la revolució dels modestos s'hi ha unit l'Osca, un altre club dels denominats petits que ha fet el salt a la Primera Divisió per sorpresa de tothom. Tot i comptar amb uns dels pressupostos més baixos de la Segona A, dilluns certificava el seu ascens amb una victòria al camp del Lugo (0-2) quan encara queden dues jornades perquè el campionat, a la categoria d'argent, abaixi la persiana. La ciutat va embogir i les celebracions encara continuen; mig país també ha aplaudit la gesta d'una entitat que mai havia escalat tan amunt. I també se n'alegra Montilivi. Per veure com un equip de similars característiques l'ha emulat només un any després, però també perquè a l'Alcoraz, aquest curs, hi han coincidit un munt de persones que han tingut alguna vinculació ja no només amb el Girona, sinó també amb la demarcació.

El primer nom propi no pot ser cap altre que el de Joan Francesc Ferrer, Rubi, el principal artífex de l'ascens. L'entrenador va agafar les regnes de l'equip aragonès a principi de temporada, després de patir dos descensos de Primera cap a Segona A amb l'Sporting i el Llevant, clubs als quals va aterrar amb la temporada en dansa. Se l'ha deixat treballar des del primer dia i ha respost confeccionant una plantilla de garanties que ha respost al damunt del terreny de joc. Res d'estranyar; uns anys enrere, va fer gairebé el mateix a Montilivi. Hi va arribar el 2011, per unir-se al cos tècnic liderat per Raül Agné. Va anar canviant de rol fins que un estiu després es convertia en l'entrenador principal. Amb ell, el Girona va signar la millor temporada, fins llavors, de la seva història. 71 punts i un quart lloc a la categoria d'argent. I la famosa promoció d'ascens, en què es va eliminar l'Alcorcón però es va caure amb un Almeria que no va donar cap opció. Després d'aquella decepció, tot i el gran any, Rubi va optar per canviar d'aires, seduït per una llaminera oferta per integrar-se al cos tècnic de tot un Barça.

Rubi, a Montilivi, estava acompanyat, entre d'altres, per Xabi Gil i Manel Rodríguez. El primer feia les tasques de segon entrenador; l'últim, era el recuperador de la plantilla. Tots dos també han estat aquesta temporada a l'Alcoraz, formant part del seu cos tècnic. Segons la plana web de l'Osca, Gil exerceix les funcions de «preparador físic», mentre que Manel és «ajudant tècnic».

La relació amb Girona no s'acaba a la banqueta. Es fa extensible també al vestidor. Fins a quatre jugadors de la plantilla hi tenen alguna cosa a dir. La majoria d'ells, pel seu passat blanc-i-vermell. Un d'ells és Luso Delgado. L'aragonès va estar-se fins a tres anys a Montilivi, des del 2010 fins el 2013. Hi va jugar fins a 74 partits i precisament allà, i amb Rubi d'entrenador, va ser quan va explotar al mig del camp, tot i que el seu rol d'origen havia estat el d'ocupar la banda dreta de la defensa. Aquest curs, a Osca, Luso ha tingut un paper més secundari al camp: 26 aparicions a la Lliga (només 8 d'elles a l'onze titular), i menys de 860 minuts.

N'hi ha més. A la porteria, Roberto Santamaría. El navarrès va estar dos anys a Girona, on va col·leccionar poc més d'una cinquantena d'actuacions. Després de fer-se un fart de canviar d'aires, ha acabat aterrant a l'Osca en aquest últim mercat d'hivern, procedent del Reus. Tot just dilluns, el dia de l'ascens, va disputar els seus primers minuts (63) rellevant el lesionat Remiro, que va haver de ser evacuat amb llitera, visiblement atordit.

Encara més veterà és Alberto Gómez Fernández, més conegut com a Nagore. El defensa, de 37 anys, no ha participat aquesta temporada, però forma part de la plantilla de l'Osca. En la seva extensa trajectòria com a futbolista, també apareix el Girona. Hi va estar la temporada 2007/08, a Segona B. Va ser l'any de l'ascens, del salt al futbol professional. Sota les ordres de Raül Agné, el defensa va jugar 23 partits a la competició regular i dos d'ells durant el play-off d'ascens contra el Barakaldo i el Ceuta.

La cosa no s'acaba aquí. Hi ha un quart futbolista. Aquest, això sí, no ha vestit la samarreta blanc-i-vermella. És Kilian Grant, empordanès de naixement. Als 24 anys, va forjar-se com a futbolista a la Salle Figueres abans de fer el salt a la FE Figueres. El va pescar l'Espanyol, on va arribar al segon equip. També ha defensat els escuts de l'Olot, Deportivo Aragón, Saragossa i Almudévar, abans d'incorporar-se a l'Osca la temporada 2016/17. Ni de bon tros és titular amb Rubi, però ha aportat el seu granet de sorra. El figuerenc ha jugat 4 partits i ha superat la barrera dels 100 minuts.

Que aquest mateix escenari es repeteixi a Primera és més que improbable. Per començar, Rubi té un peu i mig fora del club. Tot i l'excel·lent temporada i que a Osca el voldrien retenir amb els ulls tancats, una proposta per entrenar l'Espanyol sembla que és el camí que acabarà triant. I si se'n va ell, Xabi Gil i Manel Rodríguez farien el mateix. Pel que fa els jugadors, hi haurà neteja i la nòmina de gironins té molts números de no continuar. A Santamaría, Nagore i Grant se'ls acaba el contracte aquest proper 30 de juny; veient la seva escassa participació, és ben difícil que se'ls renovi. El cas de Luso és diferent. Tampoc ha jugat gaire, però té contracte fins al 2019. Caldrà veure quin camí escull el club.