Eloi Amagat ha vist com durant els darrers anys s´anaven acomiadant del club autèntics mites blanc-i-vermells com Jandro Castro, Richy Álvarez o Felipe Sánchón. Ell era allà per fer-los costat i donar-los suport en uns moments durs per als jugadors que posaven punt i final a les seves etapes a Montilivi. Era conscient, perquè és llei de vida, que un dia li tocaria a ell asseure´s rere el micròfon amb els companys i els mitjans de comunicació a davant i anunciar que no continua al Girona. Ahir va ser el dia. En una sala de premsa plena de gom a gom, Eloi Amagat es va acomiadar del club del seu cor. «És un dia trist i complicat per a mi, perquè és la confirmació que no tornaré a vestir la samarreta del Girona mai més». Prou serè per les circumstàncies, la presència de la seva família i un missatge del seu excompany Felipe Sanchón abans de començar el van fer emocionar. «Em diu que li hauria agradat ser aquí i que mai ningú l´ha defensat a ell ni a un vestidor com ho he fet jo», revelava per després deixar-ne anar una que defineix el seu caràcter a la perfecció. «Això potser no em servirà per menjar però sí que em permetrà dormir tranquil per la feina feta», deia. Els plans d´Eloi Amagat passen per acomiadar-se sobre el terreny de joc avui amb minuts contra el València, tot i un fort esquinç que arrossega al turmell, i llavors continunar jugant. La idea del capità és allargar la seva carrera per després «formar-se» i tornar a Montilivi. «Estic plenament convençut que em formaré i treballaré per tornar algun dia aquí. Tinc passió per aquest club», deia. En aquest sentit, el president Delfí Geli recordava que el Girona «ha estat, és i serà casa seva».
Eloi se´n va orgullós d´haver estat «fidel» sempre al club i de no haver tingut «mai cap relliscada» ni la «temptació de ser-li infidel». De motius no n´hi han mancat, sobretot quan li aconsellaven ventar un cop de puny a sobre la taula i ser més egoista. «He prioritzat sempre el bon ambient al vestidor i les victòries del club per davant del meu benefici», deia un Eloi que va haver de marxar fins a quatre cops per a consolidar-se definitivament com a jugador del primer equip el 2012, de la mà de Sergi Raset i Rubi. Els seus passos per Palafrugell, Gavà i Llorca van tenir sempre Montilivi a l´horitzó. «Vaig marxar tres cops, mai per voluntat pròpia i sempre assegurant que treballaria per tornar algun dia».
Amb 183 partits a l´esquena i mil i una batalletes internes que no transcendiran mai, Eloi Amagat deixarà el Girona on mai s´hauria imaginat, a Primera Divisió. Això sí, enguany li ha tocat viure la cara més amarga del futbol. «Ha estat el curs més dur de la meva carrera. Tot i això, veure quasi tots els partits des de la meva localitat m´ha servit per veure com arribo a estimar el club». En aquest sentit però, Eloi Amagat va emplaçar tothom a recordar-lo com «un gironí del Girona que ha defensat i representat el Girona el millor que ha pogut» perquè no es considera cap jugador «diferent ni especial» d´altres que han marxat últimament.
Al marge de la intenció a llarg termini de tornar al club en alguna de les àrees tècniques, Eloi expressava ahir la voluntat de continuar jugant després d´un any dolent (1 partit). «Necessito recuperar la il·lusió per competir. M´agrada massa i amb ben poc podré tornar a gaudir de la meva feina. Estic obert a qualsevol opció». Primer però, s´infiltrarà per acomiadar-se avui sobre la gespa de la que ha estat la seva afició durant nou temporades.
