Les pedres del Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter, que es van desmuntar i treure del seu lloc de manera insensata per encabir-hi una rotonda (1968), que innecessàriament es van voler col·locar sobre el Galligants, entre Sant Pere i la plaça dels Jurats, que lamentablement van romandre en un magatzem municipal i en l'annex del cementiri de Santa Eugènia durant les dècades que l'alcalde Nadal va incomplir ?l'acord del Plenari de restituir-les al seu lloc (1981), que finalment, després d'anar uns dies amunt i avall sota les estranyes ordres del regidor Pluma, en temps de l'alcaldessa Pagans, van acabar al dipòsit municipal de Mas Xirgu (2008); les pedres, dic, del pont gòtic de Guillem de Granollers, les pedres del pont més antic de la ciutat (1357), seran avui recomptades i presentades en un arc, pas previ a la seva reubicació damunt el riu Güell.
Molt ha costat arribar a aquest 18 d'octubre de 2011. Molt. I, ara per ara, és un altre petit pas. El Pont del Dimoni està seguint una cursa que en els darrers anys ha tingut fites pròpies: 1) Informe de les restes del Pont del Dimoni de l'Aparellador Municipal, Narcís Sureda i Daunis, setembre de 2003; 2) Reflexions per a la identificació dels elements arquitectònics actuals i l'elaboració d'una proposta posterior de reconstrucció, Joan Baron Castellà (UNESCO) febrer de 2008; 3) Proposta de reconstrucció del Pont del Dimoni sobre el Riu Güell, de Ramon Ripoll i Masferrer, arquitecte, gener de 2009; 4) Aprovació per unanimitat de tots els grups de l'Ajuntament de Girona d'una moció per a la reconstrucció del Pont del Dimoni, 14 de setembre del 2010; 5) Inclusió del Pont del Dimoni en el pla de mandat de CiU, 8 d'octubre de 2011.
La Mancomunitat de Santa Eugènia capitaneja i tutela un procés que finalment ha assumit com a propi l'Ajuntament de Girona. És ben cert que s'haurà de pedalar encara, fins que sigui al sac i ben lligat, però avui els veïns de Santa Eugènia de Ter poden començar a sentir que les pedres tornen a casa.
