Arcadi Lozano Pujol, conegut i reconegut realitzador i director de cinema gironí, presenta demà dia 5 d'octubre, a l'aula magna de la Casa de Cultura, la pel·lícula documental "Costa Brava 100 anys, retrat d'un litoral". És una projecció més que recomanable; una obra d'autor que planteja un viatge crític, amè i esplèndidament il·lustrat de tota la costa gironina: de Portbou a Blanes.

El documental posa davant dels ulls de l'espectador tota la bellesa del país i tota la misèria. La pel·lícula s'interroga sense excuses sobre la magnífica terra heretada a començaments del segle XX i el malbaratament que ciutadans i ciutadanes d'aquest país n'han fet durant anys amb l'únic pretext d'enriquir-se, de folrar-se.

Més enllà de les idíl·liques postals que ocupen plafons i pasquins de propaganda, més enllà de la gran mentida que són capaces d'ordir i vendre les agències sobre espais verges, silenci i aire pur, la Costa Brava és avui un espai sobreexplotat, que en alguns indrets presenta un perfil irrecuperable per a la república de la bellesa. I hi ha culpables, oi tant que sí. Amb noms i cognoms. Culpables d'haver explotat i matat la gallina dels ous d'or. Són tots els qui des de Girona, des de Barcelona, han vist la Costa Brava com a terra d'oportunitats pròpies, com a lloc de negocis i enriquiments personals a qualsevol preu, de qualsevol manera. Algú hauria d'escriure que el mateix capitalisme salvatge que té l'any 2011 el món sotmès als dictats del negoci s'ha carregat el 70% d'un paradís comú.

Malgrat tot, Lozano Pujol manté alta la bandera de l'optimisme. Ve a dir amb les imatges de singular bellesa que ni amb 60 anys sobre 100 d'especulació i capitalisme ferotge s'ha pogut acabar del tot amb aquest paradís. S'han salvat espais naturals i s'han protegit indrets. Justament per això, algun dia s'haurà d'escriure la història amb noms i cognoms dels qui des dels anys 70 -i fins avui- han fet autèntica bandera de la Costa; dels qui han vist la Costa, no pas com a ocasió de negoci i fortuna, sinó com a bé de tots, com a patrimoni comú.