Quan ja havies arribat a pensar que el paisatge seria verd per sempre, sorgeix el groc de la palla i et crema els ulls, ajudat per la potència d'un sol que, de fet, feia setmanes que ja es preparava en silenci. És el mes de juny, el mes de la perla i el blat, de les revetlles i els dies llargs, i de la flor que floreix en una nit de solstici. Ha arribat el mes de juny, és la prova que el temps no s'atura i l'any celebrarà aviat el pas del seu equador amb petards i coets.
Però les nits d'aquest mes de Juno s'encenen també amb la claror de milions d'estrelles, sobre els incomptables pobles de la plana posats per a l'ocasió l'un al costat de l'altre. Entre el rautar incansable de les granotes i els grills, i enfilades per obscurs campanars armats amb penells i parallamps, les estrelles encenen els primers desitjos de l'estiu. De nit el món es capgira i els ulls miren cap al cel, i el cel es deixa mirar amb la paciència benaurada de qui se sap etern.
El mar espera amb ganes els primers estiuejants i el vent comença a portar olors de crema solar. Els automòbils inicien novament llargs recorreguts cap a les segones residències, els nens acaben un curs que semblava interminable i els mestres inauguren les vacances. La muntanya espera impacientment els excursionistes, les daines baixen en ramats a menjar l'herba fresca dels prats i els quatre per quatre comencen a remugar per camins que només coneixen els navegadors GPS.
Juny fou el mes del desembarcament a Normandia, allà les platges encara conserven un cert regust de sang i d'acer, i d'esperança en una victòria que era necessària. Aquí, en un ja llunyà any de 1977, fou el mes de les primeres eleccions lliures. Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que nosaltres som fills de mesos de juny com aquells. Igual que les estrelles són filles de la nit i que les roselles creixen just allà on no se les desitja, la llibertat a vegades floreix i és filla del solstici.
