El saltenc Paulí Pallàs i Ferrer ha donat part del seu arxiu documental a l'Ajuntament d'Artà. En concret, ha lliurat els originals d'una sèrie de catorze fotografies referida al denominat Campament dels Presos, on va estar reclòs durant un any.
Pallàs, que ara té 92 anys, va arribar a Artà, prop de Manacor, el 1941 després de recórrer altres camps de "desafectes", tal com anomenava l'administració franquista als combatens del bàndol perdedor de la guerra franquista. Pallàs integrat a la lleva del biberó, havia estat al front de Terol i va acabar exiliat a França. Durant el retorn va passar per diferents campaments de presos de tot l'Estat. Inclòs en el Batalló de Soldats Treballadors va ser traslladat a Cadis on va haver de fer una carretera, abans de ser enviat a les Illes Balears. Obligat i forçat, aquí també va haver de participar en la construcció d'una carretera. En la donació a l'Ajuntament d'Artà, Pallàs també va donar un certificat on s'explica la dissolució del Batalló de Soldats Treballadors número 35, el que corresponia al seu.
Material per a investigadors
A banda de les imatges originals, també es van donar reproduccions, de grans dimensions, fetes amb els mitjans actuals, que permeten veure com eren les instal·lacions. Fins ara, els investigadors no disposaven de cap document tan aclaridor del nombre i la distribució de les dependències que allotjaven un contingent que en va arribar a tenir una ocupació d'un miler de persones, segons relatava la revista quinzenal local Bellpuig.
Fa aproximadament un any, l'exrecluta saltenc ja va viatjar a la zona d'aquest campament.
Paulí havia nascut al barri de Sant Pere de Girona però viu des de fa molts anys a Salt. Va passar la seva infantesa entre Girona i Olot, on havia estat enviat per tal de curar-se d'una anèmia. En esclatar la Guerra civil, el 1936, va tornar a Girona, i es va instroduir a les joventuts del POUM. Acabada la guerra, l'exili i després de passar cinc anys en diferents batallons de l'exèrcit, es va casar l'any 1946 i va fundar UGT a Girona. Algú el va delatar. Això li va suposar passar tres anys empresonat a Salt.
La vida en unes memòries
L'any 2005 va publicar les seves memòries, sota el títol de Vides truncades. Al llibre, entre moltes altres reflexions, posa especialment la pell de gallina un passatge: "Me'n faig creus de com alguns en vam sortir amb vida. Tot era una carnisseria. Per més que vulguem homenatjar tots aquells soldats que van morir al setge de l'Ebre, mai ho farem prou. Ni mai, ni res ni ningú podrà compensar el dolor de totes aquelles mares i pares destrossats per dins per aquella monstruositat".
La seva implicació en el món de l'esport li ha valgut l'emblema d'or del Club de Bàsquet Salt, la medalla de l'Esport de les comarques gironines i la medalla de plata de la federació catalana de bàsquet.
