Si es repassen les necrològiques publicades en premsa gironina dels darrers dies de maig de 1981 i es para atenció a l'edat dels difunts i es compara amb l'edat dels enterrats que figura a les necrològiques de Mémora dels darrers dies del mateix mes de 2011, s'hi observa el següent: avui es mor més gent de Girona per dia que fa 30 anys (la informació dels mitjans és més gran i cobreix totes les morts, i hi ha més habitants); i la gent és mor -atenció!-, de mitjana, 9 anys més tard. Dit d'una altra manera: l'edat mitjana de mort l'any 1981 era de 70,96; la de 2011, 79,61. En 30 anys, l'expectativa de vida gironina ha avançat 9 anys! Si se'ns acut tirar força més enrere, les dades són encara més demolidores: l'any 1878, només el 30% de la gent de Girona arribava als 60 anys: el 32% moria entre 20 i 60; i el 38% no arribava als 20 anys.

Entre els mesos de maig de 1878, de 1981 i de 2011 hi ha diferències importantíssimes. Morts menors de 20 anys: 2011, 0%; 1981, 0%; 1878, 44%. Morts entre 20 i 60 anys: 2011, 10%; 1981, 24%; 1878, 34%. Morts més grans de 60 anys: 2011, 90%; 1981, 76%; 1878, 22%. Tot i que aquestes dades són només producte de la mostra d'un mes, cal saber què ha canviat en aquest racó del país, perquè l'expectativa de vida hagi evolucionat substancialment. Els experts coincieixen a esmentar-ne diverses causes: l'alimentació, els iogurts, la medicina preventida, les vacunacions, els antibiòtics, la higiene, el sanejament urbà, la instrucció i l'educació, l'absència de conflictes armats, la potabilització de les aigües...

Aquests són els fets i aquestes són les hipòtesis. La gran pregunta, però, resta sense resposta: amb quina finalitat vivim més anys? Allargar la vida perquè sí és pura ximpleria, vanitat de vanitats. L'home occidental ha aconseguit viure més anys. D'acord. Però, algú pot explicar amb quina finalitat?