per Montilivi i també la seva etapa al cos tècnic blaugrana. Elogia la feina de Pablo Machín, rememora amb tristor el tràgic final d'aquella històrica temporada 12/13 en clau blanc-i-vermella i reflexiona sobre les seves experiències, breus però intenses, al capdavant de Llevant i Sporting. Una interessant xerrada sobre com està i cap a on va el futbol, un món que al maresmenc no només li dona feina, sinó que veritablement l'apassiona.

23.02.2018 | 08:23
«Pere Pons és un gran professional, té la mentalitat adequada i sempre ho dona tot»

La primera, de cara a barraca. L'any que ve hi haurà un Girona-Osca a la Primera Divisió?

(Riu) Nosaltres estem lluitant amb aquesta il·lusió. Sí que és cert que des de fora d'Osca es veu més clar que no pas ho veiem els que estem aquí, perquè som una mica més prudents. Arribats a aquest punt, li he de reconèixer que ho intentarem al màxim. Si no ho aconseguim, tot i que la feina haurà estat bona, ens farà estar tristos. La situació se'ns ha posat molt bé.

Semblen el Girona de l'any passat, que va arribar a tenir 11 punts de marge respecte el tercer. Ara el seu és de 8. N'hi ha prou?

El coixí, sense cap mena de dubte, és prou bo. Sobretot perquè la Segona Divisió és tan igualada que tothom li pot treure punts a tothom. També sí que és cert que ara anem un altre cop a fora al camp de tot un Rayo i que si no guanyem tocarà gestionar-ho perquè el vestidor no es posi nerviós. Jo els recordo als jugadors, i així els ho faig veure aquesta setmana, que a la jornada 21 teníem el play-off 4 punts per sota. Ara estem a 8. Si passés alguna cosa negativa, ens posaríem a 5. Això vol dir que estaríem millor que a la meitat de la Lliga. Potser ens toca viure el nostre moment difícil de la Lliga. Estic convençut que si el superem estarem a Primera.

L'ascens sempre ha estat l'objectiu?

No home! Ni de bon tros. L'objectiu era aconseguir els famosos 50 punts i salvar-nos. Som el divuitè pressupost de la categoria i en cap moment havíem pensat a pujar a Primera. Jo sempre dic que els objectius no s'han de canviar. El que tenim ara al davant és un repte i l'objectiu ja l'hem complert de sobres. Se'ns ha presentat una oportunitat que hem d'aprofitar.

Tot ha sortit rodat, doncs?

Sí. A l'estiu ens vam quedar amb un bloc important de jugadors, encara que els que més havien destacat se'n van anar. El bloc estava molt identificat amb aquest club, que és molt familiar i si hi vens sol ser perquè tens ganes d'involucrar-t'hi. I després vam encertar moltíssim amb els futbolistes que vam fitxar. Des de mitjan setembre l'equip va explotar i hem agafat una confiança espectacular. No ens creiem inferiors a ningú.

Fer el play-off seria un fracàs?

Seria una decepció i hauríem de preparar l'equip per intentar lluitar igualment per pujar. Torno a dir; l'objectiu ja s'ha assolit. Assegurar la permanència a la jornada 23 és espectacular. Vendre que seria un fracàs no pujar al final del curs, amb tot el que hem viscut i veient com juga l'equip, em semblaria injust.

El secret de l'èxit és poder treballar sense pressió, no com passa a d'altres clubs de la categoria?

Això sense cap mena de dubte. A Segona, els equips històrics tenen una pressió afegida que nosaltres no tenim. Per un altre costat, ells tenen molts més mitjans que no pas el nostre club. Instal·lacions, pressupost, plantilla duplicada per posició... És la realitat. Crec que és un gran error aquest; posar pressió a jugadors de Segona A com si fossin de Primera. És impossible i per això els costa tant.

Em deia que l'Osca és un club familiar. Li recorda el Girona?

Sí, en part. S'assembla en tot allò que envolta l'equip. El que passa és que a Girona hi vaig viure un any atípic pel que fa a d'altres coses. El Consell era més rebuscat, per dir-ho d'alguna manera. Per afició, premsa i instal·lacions em recorda bastant al Girona, sí.

Què té l'Osca que no hagi trobat en cap altre equip pel qual hagi passat?

Crec que a tots els clubs hi hem estat bastant a gust. Mirant la classificació final, Llevant i Sporting van acabar baixant, però vam millorar els resultats del cos tècnic anterior. I això no és fàcil. Hi ha temporades que passen dos, tres i fins a quatre entrenadors. I no serveix de res! Per tant, estic satisfet perquè normalment hem millorat, i bastant, el percentatge de punts. A tot això, amb plantilles que no has fet tu, sense treballar en la pretemporada... No crec que en cap d'aquests llocs hagi fracassat. Pel que fa a club a tot arreu ens han tractat bé, per sort.

Sort, perquè ha triat alguns clubs on els entrenadors que hi passen solen rebre bastant!

Sí... però no me'n penedeixo gens. Soc un entrenador que mai he jugat a Primera i si clubs d'aquesta categoria em donen l'oportunitat, almenys crec que s'ha d'intentar i aprofitar.

Recuperem la seva etapa al Girona. Aquí va fer debutar Pere Pons amb el primer equip. Llavors ja s'imaginava que arribaria tan lluny?

Primer de tot estic superorgullós i content de com li han anat les coses. En el moment que el vam fer debutar i després veient-lo jugar en cap moment descartava que les coses li podrien anar com li estan anant ara. Perquè té la mentalitat adequada, és un gran professional, sempre ho dona tot... És un perfil de migcampista que cada vegada es buscarà més. Treballa molt, és noble, disciplinat tàcticament i capaç de destrossar el mig del camp contrari amb les seves conduccions. La regla general és que juguin a dos tocs; no n'hi ha tants que s'atreveixin com ell a tirar pel dret.

Aquell curs, el 12/13, es va jugar el primer play-off d'ascens. Se sent un pioner dels èxits de l'actual Girona?

Sempre el que ve, si és una mica espavilat, aprofita la feta feina anteriorment. Jo vaig aprofitar la d'en Raül (Agné). Va fer una plantilla que no va tenir sort, però bastant bona. Li vam saber treure el suc. El que sí que sento és que la nostra feina l'ha aprofitat altra gent. En Jordi (Balcells), per exemple, el vam ajudar a formar-se tot i que ja era un gran professional. A ell, com a d'altres persones també.

Aquella temporada, 1.800 seguidors van viatjar a Vila-real, per exemple. No va ser l'únic desplaçament massiu. Què en recorda de l'afició?

Va ser fantàstic. El club també va donar moltes facilitats perquè la gent acompanyés l'equip. Això ens va ajudar molt. Al final el jugador quan veu coses així intenta treure el plus aquell que a vegades costa tant de treure. Aquell any el recordo fantàstic. L'únic, és el dia de l'Almeria. El de Lliga.

El de Lliga? L'eliminatòria de play-off no?

No, no. La jugada aquella del Toro Acuña la miro i tinc ganes de plorar. Era penal i la segona groga. No ho acabo d'entendre. Era l'1-2 i si haguéssim guanyat hauríem tingut moltes opcions de pujar directe.

Creu que no es va pujar a Primera per això?

No, tampoc dic això. Va ser la jugada que ens va treure la possibilitat de quedar entre els dos primers. Després, al play-off, res a dir. L'Almeria va ser molt superior a nosaltres. Només calia felicitar-los.

Hi pensa gaire en aquella eliminatòria?

No. Al partit de casa no vam tenir sort. El penal i tot plegat. Allà ja era molt difícil sorprendre'ls.

Estava convençut que el Girona podia eliminar l'Almeria o amb el temps s'ha adonat que no hi havia res a fer?

Vam començar l'eliminatòria convençuts i crèiem que podíem pujar nosaltres. Amb el temps t'adones de quina plantilla i quin entrenador tenia l'Almeria aquell any. Sabíem que no era fàcil, però veus que estava una mica més desigualat del que ens semblava llavors.

Tornant al penal. L'ascens es perd aquell dia o es va començar a diluir en aquell fatídic 2-4 amb un Xerez ja descendit?

(Esbufega) Ostres... Va ser un dia important, sí. Però vam perdre contra un equip que no ens influenciava a la Lliga. El dia de l'Almeria ens va guanyar un rival directe que ens va passar a la classificació. Si haguéssim guanyat ho teníem molt bé, perquè l'Almeria després havia d'enfrontar-se al Vila-real. Amb el Xerez no esperàvem perdre, per com estaven ells a la classificació.

Va ser només un accident?

És la història de sempre. Només cal mirar com és la Segona Divisió. I també la plantilla d'aquell Xerez, plena de noms importants. A més, teníem moltíssimes baixes, vam patir un mal dia... Són moltes coses. Pot passar? Sí, és clar. Aquest any el Sevilla Atlètic ha guanyat només dos partits i un és al camp de tot un Almeria. Vam estar nerviosos i ells tenien millor equip del que deia la seva puntuació.

Què li sembla el que està fent Pablo Machín al Girona?

No sé trobar un qualificatiu adequat. És espectacular perquè sé quina és la dificultat. És molt gran el que està fent el Girona. És un equip que acaba de pujar, com el Getafe. I ho estan fent molt bé.

El sorprèn?

Una mica, sí. Perquè hi ha grans equips com el Celta, Athletic, Reial Societat o Espanyol, per dir alguns, que estan per sota a la classificació quan a priori haurien d'anar millor. Tampoc puc opinar gaire perquè el màxim coneixement el tinc de Segona; de Primera no miro gaires partits. Tant de bo els hagi de mirar la temporada vinent!

Un altre nom propi: Eloi Amagat. Divendres va debutar a Primera. Un premi merescut?

És que l'Eloi va debutar a Segona A també amb nosaltres! Venia del Llagostera i va ser un fitxatge encertadíssim. Estic molt content per ell. És una altra persona que es fa estimar. Li desitjo el millor.

Demà el Girona va al Camp Nou. Com es guanya allà al Barça?

(Riu) Bona pregunta, jo hi vaig anar l'any passat (Sporting) i ens en van fotre sis! Espero que en Pablo (Machín) tingui més sort. Has de fer una feina perfecta i que el rival estigui una mica adormit, si no és molt difícil. Si es tracta de guanyar és el partit més complicat de l'any, però alhora el més fàcil de jugar, perquè passi el que passi tothom ho entendrà.

Dona alguna opció de puntuar al Girona?

Sí. La prova és que el Getafe, fa quinze dies, hi va empatar. Opcions sempre n'hi ha. Crec que seria un error plantejar el partit pensant que no hi ha opcions. L'estàs perdent abans hora.

Després de Girona se'n va anar al Barça. Ho tornaria a fer?

I tant. Que una persona com en Tito (Vilanova) et cridi... En el seu moment era un dels millors entrenadors del món i volia que formés part del seu cos tècnic. Va ser un orgull. Aquell any no es van guanyar coses, però poder estar amb els millors del món no té preu. A part, em va anar bé per a la meva formació. Vaig aprendre moltíssimes coses i vaig treballar amb molts bons professionals.

Aquell era un vestidor ple d'estrelles. Eren també persones normals, com vostè i jo?

Totalment, és així. No en tinc cap dubte. Des de fora no se'ls pot conèixer. És impossible. Per un gest al camp o el que diu en una roda de premsa no es poden treure conclusions. Un dels grans èxits del Barça ha sigut això: són persones que, tot i caure millor o pitjor, són normals i corrents i es porten bé entre elles. És una mica com els polítics. La gent pot dir que li cau malament aquest o l'altre, però realment no els coneix! Amb el futbolista passa una mica el mateix. El que passa és que en aquests casos es parla i s'escriu més d'ells. Guardo un bon record de tota aquesta gent, que ho ha guanyat tot. No són tan complicats com el món es pensa.

Es veu tornant al Girona?

No hi penso. El futur, en futbol, sol canviar cada setmana. He après a no trencar-m'hi gaire el cap. Jo només espero entrenar els millors equips possible. Si m'agradaria tornar? Ara ja hi ha un entrenador i espero que hi estigui molts anys. L'important és que, sigui on sigui, sempre li desitjaré el millor al Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema