Quan es produeix un terratrèmol, els equips d´emergència es posen ràpidament en funcionament per socórrer les víctimes. El temps és or i planificar al detall el rescat és essencial per evitar una tragèdia. En una missió de salvament hi intervenen diferents agents -bombers, policia i personal sanitari- que tenen tasques específiques. Per tant, una coordinació efectiva és indispensable.
La tesi de la investigadora del grup de recerca ARLab (Agents Research Lab) de la Universitat de Girona (UdG) Sílvia Andrea Suárez Barón proposa tres solucions per a què la presa de decisions en conjunt sigui coherent, fiable i eficaç. Els mecanismes, basat en algoritmes (un conjunt ordenat d'operacions sistemàtiques que permeten fer un càlcul i trobar la solució a un problema determinat), s´han tastat en un programa que simula un terratrèmol utilitzant mapes de diferents ciutats del món amb uns resultats excel·lents.
´Death Time´
El primer mecanisme el duen a terme les ambulàncies. Les víctimes en un terratrèmol solen quedar enterrades sota la runa dels edificis caiguts. Un cop localitzades, el grau de gravetat que presenten varia. Les necessitats d´atenció, doncs, són diferents. La intervenció és urgent en aquells casos en què el risc de mort és elevat. El que fa el sistema és planificar l´ordre de rescat dels afectats segons dues prioritats: el temps de vida que els queda (en anglès death time, que es calcula emprant la informació de 15 simulacions anteriors emmagatzemada en una base de dades) i el percentatge d´èxit del rescat. El marge d´error del procediment és mínim i, per tant, la seva seguretat és gairebé absoluta.
La segona aplicació afecta només a les tasques dels bombers, que s´assignen des d´una central d´operacions, una unitat que s´activa en el mateix moment en què es produeix el terratrèmol. Com que l´escenari és canviant, apareixen un seguit de dificultats, com ara diferents punts de foc, que s´han de resoldre amb promptitud. Aleshores, l´algoritme reparteix el número de bombers entre els diferents punts de foc per optimitzar al màxim els recursos disponibles aplicant un sistema de subhastes, és a dir, s´envia informació constant de quin és l´estat de la situació de cada agent i s´ordena una solució preferent.
Finalment, el tercer algoritme coordina les ambulàncies i els bombers. Quan un camí està bloquejat i no es pot accedir a les víctimes perquè els responsables d´enretirar la runa encara no ho han fet, el sistema replanifica aquella missió i la posposa per més endavant. L´objectiu és aprofitar al màxim el temps i s´endega una altra tasca també necessària fins que l´obstacle sigui enretirat.
Simulacions
Aquestes innovacions han estat aplicades amb èxit en experiments de simulació en el projecte internacional RoboCup Rescue, que pretén impulsar la investigació científica en l´àmbit dels rescats en desastres naturals amb la mirada posada en el futur. D´aquí a uns anys, les missions de rescat en desastres naturals els duran a terme els robots. De fet, molts grups d´investigació en intel·ligència artificial i robòtica d´arreu del món estudien i experimenten nous mecanismes que contribueixin a disminuir els efectes, en especial, dels terratrèmols. Aquest simulador representa un moviment de terres succeint en una ciutat. Diversos equips d´emergència han de posar-se d´acord per actuar i activar els protocols de rescat de forma conjunta en el moment adequat i de la manera més efectiva possible.
Sílvia Andrea Suárez Barón es va titular el 2002 en Enginyeria de Sistemes Informàtics per la Universidad Industrial de Santander, a Bucaramanga (Colòmbia), i ha fet el doctorat en Tecnologies de la Informació a la Universitat de Girona des del 2004 fins al 2011. La seva tesi ha estat dirigida pels doctors Josep Lluís de la Rosa i Christian G. Quintero i porta per títol Dynamic task allocation and coordination in cooperative multi-agent environments. Suárez Barón pertany al grup de Recerca Agents Research Lab (ARLab) de la UdG des del 2002.
