El debut del Girona a Primera serà recordat molts anys. Per ser el primer i per com s'ha mantingut l'equip a la categoria. Un record inesborrable per als aficionats i per tots els integrants de l'equip que, a la mateixa vegada que han tastat el gust de l'elit, han viscut també alegries i decepcions a Segona, una categoria on l'entitat gironina hi va estar lluitant durant nou temporades.

Tres d'aquestes nou temporades a la categoria de plata van ser gairebé perfectes i una d'elles, l'última, de matrícula d'honor. L'ascens a Primera va culminar un camí on el Girona es va quedar fins a tres vegades sense premi. Almeria -amb Rubi a la banqueta- i Saragossa i Osasuna -ja amb Pabloi Machín- es van creuar al camí del conjunt gironí, que es va posar entre cella i cella fer història i acabar assolint l'ascens. A qualsevol altre equip, de fet en casos ha passat, després de tenir el cel a tocar han acabat cedint les següents temporades i, fins i tot, deixar enrere el futbol professional.

La insistència va donar els seus fruits. Han estat uns últims anys plens d'emocions i alegries, però en el curt i intens transcurs del Girona per l'LFP hi ha hagut altres temporades on els blanc-i-vermells han patit per mantenir la categoria. Si no, que li expliquin a Pablo Machín. El sorià va agafar l'equip en la temporada més agònica a Segona. Molt lluny de la permanència i esperant un miracle, el primer que va aconseguir el de Sòria amb el club.

Aquesta salvació, amb la victòria al Deportivo (5-1) i el vital gol d'Ortuño a Ponferradina va ser la temporada 2013-2014. Abans, però, Kiko Ratón també va entrar a la història del club, la 2009-2010 per anotar un penal agònic contra el Múrcia a l'última jornada de Lliga.

De les nou temporades prèvies a l'ascens a Primera n'hi va haver només dues, com ha passat enguany a la màxima categoria, on l'equip s'ha salvat amb relativa comoditat. Va ser, curiosament, també en l'any de debut a Segona, quan amb Raül Agné a la banqueta els gironins no van patir en excés. També amb Agné, dos anys després, l'equip va somiar amb disputar el seu primer play-off, que arribaria dos anys, per tancar una altra temporada còmode pels del Gironès. La resta, és història viva del club.