Tres jornades seguides sense guanyar, 12 gols encaixat en aquest període i una desfeta per 5-0 en l'actuació més recent, el dia que no xutes entre els tres pals en 90 minuts i que concedeixes un munt de facilitats en defensa. Vist així, l'escena és dramàtica. Un daltabaix per a segons quin club de Primera, d'aquells que juguen amb la pressió setmana sí, setmana també. És el que li ha tocat patir al Girona, que tot i aquest desgavell ja pot dir, amb totes les de la llei, que la temporada vinent militarà a la Primera Divisió. La salvació, virtual fa uns dies, es convertia en matemàtica el mateix dia que la Reial Societat et repassava de dalt a baix i que les opcions d'entrar a Europa, encara vigents, es complicaven un xic. Res d'això preocupa l'entorn. Sí, diumenge al vespre més d'un aficionat es deixava anar a les xarxes socials, criticant la nul·la política de rotacions de Pablo Machín o l'excessiva tendresa dels blanc-i-vermells a Sant Sebastià. No és pas la tònica general. L'afició, passi el que passi d'aquí al final de Lliga, aplaudirà una temporada que ja s'ha guanyat l'etiqueta d'«històrica» per tot el que s'ha aconseguit fins ara. Es veu més el recent 5-0 com un «accident» i s'espera amb moltes ganes la visita del Betis d'aquest divendres; potser el penúltim tren per arribar a Europa. Així mateix ho veuen alguns dels penyistes consultats per Diari de Girona, que prefereixen no fer cap incendi pels últims resultats, sinó ser positius i mirar-s'ho de manera global, destacant el bon any de la plantilla.

El primer a ficar-hi cullerada és Pepe Sierra, de la Penya Immortal. Amb un somriure perenne i cap ganes de buscar tres peus al gat, treu ferro a la patacada contra la Reial, destaca l'excel·lent curs dels gironins i té, com tots, marcat en vermell el partit amb el Betis d'aquesta setmana. «El 5-0 no em preocupa gens. Li pot passar a qualsevol equip. Ja teníem l'objectiu principal, que era ben complicat d'aconseguir. I quan ho tens, et pots relaxar, encara que sigui de manera inconscient», explica, afegint també que «si haguéssim guanyat l'altre dia al Llevant, seria una altra història i no semblaria tot tan negre com ara». Tot i aquesta última derrota i una ratxa no gaire positiva (un punt de nou possibles), Sierra aplaudeix la permanència matemàtica, el que es tradueix, automàticament, en un any més a la Primera Divisió. «A partir d'ara, tot el que vingui ja serà molt bo», diu. Això sí, no amaga que hi ha ganes d'Europa. «Ara que ja hem arribat fins aquí, seria una llàstima no aconseguir-ho. Però crec que tampoc podem demanar gaire més a uns jugadors que sempre han anat al dos-cents per cent. El desgast físic i psicològic hi és, i costa mantenir la maquinària sempre en marxa». Ho remata parlant del Betis i del transcendental partit de divendres, amb l'Europa League encara en joc. «Canviaran les coses si guanyem, encara que sigui per un gol amb el cul. Encara queda Lliga per davant. A casa sempre hem donat la cara i no serà menys». Això sí, avisa que «si es perd, la distància es pot eixamplar i la dinàmica no serà gaire bona».

S'hi suma Raimon Nadal, que pràcticament calca el discurs. Si més no, el punt de vista és el mateix. Zero preocupació, al contrari. Ganes de continuar animant un Girona que encara no ha dit l'última paraula. Parla d'«accident» a l'hora d'abordar el 5-0 d'Anoeta. Un accident «lògic» que no esborra la «boníssima» temporada de l'equip. «Ha estat un any per emmarcar. El que passa, és que com això ja està assolit, ara hem d'anar a totes cap a l'altre repte», diu. Ni «vol», ni «crec» que la derrota de Sant Sebastià es converteixi en la «tònica general» d'ara fins al final de temporada. Bàsicament, perquè Europa encara està en joc. «No ens conformem ni esperem que a partir d'ara això sigui un relax total. Contra el Betis hem de sortir amb ganes, sense renunciar a res. A veure si l'equip recupera l'energia i la motivació de sempre». Valora, també, què és el que podria passar si divendres es torna a perdre, fet que elevaria a quatre les jornades seguides sense guanyar i complicaria les opcions de classificar-se per a l'Europa League. «És evident que es tracta d'un partit important, pel que hi ha en joc i perquè ens motiva pel que va passar fa pocs anys en aquell desenllaç de temporada amb el Lugo. Si no guanyem, caldrà veure la resta de resultats de la jornada per saber si encara hi optem o no», analitza.

L'optimisme el dispara Lluís Serras, de la penya Pablo Machine. Preocupat? «Zero, gens», afirma. Recorda que el Girona «és vuitè» i que si l'equip «ha tingut una mala ratxa, imagina't la dels altres que van per sota a la classificació». Per a Serras, entra dins la «normalitat» perdre al Bernabéu i Anoeta. Fins i tot empatar «amb un Llevant que està en un molt bon moment». Per això, considera que les opcions d'entrar a Europa «continuen intactes», tot i que recorda que «s'haurà de lluitar fins al final». Començant per divendres. «Serà un partit molt important, una final. Segur que des de les penyes farem alguna cosa per animar l'equip», afegeix. Una derrota no acabaria amb tot. «Depenem d'altres resultats. A més, trobo que el calendari és prou bo. Caldrà veure com està de forces i ànims el Girona divendres. El resultat ens pot dir a què aspirem i pot marcar el que queda d'any». De moment, passi el que passi, la temporada és «històrica, excel·lent». «Anem encadenant miracles», diu un Serras qui, això sí, comenta que «algun punt d'aquesta temporada ens aniria la mar de bé per a la següent». Per demanar, que no quedi.