El pediatre Josep Campistol, metge de milers d'infants de les comarques gironines, va morir ahir a l'edat de 87 anys. Des de l'any 1951 va exercir la seva professió a la consulta que tenia a la ciutat de Girona, on va néixer el 7 de desembre de 1922 en una família de pastissers, ja que els seus pares regentaven la pastisseria Campistol, al carrer Nou. En un reportatge que li va dedicar aquest diari l'abril del 2000, Jordi Vilamitjana, que li havia fet l'entrevista, explicava que res no feia pensar que Josep Campistol acabaria dedicant-se a la medicina; "tanmateix, el que també aviat va tenir clar va ser que fer de pastisser no era pas la seva vocació: no li agradava haver-se de llevar a les tres de la matinada dels diumenges, ni quedar-se treballant fins a mitja tarda mentre els altres nois feien festa". L'any 1940 va començar la carrera de medicina. Una professió que han seguit els seus tres fills: en Jaume és pediatre; en Pere, ortodontista; i en Josep Maria, nefròleg.

En aquest reportatge del 2000, Campistol, amb 77 anys, explicava que "em sento capacitat físicament i intel·lectualment per seguir ajudant els més petits". El 5 de febrer de l'any passat, durant l'acte celebrat a la Fontana d'Or de Girona pel seu ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, assegurava que mai havia abandonat la professió, tot i fer 15 anys que estava jubilat, perquè per ell seguir exercint-la era "una manera de mantenir en forma les neurones".

Tornant als seus inicis, l'any 1947 va acabar la carrera i va entrar d'intern de Pediatria a l'hospital Clínic, on va ajudar el que considerava el seu "millor mestre", el doctor Máximo Soriano. No va abandonar l'estudi acadèmic i el 1950, amb l'especialitat de pediatria sota el braç, va assolir el grau de doctor amb la tesi "El poder antidiurético de los humores orgánicos"; tenia 27 anys i es va convertir en el doctor en medicina més jove d'Espanya d'aleshores.

I l'any següent, el 1951, va establir la seva consulta a Girona com a pediatre. Aquí, va arribar a tenir més de 60.000 històries clíniques i calculava que havia dedicat més de 300.000 hores a l'atenció dels infants. Dins d'aquest àmbit laboral, cal destacar la infermera Nico, que va exercir al seu costat una trentena d'anys.

L'exercici de la professió no li va impedir abandonar el món educatiu. L'any 1965 va coincidir en un Congrés de Pediatres de Països Llatins a Alacant amb Roger Jean, metge de la facultat de Montpeller. Es va vincular a la universitat d'aquesta ciutat francesa, on s'hi desplaçava fins als darrers anys cada primer dijous de mes per participar en les sessios clíniques de la Càtedra de Pediatria. Els altres tres dijous de mes els dedicava a les escoles de Pediatria de Barcelona.

Però no només la medicina absorbia el temps de Campistol, casat des de 1951 amb Assumpció Plana; era un gran defensor de l'esport -havia practicat natació, ping-pong, hoquei patins, futbol i tennis- i un enamorat de l'art romànic. Amb amics, l'any 1977, a Llafranc, van crear l'Associació Romanins amb l'objectiu de conèixer les esglésies romàniques de les comarques gironines, i expandint les visites a Galícia o Extremadura.

Dilluns a dos quarts de cinc de la tarda se celebrarà a l'església del Mercadal de Girona la missa ?exequial.