El Celta va aconseguir arrencar un punt del Camp Nou fa unes setmanes (2-2), l'últim escenari que havia trepitjat el Girona, sortint-ne golejat per 6-1. I ahir els gallecs van caure a Montilivi contra un equip intractable a casa, que es va refer d'aquell accident de dissabte encadenant la cinquena victòria consecutiva a l'estadi.
Tres punts d'or d'allò més il·lusionants llaurats a base d'un gran treball defensiu i recollits gràcies a una acció d'estratègia resolta per Portu (m.14). La recepta perfecta per derrotar un senyor equip com el Celta, a qui els homes de Machín van minimitzar ofensivament fins al punt de no permetre'ls pràcticament cap ocasió.
De res va servir la possessió a un conjunt gallec que va acabar desesperat veient amb impotència com no era capaç de fer mal a un Girona que va saber resistir fins al final i guanyar-se el dret a somiar amb l'Europa League. La salvació és pràcticament una realitat i, amb el triomf d'ahir, el Girona va demostrar que es vol quedar aquí i que les 12 jornades que resten de Lliga prometen emocions fortes. De moment, l' average amb el Celta està guanyat.
Malgrat que la intenció era infiltrar Mojica, al final l'escollit va ser Planas, que s'estrenava com a titular en partit de Lliga. L'entrada del de Sant Celoni i el retorn d'Stuani van ser les úniques novetats a l'onze de Machín. Malgrat que des de dins són ben pocs els que surten del discurs de la permanència, la realitat dibuixava un duel entre dos equips que lluitaven per la setena posició que dona dret a jugar Europa.
Un al·licient d'allò més engrescador per a un Girona amb ganes d'acabar de pair la golejada al Camp Nou i de recuperar les sensacions. Els locals van sortir per feina i de seguida van començar a trepitjar àrea amb perill. Així, als dos minuts de partit, Pere Pons i Stuani van fregar el gol en una doble acció que va acabar amb una rematada fora de l'uruguaià. El partit prometia i després d'una bona aturada de Bounou a xut sec de Maxi, el Girona va encetar el marcador en una acció d'estratègia.
La pissarra de l'arbucienc Jordi Guerrero va tornar a donar els seus fruits en un llançament des de la cantonada servit per Granell que Planas va desviar amb tota la voluntat del món cap a Portu, que va afusellar Blanco amb un xut ras i col·locat. El murcià confirmava el seu moment dolç davant l'atenta mirada del seleccionador espanyol Julen Lopetegui des de la llotja.
El partit començava de la millor manera possible. Tot i això, les sortides ràpides amb conducció del Celta no eren de refiar. La velocitat de Mor i Aspas feia que el conjunt gallec es plantés en un tres i no res a l'àrea de Bounou, amb el risc que això suposava amb la qualitat dels davanters visitants. Juanpe tallaria en última instància la rematada d'un Maxi Gómez actiu als primers compassos del duel.
El Celta tenia la pilota i la remenava com volia al mig del camp amb Jozabed, Lobotka i un Aspas que baixava a rebre per buscar de seguida connectar amb Maxi Gómez. Tot i la superior possessió dels gallecs i la sensació de molt més perill que generaven, les ocasions no arribaven. En canvi, el Girona, a pilota aturada, sí que aconseguia inquietar molt més el rival. Així, a cinc minuts de la mitja part, Ramalho va rematar un córner a mans de Blanco. El basc no s'esperava la pilota.
S'arribava a la mitja part amb mínim avantatge per als de Machín que havien recuperat la competitivitat perduda al Camp Nou i superaven al marcador un Celta molt ofensiu però gens efectiu. Restaven quaranta-cinc minuts per endavant per assegurar un resultat massa obert. La represa va començar com havia acabat la primera part, amb la pilota per al Celta i la sensació que s'acostaven amb massa perill quan la tocaven els seus homes ofensius. Mentrestant, el Girona continuava avisant a pilota aturada i novament Ramalho estaria a punt de marcar. El de Barakaldo remataria un pèl per sobre del travesser una falta servida per Granell des de la dreta.
Machín veia que feia falta tenir més la pilota per controlar més el partit. Amb aquesta intenció va fer entrar Aleix Garcia per un Borja García que estava entrant molt en joc en el moment del canvi. De la seva banda, Unzue va apostar per un doble canvi d'un davanter com Boyé i del pivot Radoja. La incertesa del marcador feia que cada pilota a l'àrea local fos un neguit a la graderia malgrat que, fins al moment, la defensa contenia com podia les aproximacions del Celta. Ofensivament parlant, no era el millor del Girona. No arribaven pilotes a Stuani i Portu
Una inoportuna relliscada de Bernardo a punt va estar de suposar l'empat. La pilota va quedar morta a Iago Aspas, que va intentar una vaselina sense èxit a les mans de Bounou. Només la pilota aturada donava vida en atac als gironins i Bernardo va estar a punt de tancar el partit però no va engaltar bé una bona centrada novament de Granell. S'arribava als minuts decisius del partit i Machín feia entrar Lozano en el lloc d'un Stuani fos. El nerviosisme del públic s'encomanava a la gespa però els jugadors gironins estaven fins, molt fins, defensivament i van saber administrar l'avantatge.
